Secretaria

Acta de la sessió ordinària del Ple

Núm. de la sessió: 15
Data: 24 de setembre de 2014
Horari: de 20.00-24.00 hores
Lloc: Sala Ple

Hi assisteixen:

Llista d'assistents
FORS GARCIA, ESTANISLAU ­ alcalde
VINYES VILA, RAMON ­ tinent d'alcalde
QUINTERO ARAGON, MARIA BELÉN - tinent d'alcalde
FONTBONA ARBÓS, SANTIAGO - tinent d'alcalde
ESTRADA OCAÑA, LORENA - tinent d'alcalde
ACERO CHERTA, ALEJANDRO - regidor
PASCUAL RODRIGUEZ, ROMAN ­ tinent d'alcalde
MIR JULIÀ, SUSANNA ­ regidora- excusa la seva absència
REAL IGLESIAS, SORAYA ­ tinent d'alcalde
LLODRÀ NOGUERAS, JUAN MIGUEL ­ regidor
ALMANSA ARAGON, JUAN JOSE - regidor
ILLESCAS SANCHEZ, MARIA ISABEL ­ regidora
BALLIU TENAS, MARIA ASSUMPCIÓ - regidora
ROIG CASAS, ISABEL - regidora
LOPEZ NAVARRO, JOSEP ANTONI - regidor
MORENO NOGUÉ, ANNABEL - regidora
CALDEIRA BACARDIT, DAVID - regidor
VICTORY MOLNÉ, CATALINA - secretària



L'alcalde, Sr. Fors, abans de procedir a la lectura del primer punt, proposa canviar l'ordre del
dia incorporant-hi com a primer punt la "Moció del món local a la convocatòria de consulta
sobre el futur polític de Catalunya del 9 de novembre de 2014", i la incorporació d'un nou
punt sobre el "Projecte de renovació d'un tram de clavegueram del rial Sa Clavella".

En relació amb el canvi d'ordre del dia, la regidora Sra. M. Belén Quintero manifesta que
s'abstindrà ja que creu que en tot cas s'hauria de llegir totes les mocions i no únicament la de
la convocatòria de la consulta.

L'alcalde sotmet a votació canviar l'ordre de la sessió incorporant com a primer punt de
l'ordre del dia la Moció del món local a la convocatòria de consulta sobre el futur polític de
Catalunya del 9 de novembre de 2014.

Sotmès a votació el canvi de l'ordre del dia, aquest s'aprova per majoria absoluta amb el sentit
del vot següent:

Vots a favor: 4 vots de CiU, 4 vots del PSC, 3 vots d'ICV, 1 vot de la CUP, 1 vot d'ERC i 1
vot del Bloc Municipal
Abstencions: 2 vots del PP
A continuació l'alcalde sotmet a votació la incorporació per urgència d'un nou punt que
consisteix en el Projecte de renovació d'un tram de clavegueram del rial Sa Clavella.

Sotmesa a votació la incorporació d'un nou punt a l'ordre del dia, aquest s'aprova per
unanimitat.

L'alcalde, Sr. Fors, obre la sessió.

1.- Moció del món local a la convocatòria de consulta sobre el futur polític de
Catalunya del 9 de novembre de 2014.

L'alcalde llegeix la següent Moció:

Com qualsevol altre poble del món, els catalans i catalanes tenim el dret a decidir el nostre
futur en llibertat, un dret que està reconegut en els principals tractats internacionals. Un futur
que s'emmiralla en un cultura, una llengua i unes tradicions pròpies avalades per segles i segles
d'història que s'estronquen ara fa 300 anys, amb la Guerra de Successió, i amb els Decrets de
Nova Planta que aboleixen les constitucions catalanes i les institucions pròpies.
Aquest any 2014, també coincideix amb el centenari de la creació de la Mancomunitat de
Catalunya, com a expressió institucional de la nostra voluntat d'autogovern, i amb el setanta-
cinquè aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Catalunya, fet que va comportar la
supressió de la Generalitat, l'exili republicà, l'inici de la dictadura i d'una cruel repressió, que va
tenir una expressió especialment brutal en el posterior assassinat del president Companys.
Enguany celebrem 5 anys de la primera consulta popular a Arenys de Munt, un fet que ens va
fer adonar que aquesta via era possible, i que va evidenciar que hi havia molts catalans i
catalanes que estàvem disposats a tirar endavant i a mobilitzar-nos per demostrar la voluntat
majoritària del poble català de voler decidir el futur votant. La sentència del Tribunal
Constitucional anul·lant part de l'articulat de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006
aprovat pel nostre Parlament i referendat pel poble de Catalunya va propiciar la primera
manifestació multitudinària de rebuig a l'actitud del govern estatal l'any 2010. De llavors ençà
n'han estat moltes més, amb la convocatòria de la societat civil i el suport de la majoria de les
forces polítiques del país. Vam omplir Barcelona el 2012, vam travessar Catalunya amb la Via
Catalana el 2013 i aquest Onze de Setembre de 2014 hem tornat a demostrar al món la
rellevància i la transcendència del procés construint una V que des de la plaça de les Glòries
s'ha estès per tot Barcelona. La mobilització popular i cívica de la ciutadania i les entitats ha
exercit de pressió constant per garantir el procés.
Una gran majoria social de Catalunya ens ha demostrat en els darrers anys que està a favor de
l'autodeterminació dels pobles i que reivindica el dret a decidir i vol exercir-lo per tal de
recuperar llibertats perdudes. Un moviment transversal tant a en l'àmbit territorial com social i
polític perquè se sustenta en l'essència de la democràcia i, per tant, insta el Govern i al
Parlament a prendre decisions que representin la majoria dels catalans i de les catalanes.
Davant aquesta reivindicació democràtica els partits polítics no s'hi poden girar d'esquena. Un
moviment social que ha optat per la via pacífica, pel diàleg, per la defensa ferma d'uns objectius
polítics clars, i que respon al genuí caràcter català, moderat però ferm en els seus objectius,
vinculat a tota una història i tradició de compromís i activisme per la conquesta del seus drets
ciutadans, socials i nacionals.
Constatem que el procés que viu Catalunya ha de comportar, per a ser creïble i il·lusionant
per a la ciutadania, el compromís de totes les forces polítiques d'iniciar una nova etapa del país
marcada per la defensa i ampliació de l'estat de benestar, el combat contra l'atur, la pobresa i
les desigualtats, i la lluita, sense excuses, ni treva, ni excepcions, contra la corrupció.
La Nació Catalana, amb una llengua i una forma de vida pròpies en l'ordre social, econòmic,
jurídic i polític té dret a la seva autodeterminació, com qualsevol altra nació. Aquest dret és un
principi fonamental dels Drets Humans i està recollit en la Carta de les Nacions Unides així
com en el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics.
El Parlament de Catalunya acaba d'aprovar per una majoria àmplia i transversal de les forces
parlamentàries la Llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana, després
d'haver seguit totes les passes que la legislació actual determina. Aquesta Llei ha estat avalada
pel Consell de Garanties Estatutàries i dóna empara legal a la consulta sobre el futur polític de
Catalunya.

El president de la Generalitat de Catalunya, M. Hble. Sr. Artur Mas convoca la ciutadania de
Catalunya per a la consulta del dia 9 de novembre de 2014, una consulta que hem demanat i
que ens hem compromès a tirar endavant els ajuntaments catalans de forma reiterada.

Els ajuntaments garantirem la llibertat individual i el procés democràtic, facilitant tots els
recursos i les eines necessàries per fer possible la celebració de la consulta de forma
coordinada amb el departament competent del govern de la Generalitat de Catalunya. Així
mateix fem una crida a la ciutadania a participar-hi de manera activa, cívica i pacífica.

ACORDS

1.       Mostrar el suport a la convocatòria de la consulta del 9 de novembre de 2014, per
decidir lliurement el futur de Catalunya dins l'exercici dels nostres drets democràtics i prendre
el compromís de l'Ajuntament d'Arenys de Mar amb la realització de la consulta, facilitant tots
els recursos i les eines necessàries per fer-la possible i fent una crida a la participació.
2.       Donar ple suport al president i al govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i
als partits polítics que donen suport a la convocatòria i a la materialització de la consulta del 9
de novembre dins el marc legal que és la Llei de consultes populars no referendàries i
participació ciutadana, aprovada pel Parlament de Catalunya, ja que respon a la voluntat
majoritària del poble català i dels seus representants.
Comunicar aquest acord en el període de 5 dies des de la seva aprovació al president de la
Generalitat de Catalunya i a la presidenta del Parlament de Catalunya i als grups parlamentaris.
També a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i a l'Associació Catalana de
Municipis (ACM) qui ho trametran de forma conjunta al president del Govern espanyol, al
president del Congrés dels Diputats, al secretari general de les Nacions Unides, al president
del Parlament Europeu, al president del Consell de la UE i al president de la Comissió Europea.

El regidor Sr. David Caldeira, en representació de la CUP, manifesta literalment el que segueix:
El divendres passat es va aprovar una llei que per la CUP té tres aspectes centrals o importants
que fa que sigui la llei que segurament amb més orgull hem votat al Parlament.
És una llei que permet celebrar consultes a escala local, regional, sectorial o de l'àmbit de
Catalunya, que permet que els electors de més de 16 anys puguin votar. Que ho facin també
els estrangers residents a Catalunya ­els comunitaris amb més d'un any i els extracomunitaris
amb més de tres anys de residència. És la primera vegada, doncs, que aquests catalans i
catalanes tindran dret a poder participar d'algun procés de decisió popular o de consulta
popular. I, a més a més, té una virtut, aquesta llei, que és que no només poden convocar
consultes el Govern o una majoria parlamentària sinó que sobretot, i sense el permís de cap
d'aquestes dues institucions, ni del Govern ni del Parlament, poden autoconvocar consultes els
ciutadans mitjançant la recollida de signatures. Per nosaltres, òbviament això és un avenç.
Sempre ho hem dit: cal fer créixer el múscul de la participació, del dret a decidir en tot allò
que ens afecta com a catalans i catalanes, com a arenyencs i arenyenques. I també és molt
important perquè estem davant d'una crisi de legitimitat democràtica gran, molt gran, que ha
obert abismes gegantins entre la població i les seves institucions, entre allò que necessita i
pensa la majoria social i allò que les institucions estan fent amb el poder polític, i cada cop és
més poc creïble que realment hi hagi cap mena de lligam entre la societat i allò que decideixen
el poders polítics, els poders econòmics.
Només hi ha un defecte en aquestes tres virtuts que té aquesta Llei: no hi poden votar els
catalans a l'exterior i que viuen a la resta de l'Estat espanyol.
De totes les lleis que s'han votat, dèiem, aquesta és l'única a la qual la CUP hi ha votat a favor i
amb orgull, conscients que ha arribat la clau o una de les claus més importants que obre molts
dels panys que volem obrir. Donar la veu a la gent no és una cosa menor. Donar la veu a la
gent i, per tant, donar-li el dret de votar sobre allò que ella mateixa proposi de votar i, per
tant, alterar el debat enllaunat de les cambres parlamentàries, el debat manipulat dels mitjans
de comunicació tantes vegades mentiders, és d'allò més important i fonamental per tenir una
societat que no només practica la democràcia com una estructura de l'Estat de dret, com una
estructura institucional, sinó que practica la democràcia com una cultura política, que és allò
que realment val, que és allò que realment és important en el concepte de democràcia.
En aquesta crisi que fa tants anys que dura, els poders públics i els poders privats, les
institucions però també els bancs, han aïllat la població de qualsevol decisió política que no
anés en la línia de garantir privilegis, de garantir l'statu quo, de garantir l'acumulació de riquesa
a costa de la misèria de la majoria. Com dèiem, s'ha produït una distància abismal entre els
representants i els representats, entre les decisions polítiques i les lleis que ens governen i les
necessitats i voluntats de la majoria social en molts aspectes. La necessitat d'expressar-se, de
recuperar sobirania, de recuperar poder de decisió i de poder parlar és ara mateix una
necessitat tan vital com el pa que mengem. En bona part de la societat en molts aspectes i en
molts temes la necessitat de poder intervenir directament en política, de poder dir que no o
que sí quan convingui malgrat a qui li pesi, és una necessitat vital, de supervivència vital per al
nostre país i per al conjunt, entenem nosaltres, de la societat.
L'Estat espanyol esgrimeix alguns arguments democràtics per oposar-se que puguem no només
aprovar aquesta llei sinó exercir-la, i exercir-la en el sentit que volem exercir-la també el 9 de
novembre. La democràcia, diuen, és el respecte a l'estat de dret, a la constitució i als tribunals.
I quin flac favor li fan al concepte de democràcia si l'utilitzen com una llosa fatídica que cau
sobre aquells que volem votar?
El poble català ha de ser capaç de decidir per ell mateix, no contra ningú, sinó perquè som
majors d'edat. Perquè volem, perquè estem convençuts que podem decidir el nostre propi
futur. Com ho han fet a Escòcia, que és el mirall impagable de l'obtusitat de l'Estat espanyol; un
mirall en negatiu, òbviament.
Que ningú s'enganyi, l'Estat espanyol té pànic que els catalans votin i decideixin lliurement.
Però la llei que es va aprovar divendres és propietat del poble de Catalunya. És un instrument
de consulta popular per donar veu a la gent per sobre o al marge de partits i interessos
particulars. El dret a decidir ja no és un argument només per als sobiranistes; la batalla per
conquerir-lo l'està situant al més profund de la cultura i les conviccions democràtiques del
poble de Catalunya. Mai més ningú podrà governar els catalans des de foscos tribunals i
quedar-se tan ample. Però tampoc mai més el poble català ha de permetre que es decideixi per
ell, ningú, ni des d'aquí ni des d'allà.
Amb questa llei hem decidit trencar el guió tants anys instal·lat i doblegar-nos a la voluntat
popular, assumint els riscos, els reptes i els perills que planteja l'Estat espanyol, que bloqueja
tota via de lliure expressió i realització de la voluntat popular. Ara caldrà, a més, seguir ferms
en la decisió presa, amb la profunda convicció que és just, que és democràtic i que hauria de
ser normal convocar els ciutadans a decidir a les urnes el seu futur polític.

A Escòcia: urnes, debat i resultats; a l'Estat espanyol, a Catalunya: tambors de guerra, fiscalies
de guàrdia, Codi penal i amenaces de supressió d'autonomies. A partir d'ara tenim una llei de
consultes populars. És la nostra, defensem-la, exercim-la. En pocs dies tindrem una
convocatòria de consulta, celebrem-la, siguem fidels al mandat democràtic. El 9 de novembre
tindrem una consulta, el 9 de novembre votarem, el 9 de novembre votarem i guanyarem la
independència!

La tinent d'alcalde Sra. Quintero, en representació del grup municipal del PP, manifesta
literalment el que segueix: En primer lloc cal denunciar l'ús partidista que es fa d'aquest
Ajuntament, per tal de donar suport a una consulta, que no cap en la vigent legalitat
democràtica.
Catalunya mai havia tingut tantes competències i tanta sobirania política com en aquests
moments.
No es tracta d'una qüestió únicament de democràcia, ja que la democràcia no s'entén sense el
respecte a les lleis amb què la mateixa democràcia ens dota.
En democràcia, i amb democràcia, les lleis es canvien, ni es desobeeixen, ni s'ignoren.
El dret a l'autodeterminació en el dret internacional és un dret de les colònies, i Catalunya ni
és, ni ha estat mai una colònia: hem estat i som una part integrant del conjunt d'Espanya.
L'aval del Consell de Garanties Estatutàries ho ha estat només pels consellers de CiU i d'ERC, i
la posició contrària dels consellers del PSC, ICV i PP. Ara, quan el PSC i el PP vam preguntar al
Consell sobre la constitucionalitat de la pregunta, no s'han volgut pronunciar, perquè saben
que la independència de Catalunya no pot ser una competència de la Generalitat, perquè
també afecta la resta d'Espanya.
Utilitzar aquesta llei per fer un referèndum d'independència vulnera l'art. 122 de l'Estatut, que
en limita l'ús a les competències de la Generalitat, però a més, la llei pretén dir que són
consultes no referendàries el que en realitat són referèndums.
És curiós com el dret a decidir, que alguns diuen que serveix per tot, pot servir per la
independència, però la mateixa llei n'impedeix l'ús per decidir sobre impostos o sobre
retallades.
Aquest grup municipal votarem que NO a aquesta proposta, però aquest no, vol dir SÍ:
Sí a la democràcia, sí