L’Alcalde, la regidora de Patrimoni, i altres regidors de govern i oposició, així com la tècnica de l'àrea i historiadors locals han visitat aquest matí l’actuació arqueològica a l’antic cementiri dels dissidents o protestants, situat al turó de la Pietat. 

La intervenció s’està realitzant en una parcel·la municipal ubicada a la banda de ponent de l’actual cementiri. Les feines fetes han permès trobar una vintena de tombes de l’antic recinte. S’han fet 8 sondejos, dels quals 4 han donat un resultat positiu en la localització de restes d’una fortificació carlina, una torre i el mur perimetral de l'antic cementiri. 

Els treballs realitzats no han confirmat que les hipòtesis que apuntaven que en aquest indret podria existir una fossa comuna amb soldats i civils morts durant els combats previs a l’entrada de les tropes franquistes a Arenys de Mar, els dies 29 i 30 de gener de 1939. En aquest sentit, el director de les obres arqueològiques, Miquel Gurrera, ha explicat que s’han localitzat molts enterraments i que s’hauria d’excavar més metres.  

L’equip arqueològic traslladarà la informació sobre les troballes a la Generalitat per elaborar un estudi. 

L’Alcalde, Estanis Fors, ha destacat que l’objectiu dels treballs tenir més detalls sobre la historia d’aquest indret i, sobretot, poder dignificar-lo. En aquest sentit, ha posat en valor la iniciativa impulsada per l’àrea de Patrimoni per posar en valor aquest espai de la vila.

Els treballs van començar el passat 2 de febrer i han estat impulsats pel Museu d’Arenys i la Regidoria de Patrimoni, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i els Serveis Municipals. El cost dels treballs ha estat de 14.925,35 euros, dels quals 3.766 són subvencionats per la Generalitat. 

Un indret amb història

Entre els anys 1816 i 1818 s’hi va construir el primer recinte funerari fora del nucli urbà, arran de la prohibició sanitària d’enterrar al voltant de l’església parroquial de Santa Maria. Anteriorment, l’indret ja havia tingut un paper estratègic, amb la construcció d’una torre de guaita al segle XVI i, posteriorment, d’una ermita dedicada a la Mare de Déu de la Pietat.

Amb la construcció del nou cementiri de Sinera entre 1865 i 1867, l’antic recinte va quedar en desús i l’espai interior va passar a ser conegut com el cementiri dels dissidents, destinat a l’enterrament de persones no catòliques i suïcides fins als anys cinquanta del segle XX.