I TU, COM T'HO IMAGINES? ANNEXOS PROCÉS PARTICIPATIU PER A LA URBANITZACIÓ DEL NOU TRAM COBERT DE LA RIERA D'ARENYS DE MAR PROCÉS S PARTICIPATIU PER P A LA URBANITZACIÓ DEL NOU U TRAM COBERT DE D LA RIERA ANNEXOS. NOVEMBRE 2016 2 Aquest documen nt forma pa art de les cconclusions del PROCÉ ÉS PARTICIP PATIU PER A LA DEFIN NICIÓ DELS CRITERIS D'URBANITZA ACIÓ DEL NOU TRAM COBERT DE LA RIERA D'AR RENYS DE M MAR, i ha esta at redactat a l'octubre dee 2016. PROCÉS S PARTICIPATIU PER P A LA URBANITZACIÓ DEL NOU U TRAM COBERT DE D LA RIERA ANNEXOS. NOVEMBRE 2016 2 ÍNDEX DEL DOCUMEN D NT PART T 4: ANNEXO OS 1. AC CTES TALLER RS DELIBERAATIUS a. TALLER T AL CC CALISAY ((11 de juny) b. TALLER T A L'A ASIL TORREN NT (16 de jun ny) c. TALLER T A LA RIERA ( 18 d de juny) 2. MATERIALS IN NFORMATIUS S DE LA RIER RA 3. MATERIALS DE CLASSIFIC CACIÓ DE PR ROPOSTES a. ÚS Ú PER PART T DE COL·LEC CTIUS DIVER RSOS b. MULTIFUNCI M ONALITAT I USOS MÚLTTIPLES c. ATRACCIÓ A D'ACTIVITATSS d. QUALITAT Q PA AISATGÍSTICCA e. ACCESSIBILIT A TAT I CAPACCITAT CONNECTORA ECULL DE PR 4. RE ROPOSTES a. TALLERS T DEL LIBERATIUS b. TALLERS T AMB ESCOLES c. ALTRES A TALL LERS d. BUTLLETES B DE D PARTICIPPACIÓ INDIVIIDUAL PROCÉS S PARTICIPATIU PER P A LA URBANITZACIÓ DEL NOU U TRAM COBERT DE D LA RIERA ANNEXOS. NOVEMBRE 2016 2 AC CTES TALLER T RS DEL LIBERA ATIUS PROCÉS S PARTICIPATIU PER P A LA URBANITZACIÓ DEL NOU U TRAM COBERT DE D LA RIERA ANNEXOS. NOVEMBRE 2016 2 TALL LER CC CALIS SAY (11 de ju uny) EMPL LAÇAMENT I DATA: CC Calisay, C 11 dee juny, 11h. DURA ACIÓ: 2 h ASSISSTENTS: 5 persones (4 4 homes, 1 dona) + La aia Martín (Regidora ( P articipació, Laura Espinnasa (tècnica a de particip pació), Enric Castelló (arrquitecte muunicipal), Sebbastià Gorriz z (cap de la policia locall) + Susana Gimber G i Jav ier Fraga (eq quip tècnic). DESE ENVOLUPAM MENT: 1. Presentac ció La Re egidora de pa articipació Laia L Martín ppresenta el prrocés participatiu per a l a urbanitzac ció del nou ttram de la Riera, i introdueix l'equip tècnic que acompanya a l'Ajuntamentt d'Arenys de Mar en el projecte. Javier Fraga, de l'equip tècnic, explica els objectius i la m manera com estan plantejats el proc cés i la sessió ó d'avui. 2 2. Diagnosi:: mobilitat i activitats a Enric Castelló, arqquitecte mun nicipal, fa un na explicacióó sobre el pa aper de la Rieera en l'estru uctura i la m mobilitat d'AArenys de Mar, M "un esp pai al bell mig m de la ciu utat". Explicaa que el pro ojecte redacctat per Batllle i Roig per a l'ordenació ó de la Riera estableix un n model de P Passeig (trànnsit de vianaants a les vorreres) de la platja p fins al CC Calisay, i un model de d Rambla (vvianants al centre) d'aquuí fins a l'auutopista. Aq quest projeccte, però, no omés es pod drà implemeentar una ve egada estigu a la variant i convertir aixxí la Riera en ui realitzada n una via prò òpiament urbbana (situaciió que hauria d'estar ass solida en 3 anys). a D'altraa banda, expplica els cond dicionants físísics de l'esp pai per tractaar-se d'un caalaix de formmigó (sobre el qual no es s podran ubicar activitatts que reque ereixin un drrenatge com m ara zones d'higiene d ca anina o gesp pa) i estar en nvoltat de viees de trànsit (que suposa una limitació pel que e fa als jocs de pilota). S'obre S un peetit torn de pparaules, durrant el qual es fan diverrses observa acions a aqu uest model proposat. p A la crítica d'uun dels assisstents que "desdoblar la circulació ó va contra a la mobilita at de les pe ersones, queue així haura an de travessar sempre e la calçada per anar a l 'espai centra al", l'arquitec cte municipaal respon que e amb la novva variant ess reduirà nottablement e l trànsit i no omés hi haurrà trànsit dom mèstic. Tammbé es puntuualitza que l´ús d'una vo orera o de l' altra "depèn n sobretot a l'estiu dels espais d'om mbra, i l'espaai hauria dee tenir-ne pe erquè es pug gui travessaar" i "la vore era de la baanda dreta hauria h d'eixaamplar-se finns als platanners, deixantt un carril senncer per a l'aaparcament"". Sebastià Gorriz va explicar a continuació que el projecte d'ordena ació de la Rieera "és un pro ojecte viu", i com a tal s'ha s d'actualitzar i adequ uar a l'hora de d posar-lo en marxa. Q Quan s'implementi, s'hauurà d'acompanyar d'un estudi e de mo obilitat previi de tota la ciutat, c ja quee fins ara "jaa s'ha tractaat d'anar des sviant el tràn nsit de la Rieera, però no és é senzill", jaa que moltess vegades "la a gent vol paassar per Arrenys per ve eure l'ambien nt". Pel que fa al nou tra am cobert, éés un espai ampli, que a avui dia "ens s permet ferr qualsevol a activitat com m balls, firess, pista de ggel, etc., ja que q és senziill de tancar perquè és un u espai dià àfan i flexiblee". Avui dia, "totes les aactivitats es fan a baix, s'hauria de mirar m si alguunes es podeen portar a aq quest nou tra am". 3 3. Diagnosi compartida Es paassa després de les exp plicacions d els tècnics a un espai de treball onn els particiipants analittzen la mobbilitat i els usos u i activiitats de la ciutat c a parttir de la infoormació apo ortada (esqu uemes de trà ànsit de vehiicles i de viaanants, aparccaments i ubbicació dels espais públics en mapees de la ciuta at a escala 1:4.000). Carrill bici: es pos sa com exem mple el carril b bici de Màlaga (carril combinat de veehicles i bicicletes PROCÉS S PARTICIPATIU PER P A LA URBANITZACIÓ DEL NOU U TRAM COBERT DE D LA RIERA ANNEXOS. NOVEMBRE 2016 2 al ma ateix carril), ja que "les s bicicletes ssón vehicles s". Ja que les bicicletees necessiten una prote ecció respecte als cotxe es, "s'hauria d'obligar els cotxes a circular a laa velocitat de d les biciclletes". Es va alora que el trànsit t de less bicicletes per la vorera més adequat i que, a no és el m actuaalment, "el carril està pin ntat però noo funciona, ocupat per co otxes aparcaats en doble e filera en mo olts trams". Trànssit de vehicles: es com menta que u n dels princ cipals proble emes de la mobilitat és que "tothoom agafa el cotxe per anar a tot arrreu i volen sempre s ar el cotxe a la porta d'a deixa allà on van". Es completa a el mapa d'itineraris dee cotxes, i s'e esmenta la possibilitat p d e posar pilones al mig ddel carrer pe er evitar l'apaarcament en n doble fileraa, però es descarta perquuè això "imp pediria fer m moltes de les s activitats que q ara s'hii fan i que im mpliquen el tall del carrrer". També es fa l'obse ervació sobrre les person nes que fan servir de manera m intenssiva el cotxee perquè reaalment tenenn necessitats s de mobilitat, i sobre laa dificultat de d regular aq questes placces (es posa a com exemmple l'aparcament de la fa armàcia, quee dóna un ca artell als condductors perqquè el col·loq quin al cotxee, que autorittza l'estacion nament dura ant 10 minutts). Si es fa un u carril de bbaixada pel trànsit t de la carretera deel costat de l'Asil, tal co m està disse enyat al projjecte d'ordennació, hi hauurà un problema amb l'arbrat i el gàlib que ees podria so olucionar innvertint la uubicació del carril d'apaarcament. El mapa de dia agnosi del trà ànsit de vehicles s'annex xa com Anneex 1. Aparc caments: A lal zona com mercial (la paart més baixa a de la Riera a) és habituaal que els vehicles aparq quin en doble filera, aprrofitant el ca arril bici que, com que no s'utilitzaa, dóna peu a les infracccions. Es comenta c que "la consstitució de la l via hauriia de dissuaadir o impe edir la possiibilitat de ferr aquestes infraccions". En relació amba els aparcaments, eels espais ce entrals de la Riera que sóns utilitzats s com aparccament func cionen bé i "no hi ha prooblemes de doble filera,, perquè no hi h caben". Ta ambé s'esmeenta l'àrea d'aparcamen d t de residentts (zona verd da) de la pla atja. Els espaais de vianants que hi h a davant de la plaça de l'Església i de l'Ajuntam ment a vegad des són env vaïts per cottxes estacio onats perquè è "les torretes s'haurienn d'haver po osat a baix". Es comenta també que e l'aparcameent del Xifré, que per estades de llargga durada és s més baratt que la zona a blava, podria funciona ar millor perqquè no està prou senyallitzat, tot i que "la gent que ve a treb d sí que el fa servir". S'afegeix que quan es treuu l'aparcame ballar cada dia ent de la Rieera a causa d'alguna ac ctivitat puntu ual, els condductors estac cionen per lees urbanitzaacions dels costats, i qu ue això "func ciona per unn parell de dies, d però, sii es fa de mmanera perma anent, supos saria un probblema". Trànssit de vianants / camin ns escolars: Entre tots els assisten nts es fa el mapa de ca amins escollars existentt i s'hi indiquen les di ficultats que existeixen n en diferennts punts, que es recullen com Ann nex 2 en aq questa acta. S'indiquen igualment els e camins nnaturals o de d pas entre les dues ba andes de la Riera, R de carra a pensar en e com la intervenció enn aquest esp pai pot ajuda ar a potencia ar-los. A l'estiu, "la gent passa per laa banda de l''esquerra peerquè a la tarrda és on hii ha ombra, i hauríem de potencia ar la connexxió amb aqu uesta banda ". De nou surt s la neces nir un estudi detallat de lla mobilitat, no només de ssitat de "ten e vehicles". Usos i activitats: Els concerts s, la fira i les barraques ded les festes majors es fa fan tots a la platja, l'espa ai obert més s gran de la ciutat, c sense necessitat de d treure l'ap parcament. T També la plaaça de l'Esgllésia acull ac ctivitats. Les s fires puntua als es fan maajoritàriament a la Riera,, en el tram que q va des dde l'Ajuntam ment fins al CC Calisay,, sense treu ure les place es d'aparcam ment i perm metent únicaament la càrrega i descà àrrega puntua al dels paraddistes. El me