Acta de la sessió ordinària del Ple

Núm. de la sessió: 3
Data: 22 de gener de 2014
Horari: de 20.00- 23.59 hores
Lloc: Sala Ple
 Hi assisteixen:
 Llista d'assistents
FORS GARCIA, ESTANISLAU ­ alcalde ­ excusa la seva assistència
VINYES VILA, RAMON ­ tinent d'alcalde ­ l'alcalde en funcions
QUINTERO ARAGON, MARIA BELEN - tinent d'alcalde
FONTBONA ARBOS, SANTIAGO - tinent d'alcalde
ESTRADA OCAÑA, LORENA - tinent d'alcalde
PASCUAL RODRIGUEZ, ROMAN ­ tinent d'alcalde
ACERO CHERTA, ALEJANDRO - regidor
MIR JULIÀ, SUSANNA ­ regidora
REAL IGLESIAS, SORAYA - regidora
LLODRA NOGUERAS, JUAN MIGUEL ­ regidor
ALMANSA ARAGON, JUAN JOSE - regidor
ILLESCAS SÁNCHEZ, MARIA ISABEL - regidora
BALLIU TENAS, MARIA ASSUMPCIÓ - regidora
ROIG CASAS, ISABEL - regidora
LOPEZ NAVARRO, JOSEP ANTONI - regidor
MORENO NOGUÉ, ANNABEL - regidora
CALDEIRA BACARDIT, DAVID - regidor
CATALINA VICTORY MOLNÉ ­ secretària


Com a qüestió prèvia l'alcalde en funcions Sr. Vinyes sotmet a votació per urgència la
incorporació de la proposta d'acord per aprovar la formalització del conflicte en defensa de
l'autonomia local contra la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat
de l'administració local.

Sotmesa aquesta incorporació d'urgència a votació, s'aprova:
Per majoria absoluta amb el sentit del vot següent:
Vots a favor: 4 vots de CiU, 4 vots del PSC, 3 vots d'ICV, 1 vot Bloc Municipal, 1 de la CUP i 1
d'ERC.
Vots en contra: 2 vots PP

L'alcalde en funcions obre la sessió.

1.- Aprovar actes sessions anteriors de data 22 I 29 de gener de 2014.- La secretària
llegeix els esborranys de les actes de les sessions anteriors, dels dies 22 i 29 de gener de 2014.
. Les actes s'aproven per unanimitat dels assistents.

Aprovar de la formalització del conflicte en defensa de l'autonomia local contra la
ley 27/2013, de 27 de diciembre, de racionalización y sostenibilidad de la
administración local.

l'alcalde en funcions Sr. Vinyes dóna compte d'aquesta proposta d'acord:
Al mes de maig d'enguany es compliran trenta cinc anys de la constitució dels ajuntaments
democràtics. Al llarg d'aquests anys s'ha passat d'una situació en la qual van d'haver de
planificar les ciutats per a fer front a un urbanisme desarrolista, especulatiu, afavoridor
d'interessos individuals, i resoldre el dèficit d'infraestructures i d'equipaments bàsics, per
afrontar noves realitats més complexes com el medi ambient, els canvis demogràfics i
socioculturals de la nostra societat, fruits dels fenòmens migratoris, dels nous models familiars,
de la dependència, de l'envelliment de la població, de la mediació social, entre altres. Tot això
ja que els municipis són vius i cal donar resposta a les demandes i necessitats que plantegen els
nostres ciutadans i ciutadanes.

Els ajuntaments han estat capaços d'afrontar els grans reptes i els canvis culturals de finals del
S.XX i en aquesta primera dècada del S.XXI, des de l'autonomia local, són el principal dic de
contenció contra la crisi, i el principal espai de resistència, de dignitat, de defensa dels drets de
la ciutadania i els principals espais per generar alternatives socials i econòmiques per pal·liar els
efectes de la crisi.

Malgrat aquests esforços els ajuntaments mai han tingut un finançament just i adequat. Durant
aquests quasi bé trenta cinc anys les hisendes locals han estat l'assignatura pendent en la
mesura que l'aportació financera de l'Estat a les administracions locals no s'ha adequat als
serveis que presten.

El context actual de crisi econòmica està sent demolidor per als nostres municipis. Davant
d'això els ajuntaments han hagut d'incrementar la despesa per donar resposta a aquesta
emergència social.

Ara, en l'actual context de crisi, quan és més necessari que mai tenir una administració més
propera, i tenir més recursos per fer front a aquesta realitat social, el govern de l'estat
espanyol ha aprovat una "Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local"
(LRSAL) que suposa, de facto, una retallada competencial sense precedents que suposarà un
important retrocés, atès que afectarà de ple als serveis que donen els ajuntaments.

Trenta cinc anys esperant un nou marc competencial i un finançament adequat per garantir
serveis locals bàsics, perquè ara amb aquesta llei el municipalisme torni a un model de fa
quaranta anys enrere amb un marc competencial raquític, i que allunya la capacitat de decisió
sobre les polítiques de proximitat, i també allunya les decisions i el control de la ciutadania
acabant amb el valor de proximitat que permet la prevenció, la detecció i l'actuació per
garantir uns mínims de cohesió i convivència en el conjunt de pobles i ciutats de Catalunya.

Aquesta Llei aprofita la situació de crisi econòmica per modificar l'estructura de l'estat
espanyol i recentralitzar amb l'excusa de la sostenibilitat econòmico-financera. Una llei que vol
privatitzar els serveis, principalment dels tres grans serveis públics locals que encara es
demostren econòmicament rendibles: l'abastament d'aigües, el tractament de residus i
l'enllumenat públic.

LRSAL vulnera l'Estatut de Catalunya en matèria d'organització territorial i de règim local, i
converteix als ajuntaments en un apèndix de l'estat, i en una instància merament administrativa
i sota control en el seu funcionament, vulnerant així l'actual marc basat en el principi
d'autonomia local i principi de subsidiarietat, reconegut a la Carta Europea d'Autonomia Local
com a criteri de proximitat en l'atribució de competències i d'eficàcia en la redistribució.

Davant d'aquesta situació les entitats municipalistes i els sindicats han iniciat una campanya
d'informació a la ciutadania dels efectes de l'aplicació de la Llei de Racionalització i
Sostenibilitat de l'Administració Local, així com la defensa del món local perquè els
ajuntaments som l'administració que estem millor preparats per oferir serveis de proximitat.

Volem seguir reivindicant el nostre paper per seguir tenint el protagonisme en la defensa,
garantia i l'enfortiment dels drets socials i la millora del benestar de la ciutadania. En canvi
aquesta llei afecta a la quotidianitat i a les necessitats bàsiques de la gent, i redueix la capacitat
de resposta dels governs locals.

Fonaments de dret

La Llei 27/2013, de 27 de desembre de 2013, de Racionalització i Sostenibilitat de
l'Administració Local (LRSAL) va entrar en vigor el 31 de desembre de 2013.

El conflicte en defensa de l'autonomia local, d'acord amb l'art. 75 bis LOTC, es pot plantejar
quan les normes de l'Estat amb rang de llei lesionin l'autonomia local constitucionalment
garantida.

D'acord amb l'art. 75 ter 2 i 3 LOTC, per iniciar la tramitació del conflicte en defensa de
l'autonomia local és necessari l'acord del Ple de les Corporacions locals amb el vot favorable
de la majoria absoluta del número legal de membres d'aquesta. De manera prèvia a la
formalització del conflicte, s'ha de sol·licitar dictamen, amb caràcter preceptiu però no
vinculant, del Consell d'Estat.

En conseqüència, es proposa al Ple de la corporació que adopti els següents acords:

Primer.- Iniciar la tramitació per a la formalització del conflicte en defensa de l'autonomia
local contra els articles primer i segon i demès disposicions afectades de la Ley 27/2013, de 27
de diciembre de 2013, de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local (BOE
núm. 312 de 30 de desembre de 2013) d'acord amb el text que s'adjunta, segons el que
s'estableix en els arts. 75 bis i següents de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del
Tribunal Constitucional.

Segon.- A tal efecte, sol·licitar Dictàmen del Consejo de Estado, conforme a l'establert en
l'art. 75 ter 3 de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional, per
conducte del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, a petició de l'entitat local de
major població (art. 48 Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases de Régimen Local),
així com atorgar a aquesta entitat la delegació necessària.

Tercer.- Facultar i encomanar a l'Alcalde/Alcaldessa per a la realització de tots els tràmits
necessaris per portar a terme els acords primer i segon i expressament per a l'atorgament
d'escriptura de poder tan ampli i suficient com en dret es requereixi a favor de la Procuradora
Dña. Virginia Aragón Segura, col. Núm. 1040 de l'Il·lustre Col·legi de Procuradors de Madrid
per tal que, en nom i representació de l'Ajuntament d'Arenys de Mar, de forma solidària i
indistinta interposi conflicte en defensa de l'autonomia local contra la Ley 27/2013, de 27 de
diciembre de 2013 (BOE núm. 312 de 30 de desembre de 2013), de Racionalización y
Sostenibilidad de la Administración Local, seguint-lo per tots els seus tràmits i instàncies fins a
obtenir sentència ferma i la seva execució.

El regidor Sr. Caldeira en representació del grup municipal de la CUP manifesta literalment el
que segueix: Sobre la proposta que es porta a ple, com ja hem expressat en altres ocasions
que s'ha parlat d'aquest punt al consistori, la CUP mostrem un rebuig frontal contra la reforma
de les administracions locals fetes darrerament. Tant la reforma ja aprovada el passat mes de
desembre pel Govern espanyol com la que està tramitant el Parlament del Principat de
Catalunya a instàncies del Govern de la Generalitat. Totes dues reformes van en la mateixa
línia i responen a les mateixes directrius polítiques emanades de la UE i la Troika. Això és:
tendir a l'eliminació de les administracions públiques menys controlables políticament i
fomentar l'externalització de serveis fonamentals per regalar-los a mans de particulars que se'n
puguin lucrar.

La negativa clara de la CUP a totes dues propostes respon tant al que suposa de retallada
dràstica de competències a l'àmbit local en detriment d'altres àmbits, com per la seva clara
voluntat externalitzadora i privatitzadora. En aquests dos objectius estratègics totes dues
propostes coincideixen, si bé amb alguns matisos.

L'agressió és tant desproporcionada i de tal envergadura que la CUP entenem que cal fer
servir tots els mitjans que tinguem al nostre abast per tal d'aturar aquest procés d'involució
democràtica tant ràpidament com sigui possible. La CUP ens mostrem doncs favorables a la
presentació d'aquest recurs i ens sumarem a la proposta així com per seguir plantant cara
també a l'altra reforma pendent, la impulsada per CiU.

Per nosaltres el mètode triat per presentar el recurs és adient. Que el recurs i la mobilització
provingui de les administracions i els càrrecs electes locals és la millor manera per treballar des
d'una dinàmica marcada des de sota i no sotmesa a negociacions d'esquena al món local i, per
tant, a la població.

Tot i això, cal anar molt més enllà del recurs. La CUP emplacem doncs al conjunt d'actors
polítics i socials a desobeir activament aquesta proposta i a no aplicar-ne les reformes.

I per acabar, manifestem que estem treballant en una proposta pròpia de reforma de les
administracions local i territorial. Pensem que cal aprofitar l'actual context per tal de generar
una estructura político-administrativa, local i territorial que disposi d'àmplies competències,
capacitat financera, d'un serveis públics forts i potents i que canviï les dinàmiques clientelars
per una radicalització de tots els mecanismes de participació democràtica. La CUP aportarem
aquesta proposta com a base per al debat sobre la construcció de la futura República catalana.

La regidora Sra. Roig en representació del grup municipal d'ICV manifesta literalment el que
segueix: Des d'ICV rebutgem la reforma del món local del PP, i recolzarem com no podria ser
d'altre manera el mecanisme que s'ha consensuat per recórrer la Reforma Local al Tribunal
Constitucional. L'acord que avui aprovem insta als municipis catalans a unir-se al recurs
d'inconstitucionalitat per a presentar davant el Tribunal Constitucional contra la Llei de
Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local.

A ICV celebrem la unitat del municipalisme català i el treballar coordinadament per frenar la
reforma local del PP. Volem recordar que no és una Reforma per estalviar, sinó per retallar
drets, privatitzar serveis i recentralitzar el poder dels governs locals.

Ara més que mai necessitem la unitat política de les forces del municipalisme català per a
plantar cara al segrest competencial dels ajuntaments i al procés de recentralització i afectació
o supressió de serveis previstos per l'ARSAL.

Aquesta serà la primera vegada que s'utilitzi aquest mecanisme d'impugnació previst en la Llei
Orgànica del Tribunal Constitucional sota la denominació de Conflicte en Defensa de
l'Autonomia Local i que reserva als ajuntaments per intervenir en aquella legislació que pugui
vulnerar el principi constitucional d'autonomia i el dret a decidir local a partir dels acords dels
plenaris.

Des d'ICV tot i que ens temem que la nostra crida no serà escoltada, demanem a la regidora i
al regidor del PP en aquest Ajuntament, que avantposin els interessos d'Arenys de Mar, i del
nostre Ajuntament als interessos del seu partit.



El regidor Sr. Almansa en representació del grup municipal del PP manifesta literalment el que
segueix: Aquesta llei s'ha fet perquè els ajuntaments no s'endeutin de manera abusiva com s'ha
fet fins ara. Cal recordar que fa un any el govern espanyol va pagar totes les deutes que tenien
els ajuntaments amb els seus proveïdors.

El que vol fer la llei és que les despeses que suposen les competències que no són pròpies les
assumeixi l'administració competent no com està passant ara que estem pagant part de l'escola
de música i l'escola de bressol. Aquests diners que seran finançats per l'administració que toca
es podran fer servir per fer altres coses.

Sotmesa aquesta proposta a votació, s'aprova per majoria absoluta amb el sentit
del vot següent:

Vots a favor: 4 vots de CiU, 4 vots del PSC, , 1 vot Bloc Municipal, 1 vot ERC i 3 vots d'ICV
i 1 vot CUP.
Vots en contra: 2 vots PP

2.- Aprovar la modificació de les Ordenances fiscals núm. 15 i 24.

L'alcalde en funcions Sr. Vinyes dóna compte d'aquesta proposta d'acord:

Vista la proposta de la Regidoria de Turisme i Fires de modificació de la taxa per venda o
exposicions amb motiu de fires i festes en general (exclosa la Festa Major), en relació a la
necessitat de disminuir la taxa general i fer tributar a les entitats sense ànim de lucre.
Vist que es va produir una errada en la modificació de l'ordenança reguladora de la taxa per
retirada de vehicles abandonats o estacionats defectuosament o abusivament a la via pública,
aprovada inicialment pel ple municipal en sessió de 7 de novembre de 2013 i que entrà en
vigor el dia 1 de gener de 2014. Concretament en la definició dels esglaons de tarifació, essent
evident l'errada existent en la configuració del tercer tram, donat que es van aprovar les
següents tarifes:

1.- Motocicletes, ciclomotors, motocarros, vehicles de tres rodes, automòbils,
camionetes,furgonetes i altres vehicles de característiques anàlogues, amb PMA de fins a 1.300
kg....................................................................................................................................100,00

2.- Tota mena de vehicles amb PMA superior a 1.300 kg..................................135,00
3.- Tota mena de vehicles amb PMA superior a 1.300 kg i fins a 3.500 kg .............529,50
El Text refós de la Llei d'Hisendes Locals, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de
març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l'aprovació i modificació de les
Ordenances fiscals reguladores dels tributs locals.
Quan es modifiquen les Ordenances fiscals, els acords de modificació hauran de contenir la
nova redacció dels preceptes afectats.

Vistos els informes tècnics a què es refereix l'article 25 del text refós de la Llei reguladora de
les Hisendes Locals, en el qual es posa de manifest el valor de mercat de la utilitat derivada de
la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local i que l' import de la
recaptació estimada no excedeix, en el seu conjunt, del cost previsible del servei o activitat
que es prestarà, conforme al que preveu l'article 24.2 del text refós de la Llei reguladora de les
Hisendes Locals
Vista la Memòria de l'Alcaldia.
Vist l'informe d'intervenció número 4/2014

Es per això que:

PROPOSO al Ple l'adopció dels següents aco