PLA LOCAL DE JOVENTUT D'ARENYS DE MAR 2021-2024 Pla Local de Joventut d'Arenys de Mar 2021-2024 1 Document elaborat per l'Ajuntament d'Arenys de Mar amb el suport de la Diputació de Barcelona, de Neopolis Consultoria Sociopolítica i Iniciatives i dinàmiques comunitàries S.L, durant l'any 2017 i 2018 i 2020. Pla Local de Joventut d'Arenys de Mar 2021-2024 2 1. INTRODUCCIÓ 5 1.1. PRESENTACIÓ. EL DOCUMENT QUE ENS OCUPA 6 1.2. LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT A CATALUNYA 7 L'ACTUALITAT 8 LA LLEI DE POLÍTIQUES DE JOVENTUT 9 EL PLA NACIONAL DE JOVENTUT DE CATALUNYA 2010-2020 9 EL JOVENT CATALÀ 12 1.3. EL PREVI 14 MISSIÓ 14 VISIÓ 16 DESTINATARIS 19 PLANTEJAMENT 19 2. AVALUACIÓ DEL PLA LOCAL DE JOVENTUT 2013-2017 21 METODOLOGIA 22 2.1. ANÀLISI DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT. 24 EL TEIXIT ASSOCIATIU 24 ENTITATS ESPECÍFICAMENT JUVENILS: 24 ENTITATS NO JUVENILS QUE TREBALLEN EN POLÍTIQUES DE JOVENTUT: 24 2.2. AVALUACIÓ DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT. 26 RECURSOS HUMANS 27 INFRAESTRUCTURES 27 GRUP DE TREBALL DE PROFESSIONALS 28 GRUP DE TREBALL AMB JOVES 32 2.3. CONCLUSIONS DE L'AVALUACIÓ. 39 SEGONS EL CRITERI DE IMPLEMENTACIÓ. 39 SEGONS EL CRITERI DE COBERTURA. 39 SEGONS EL CRITERI D'APLICABILITAT. 40 SEGONS EL CRITERI D'IMPACTE. 40 3. DIAGNOSI 42 Pla Local de Joventut d'Arenys de Mar 2021-2024 3 3.1. ANÀLISI DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT (APJ) 44 EL TEIXIT ASSOCIATIU 45 ENTITATS ESPECÍFICAMENT JUVENILS 46 ENTITATS NO JUVENILS QUE TREBALLEN EN POLÍTIQUES DE JOVENTUT: 46 POLÍTIQUES ACTIVES 47 ELS PROJECTES DE REFERÈNCIA EN POLÍTIQUES DE JOVENTUT 50 3.3. ANÀLISI DE LA REALITAT JUVENIL (ARJ) 54 METODOLOGIA 55 DADES QUANTITATIVES 57 A MODE DE RESUM 67 DADES QUALITATIVES 71 3.4. CONCLUSIONS DIAGNOSI 76 3.5. INFORME SOBRE L'ACTUALITZACIÓ DE DADES, L'IMPACTE DE LA COVID19 VERS EL COL·LECTIU JOVE I LA REALITAT JUVENIL DE LES PERSONES MIGRANTS NO ACOMPANYADES. 85 4. DISSENY 93 4.1 INTRODUCCIÓ 93 4.2 ESTRUCTURA DEL PLA 95 4.3 METODOLOGIA 97 4.4 ACCIONS 98 ÀMBIT FORMACIÓ 98 ÀMBIT: MÓN LABORAL 108 ÀMBIT: HABITATGE 113 ÀMBIT: SALUT 116 ÀMBIT: CULTURA I OCI 126 ÀMBIT: PARTICIPACIÓ 133 ÀMBIT: COHESIÓ SOCIAL 138 5. IMPLEMENTACIÓ DEL PLA LOCAL DE JOVENTUT 152 5.1 L'ARQUITECTURA DEL PLA 152 ÀMBIT POLÍTIC 152 ÀMBIT TÈCNIC 153 5.2 RECURSOS ECONÒMICS 155 5.3 AVALUACIÓ 156 Pla Local de Joventut d'Arenys de Mar 2021-2024 4 SEGUIMENT I AVALUACIÓ 156 AVALUACIÓ CONTINUADA 158 6.TANCAMENT 163 EL RETORN I LA DIFUSIÓ DEL PLJ 163 EL SEGUIMENT 164 CONSIDERACIONS FINALS 164 7. ANNEX 1 1 BUIDATGE SESSIONS DE TREBALL D'AVALUACIÓ 1 8. ANNEX 2 0 BUIDATGE SESSIONS DE TREBALL DE DIAGNOSI 0 Pla Local de Joventut d'Arenys de Mar 2021-2024 5 1. Introducció El Pla Local de Joventut és una eina, un brúixola que guia el camí a seguir des de la Regidoria, per poder detectar quines necessitats hi ha i què es prioritza segons els recursos disponibles i la voluntat política. Per aquest motiu, s'aprova per Ple, garantint així, una continuïtat en el temps. Aquest Pla s'ha elaborat amb l'ajuda de la Diputació de Barcelona i Neopolis, consultoria sociopolítica, ja que una de les característiques de les regidories de Joventut és que moltes vegades es sumen a altres regidories i els tècnics, no disposen dels recursos necessaris per desenvolupar el dia a dia de les regidories i l'anàlisi que es mereix totes les accions que es duen a terme. El suport rebut ha estat en l'avaluació del Pla anterior i la diagnosi. Aquests documents s'han realitzat durant el 2017 i el 2018 amb la participació d'altres tècnics i de joves per tal de garantir la participació de les parts implicades. A l'inici del 2019 es revisa el Pla i s'elabora la part del disseny, complementant els documents ja realitzats amb informació més actual. Tal i com marca la filosofia dels Plans de Joventut, aquests han de ser vius i s'han d'anar adaptant segons les informacions, accions i realitats que es van configurant. En les vostres mans es troba un document on es descriu les accions que es realitzen per als joves al municipi d'Arenys de Mar i les mancances que es creu que cal cobrir segons les necessitats que es detecten. Necessitats que es descriuen segons dades quantitatives, que són escasses i llunyanes en el temps, i dades qualitatives, segons la informació dels propis tècnics municipals i de l'opinió dels i de les joves que han participat en les taules de treball. Pla Local de Joventut d'Arenys de Mar 2021-2024 6 1.1. Presentació. El document que ens ocupa Aquest document és fruit -i llavor- del compromís de l'Ajuntament de Arenys de Mar amb les polítiques de joventut, enteses com a l'eina per aconseguir la visió, la missió i els objectius del PNJC 2010-2020, i que fem nostres. Una visió: - Una societat on les persones joves puguin desenvolupar els seus projectes de vida i les seves expectatives. - Una societat socialment més justa. - Una societat on les persones joves s'impliquin i tinguin un paper protagonista en el desenvolupament del seu entorn. Una missió: - Facilitar la realització del projecte de vida de les persones joves atenent la diversitat de formes i models de vida. - Apoderar el jove com agent de canvi social, impulsant el seu paper actiu com a ciutadà en el conjunt de la societat. Uns objectes: - Polítiques orientades a les transicions o processos d'emancipació. - Polítiques orientades a les necessitats de benestar. - Polítiques orientades a l'entorn que condiciona les oportunitats i les necessitats dels i les joves. Pla Local de Joventut d'Arenys de Mar 2021-2024 7 1.2. Les polítiques de joventut a Catalunya Amb el retorn de la democràcia, alguns consistoris municipals prenen la iniciativa de gestionar les seves pròpies polítiques de joventut, alhora que la Generalitat de Catalunya recull les competències que li són traspassades ­mitjançant l'Estatut d'Autonomia- i crea la Direcció General de Joventut, organisme que pren l'encàrrec de promoure les Polítiques de Joventut a Catalunya. En el seu inici les polítiques de joventut es centraven en el suport a un associacionisme en explosió, un associacionisme que prenia el paper de representant dels i les joves i que l'administració acceptava com a interlocutor davant del col·lectiu. Exemple d'aquest moment n'és la creació del Consell Nacional de Joventut de Catalunya (1979), que esdevindria interlocutor de l'associacionisme jove davant la Generalitat de Catalunya. Paral·lelament es desenvolupa la Xarxa d'Informació Juvenil, una de les altres apostes de la primera etapa de les polítiques de joventut, amb l'objectiu d'acostar la informació al col·lectiu jove i descentralitzar determinats serveis del Departament de Joventut. A cavall dels anys 80's i 90's en una segona etapa de les polítiques de joventut es comencen a considerar les veus emergents que reclamen polítiques integrals de joventut, que evidentment requereixen d'un major esforç de l'administració pel que fa a la coordinació i treball conjunt entre agents implicats. Amb l'objectiu de potenciar aquesta nova línia s'elabora el Pla Interdepartamental Catalunya Jove 93-94, que no només representa per primer cop un treball coordinat de tot el Govern, sinó que per primera vegada suposa un anàlisi important de la realitat juvenil. És a finals dels 90's quan es genera un nou punt d'inflexió en el camp de les polítiques de joventut. L'explosió de debats a l'entorn de les polítiques joves i el moment sociopolític afavoreixen que es sentin les bases d'un Pla Nacional de Joventut en l'elaboració del qual col·laboraran tots els agents implicats en polítiques de joventut del país. Aquest procés culmina el novembre del 2000 amb l'aprovació del govern del Pla Nacional de Joventut de Catalunya. Esdevé des d'aleshores el document que defineix, Pla Local de Joventut d'Arenys de Mar 2021-2024 8 impulsa i coordina les polítiques de joventut a Catalunya. La Secretaria General de Joventut s'encarrega, entre d'altres d'impulsar el PNJC donant suport als Plans Comarcals, al Plan Generau de la Joanessa d'Aran i els Plans Locals de Joventut, i d'impulsar-lo en l'àmbit associatiu. Amb tot es passa de les polítiques de joventut centrades en el suport a l'associacionisme i l'oci juvenil de principis dels 80, a les polítiques integrals de joventut promogudes pel Pla Nacional del 2000. L'etiqueta de "polítiques integrals" de joventut no era gratuïta. El Pla Nacional es basava en els anomenats 10 eixos, agrupats en dues grans línies d'actuació, la d'emancipació i la de participació. En la línia d'emancipació s'hi agrupen els eixos d'educació, treball, habitatge, salut, cultura i mobilitat. En la línia de participació els eixos d'interlocució, el suport a l'associacionisme i el foment de la cultura de la participació. En desè lloc la interculturalitat, un eix transversal a les dues línies d'actuació. L'aposta del PNJC representava un precedent històric en les polítiques de joventut de Catalunya i esdevenia un exemple per la resta de la comunitat europea. Entre moltes d'altres de les iniciatives promogudes pel PNJC esdevenen protagonistes sens dubte els Plans de Joventut. Eines de planificació i anàlisi de les polítiques municipals de joventut, però també condició ineludible per disposar del suport econòmic de la Generalitat de Catalunya. Els plans esdevenen el lligam més estret que mai fins el moment havia existit entre Generalitat i municipis pel que a polítiques de joventut es refereix, però també esdevé condicionant, obligació, referència, eina, excusa, etc. L'actualitat Ens trobem en un moment important en la història de les polítiques de joventut de Catalunya. Conflueixen una sèrie de fets històrics que marcaran sens dubte el rumb de les polítiques de joventut del futur. En primer lloc han passat 10 anys de la redacció del primer PNJC, de la primera planificació seriosa de les polítiques de joventut de Catalunya, i per tant perd vigència el Pla 2000-2010 i entra ja en vigor el nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2010-2020, una nova eina revisada i actualitzada que ha de marcar les noves línies estratègiques de les polítiques de joventut que es desenvolupen des del govern. En Pla Local de Joventut d'Arenys de Mar 2021-2024 9 segon lloc el govern de la Generalitat va aprovar la Llei de Polítiques de joventut (any 2010), matèria sobre la qual la Generalitat té la titularitat des de 1979, però que fins ara no havia desenvolupat. Donada la situació pandèmica del 2020 el PNJC s'està el·laborant de cara el 2021. La Llei de Polítiques de Joventut Després d'un llarg i laboriós procés de consulta que s'ha estès al llarg del territori i que ha implicat una important diversitat d'agents vinculats directament o indirectament a les polítiques de joventut, ha pres forma finalment la Llei de Polítiques de Joventut. Tal i com hem explicat la Generalitat tenia atribuïdes les competències de gestió de les polítiques de joventut des de l'any 1979, any en que es va signar l'Estatut de Catalunya, però no ha estat fins 31 anys després que s'han desenvolupat a través d'una Llei. De fet cal dir que és la última competència que faltava desenvolupar. N'ha resultat un document de principis, un marc de referència que caldrà desplegar a través de decrets i atribucions pressupostàries. Al llarg de les seves pàgines ordena una llarga sèrie de conceptes, eines, estructures, serveis, etc. que representen sens dubte la columna vertebral de les polítiques de joventut de Catalunya, aspectes que fins el moment restaven dispersos i mancats del marc normatiu necessari. Així doncs a dia d'avui les polítiques de joventut de Catalunya disposen del marc necessari pel seu correcte desplegament. És cert per altra part que caldrà estar atents al