Ajuntament d'Arenys de Mar

Arenyencs i arenyenques, regidors i regidores.

Avui, Onze de Setembre, ens tornem a aplegar en aquesta balconada i ens hem congregat una vegada més per mostrar-nos com un sol poble. Enguany, per segon any consecutiu, ho fem vivint moments difícils a causa de la pandèmia. Portem dos anys lluitant contra el virus, que s'ha endut pel camí companys, amics i familiars. Com a Ajuntament d'Arenys de Mar, ens afegim a aquest record que els hem volgut fer com a poble a través de la música de Pau Casals.  

La cultura ha format part indissociable d'aquest acte des del mateix moment que hem començat: des de la dansa de l'homenatge fins a la lectura de textos, passant per diferents moments musicals que ens han arribat a l´ànima. 

Per això, avui, en primer lloc, vull donar les gràcies a aquelles persones que heu fet possible aquest acte: músics, dansaires, rapsodes, organització, i evidentment entitats, clubs, associacions, ampes i escoles, representades per gent que dediqueu part de la vostra vida, de forma desinteressada, a ser persones actives i compromeses amb la nostra vila. Com a alcaldessa és sempre un honor recordar allà on vaig que la vida associativa d'Arenys de Mar és impressionantment viva. I segurament per això som com som. 

En l'actualitat, la nostra societat, com moltes de les societats occidentals, és molt diversa i amb valors personals diferenciats. Catalunya i Arenys de Mar, al llarg de la història, s'han anat construint amb la suma de cultures fins avui mateix. El resultat: una societat tolerant i dinàmica que avança cap a la construcció d'una ciutadania crítica, compromesa i amb vocació transformadora. Aquest acte d'avui és una altra mostra de la sort que tenim. En tots i cadascun de vosaltres hi trobaríem exemples clars de “Les virtuts d´estar per casa” de l'enyorat mossèn Martí. Per tant, moltes gràcies a tothom. 

Sempre és un moment idoni per recordar que la cultura és un pilar de la nostra manera de ser. A Catalunya tenim en la cultura una excel·lent carta de presentació al món per mostrar qui som. I és que la cultura ha de ser la columna vertebral dels valors cívics que en aquesta jornada política volem reivindicar. 

Valors cívics com el de la LLIBERTAT. 

Un “arenyot” —com diria la sempre recordada Tiona Solé— com mossèn Martí Amagat escrivia que viure plenament “vol dir creure en la llibertat, que està emparentada amb l'inesperat i imprevist”. I en un dia com avui, una altra de les seves reflexions es fa indispensable: “Si traiem del cor de l'home l'esperança del seu ple alliberament, desapareixerà el principal motor de la història i del progrés”. 

Aquestes reflexions, tot aquest saber que va acumular i transmetre una persona com Martí Amagat i Matamala, el tindrem a Arenys de Mar, ja que com bé deveu saber el seu llegat literari estarà en aquesta vila, tal com ell sempre va voler. Recordem, doncs, avui la figura de mossèn Martí, en el 10è aniversari de la seva mort. Em permetreu també recordar mossèn Josep Martín, mossèn Pepe, que ens ha deixat fa tants pocs dies i que tants anys el va acompanyar. 

Si parlem de virtuts, la Diada Nacional de Catalunya commemora també la capacitat de resiliència dels catalans i catalanes, la constància davant les adversitats, la perseverança en la defensa de les llibertats i la democràcia malgrat les agressions; la suma i la diversitat davant qui vol restar i homogeneïtzar. I avui també ens remetem a la solidaritat i la lluita per la pau, intrínsecs també en la nostra societat. Hem recordat avui la figura d´un home com fou Pau Casals, una persona que des de l'exili va defensar sempre la pau com a objectiu prioritari. 

Pau Casals, que avui és protagonista a Arenys de Mar, però també a tot el país, ja que la seva figura es reivindica arreu en el marc dels actes de la Diada Nacional, en resposta a la distinció que li va fer l´ONU i que no s´esperava, emocionat i aclaparat per l´honor que acabava de rebre, va pronunciar un dels discursos més emotius que se li recorden a favor de la Pau i de la seva terra natal, Catalunya, de la qual vivia exiliat des de feia més de trenta-dos anys. El seu discurs va esdevenir un moment històric de referència. De la mateixa manera que ho va esdevenir el Cant de la Senyera per part del públic assistent al Palau de la Música el 1960, també de forma improvisada. I com tants d´altres moments al llarg de la nostra història, que ens ensenyen que la força del poble és imparable. Com l'1 d´Octubre, sense anar més lluny, encara gravat en la nostra memòria més recent, quan vam viure un gran acte de dignitat democràtica.     

Més enllà de la commemoració històrica de l'Onze de Setembre, avui commemorem la tenacitat d'un poble que unit (més enllà de les classes socials, el gènere o la ideologia) va ser capaç de lluitar, de protegir-se i de ser resilient. Així és el poble de Catalunya.

Els països d´arreu del món tenen marcat en el seu calendari la Festa Nacional com a una data simbòlica, de reivindicació de l´orgull nacional i per compartir a tot el món la seva manera de fer i de ser. I Pau Casals va internacionalitzar la nostra manera de fer i de ser. Amb la seva lluita per la pau, una pau que avui em permetreu que demani obertament per a l´Afganistan. Hem vist amb gran preocupació com els talibans han pres el poder en aquest país, sembrant el terror i anunciant la instauració d´un règim autoritari que no respectarà la democràcia ni els drets humans. La interpretació que fan els talibans de la llei islàmica es tradueix per a les dones i les nenes en una pèrdua de drets i llibertats devastadora, i en qualsevol persona defensora dels drets humans en una possible víctima de l´integrisme talibà.

En poques setmanes el govern nord-americà i els seus aliats, entre ells l´Estat espanyol, han tancat ambaixades i les seves tropes han abandonat el país. Avui, Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, és també un dia per recordar el nostre compromís més ferm amb la democràcia. Com de ben segur ho faria Pau Casals, Mossèn Martí Amagat i tantes i tantes altres persones que ens venen ara mateix al cap.  

Vaig acabant. Ara fa 20 anys Arenys de Mar acollia les jornades Premsa i Alliberament Nacional, organitzades pel Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació. 20 anys després, l´autodeterminació està al bell mig de la plana política, i ens hem de repetir que fa 20 anys això no passava. Ha estat possible gràcies a la tenacitat, al compromís, a la constància d´aquelles persones que treballen per al bé comú. 

Hi ha qui volem aconseguir la independència del nostre país, hi ha qui prefereix seguir com fins ara. Sigui com sigui, els representants públics treballarem incansablement perquè el dret a exercir de forma cívica, democràtica i radicalment pacífica la llibertat individual i col·lectiva de les catalanes i catalans, vinguin d´on vinguin i pensin el que pensin, sigui una realitat. Sempre serem un aliat del poble de Catalunya, en la defensa de les seves idees, malgrat la repressió política i judicial i els empresonaments.

Seguirem caminant cap a l´objectiu d´aconseguir un país millor i més just, un país més lliure, i un país que tingui en compte les persones. 

Acabo amb unes paraules de Montserrat Roig, qui enguany hauria fet 75 anys. Ella ens deia: “El silenci que han fet planar per damunt dels catalans, dels republicans, dels vençuts de la guerra, m´ha semblat, tot sovint, que era un silenci que volien fer planar per damunt dels meus i de mi mateixa.” Aquest Onze de Setembre, així com cada dia de l´any, no deixem que en cap cas ens imposin el silenci.

Amnistia i Llibertat. Visca Catalunya! 

Arenys de Mar, 11 de setembre de 2019