Ferran de Pol Presentació Introducció La vida cultural de la nostra vila ha assolit, El projecte d'un itinerari sobre la figura de Lluís Ferran de Pol hauria d'haver sorgit fa molt de temps. Aquest ajornament tant al llarg de molts anys, un altíssim nivell, en injust ha trobat la seva fi durant aquest any tan especial: deu anys bona part atribuïble a diverses i valuoses es compleixen de la mort de l'autor, i és un deure indefugible aportacions d'escriptors com ara Salvador commemorar-ho com cal, homenatjant un escriptor que, encara avui, sembla instal·lat en l'oblit -hi ajuda, sens dubte, el seu Espriu, Fèlix Cucurull, Ferran de Pol, Esyllt tarannà personal, que defugia aquesta fira de vanitats en què Thomas Lawrence i d'altres autors avui, sovint es converteixen les trobades públiques dels senyors de la cultura-. Aquest itinerari pretén, doncs, apropar-se a la afortunadament, encara vius. La nostra vila ha geografia vital de Ferran de Pol, a aquesta geografia arenyenca tingut cura en reconèixer la vàlua d'aquests on va néixer, on tornà anys després de l'exili mexicà; anys de autors nomenant-los fills predilectes i penúries, de camps de concentració, en què l'escuma del mar, com el fil d'Ariadna, dibuixava darrere seu ­al davant, la proa adoptius; aplegant els seus fons documentals i del Sinaïa­, una promesa de retorn. posant-los a l'abast des estudiosos; i, en el cas Així doncs, l'itinerari es presenta amb una doble intenció: en d'Espriu facilitant un itinerari que de la mà primer lloc, reconstruir un recorregut per aquells espais d'Arenys de Pep Quintana i Joan Dulsat, dura de fa 14 de Mar i de la rodalia que marcaren la biografia de Ferran anys. Ara és tot un goig que s'iniciï un itinerari de Pol i oferir-lo als interessats, des de la casa de naixement al passeig de Mar fins al mas d'Arenys de Munt, passant per Ferran de Pol gràcies a l'esforç i col·laboració aquells indrets on desenvolupà les seves tasques professionals, o de la Biblioteca P. Fidel Fita, concretament aquells altres des d'on disseccionà l'entorn arenyenc amb ploma agermanada amb escalpels de cirurgià, o encara aquells que d'Òscar Carreño, i de l'Ajuntament d'Arenys es convertiren en llocs de converses inacabables o de consells de Mar. que havien d'esvair dubtes primerencs de precoces obres. Indrets, pedaços d'una geografia vital que volem rescatar de l'oblit i incorporar-los als llocs d'obligada referència a l'hora Ferran de Pol fou un home més proper als nostres de capbussar-se en els espais de cultura arenyenca. Però, junt convilatans del que a vegades s'assenyala. amb aquesta primera i primària intenció, vol conviure-hi una altra ruta; una ruta que proposa fomentar el vessant literari de Molts dels qui érem joves als anys seixanta i l'autor mitjançant l'aprofundiment en aquells espais físics que setanta podem testimoniar de les tertúlies de li serviren d'inspiració a l'hora d'escriure una de les seves cada dissabte al matí a la Biblioteca on vàrem novel·les cabdals: Miralls tèrbols. Aquell Mareny que erigeix Ferran de Pol des de les planes de la novel·la configura un món fer l'aprenentatge de viure en llibertat i de propi, un món tancat per on desfilen el seguit de personatges respectar les idees més diverses. L'acollida que poblen les seves pàgines, les seves ambicions i dèries, els seus amors i frustracions, les seves riqueses i pobreses, generosa de la bibliotecària de l'època, un món sencer, en definitiva, que l'autor basteix a través dels Margarida Tura, feia possible escoltar com personatges que l'habiten. Poques viles poden presumir d'haver parlaven del diví i de l'humà, Josep M. Pons estat tan literàriament reconstruïdes, tan sistemàticament simbolitzades, erigides des del sòl de la referència física fins · Ruta literària · · Ruta literària · 2 3 Ferran de Pol a les altures del llenguatge literari. Esdevinguda universal la primerenques restarà inèdita fins a l'any 1964. La derrota Sinera espriuenca, sovint hom té la sensació que cal reivindicar, republicana motiva la seva marxa pel Portús fins al Rosselló, on segurament enfosquides per la irradiant llum del mite espriuenc, serà internat durant cinc mesos als camps de concentració de Sant el Mareny de Ferran de Pol, la Rialda de Félix Cucurull, o encara Cebrià i Barcarés, l'experiència en els quals quedarà recollida en en un futur qui sap si aquell Subirans de Teresa Bertran per on l'escriptura d'un diari, convertit en unes memòries a Mèxic, que pul·lulaven les inquietuds i anhels identitaris d'Agnès Solà. no es publicaran de forma íntegra fins a l'any 2003 amb el títol El segon propòsit, doncs, d'aquest itinerari és submergir-se de Campo de concentración (1939). Ferran de Pol va embarcar en els referents reals que possibilitaren la confecció de l'obra, a Seta en el vaixell Sinaïa, patrocinat pel govern de Cárdenas, despullar els espais de Miralls tèrbols d'indumentàries fictícies cap a Veracruz. Instal·lat a Mèxic participa en la creació de dues i apropar-los als interessats a través d'un recorregut detallat per de les més importants revistes catalanoamericanes: Full Català cadascun dels indrets que apareixen a la novel·la. i Quaderns de l'Exili, fundada amb el seu amic Joan Sales. A més, dirigeix la secció d'art del diari El Nacional i col·labora Són aquests dos vessants els que busca difondre aquest itinerari, a la Revista de Filosofía y Letras de la Universitat de Mèxic. alhora que es pretén que aquestes planes siguin un digne homenatge L'any 1946 es llicencia en Filosofia i Lletres per aquesta mateixa a la figura de Ferran de Pol, a la seva obra i a la seva vida. universitat, on coneix Esyllt T. Lawrence, amb qui es casarà poc abans de tornar a Catalunya. L'any 1949 torna de l'exili Óscar Carreño i s'instal·la a la masia de can Graupera d'Arenys de Munt, on Biblioteca d'Arenys de Mar P. Fidel Fita va viure fins a l'any 1973, en què es traslladà al pis de la Platja Cassà d'Arenys de Mar. Al cap de poc d'arribar a Catalunya Esbós biogràfic neix la seva única filla, Maria-Elvina. Des del moment de la seva tornada Ferran de Pol compaginarà la seva tasca professional Lluís Ferran de Pol neix el 17 de gener de 1911, vuitè d'una com a advocat amb la creació literària i les col·laboracions família amb nou fills. Estudià el batxillerat de lletres al Col·legi periodístiques. Successivament publicarà: Abans de l'alba Valldemia de Mataró, en règim d'internat; d'allà va passar a (1954), novel·la inspirada pel Popol-Vuh, recull cosmogònic estudiar Dret a la Universitat de Barcelona. Paral·lelament a la seva i teogònic dels quitxés-maies, i obra on queda palesa la seva formació universitària se sent envaït per una passió literària que passió envers la literatura precolombina; La ciutat i el tròpic el portarà a llegir els clàssics i un seguit d'altres autors, mogut (1956), que rebé el premi Víctor Català de l'any 1955; Érem per l'arravatament juvenil més que per seguir un fil conductor quatre (1960), potser el cim àlgid de la seva narrativa, i on de lectures guiades. Escriptor autodidacte, els seus primers un cop més penetra en la imatgeria dels pobles precolombins; textos els comentarà amb Joaquim Ruyra, que passava llargues Miralls tèrbols (1966), edició definitiva de 1986, on acostarà temporades a Arenys de Mar. la ficció a la seva vila natal; De lluny i de prop (1973), volum miscel·lani d'articles; els llibres infantils Sedna (1980) i Entre A partir de la dècada dels trenta, Ferran de Pol iniciarà un seguit tots ho farem tot (1982); finalment l'any 1987 queda finalista de col·laboracions en publicacions locals de l'època com Oreig del premi Sant Jordi amb la novel·la Jo, ella i el càntic, obra i Salobre. L'esclat del conflicte armat l'any 1936 el converteix que resta inèdita. En el camp periodístic destaca la col·laboració en instructor de milícies a Pineda de Mar. Abans, però, Ferran setmanal que sota el títol d'Hores britàniques feia els diumenges de Pol obté el premi de narrativa Joan Colom dels X Jocs Florals al Diari de Barcelona, com també la seva participació en la que organitzava l'Ateneu d'Arenys de Mar (1934), atorgat per revista comarcal El Maresme o al diari Avui. Menció especial un jurat on hi havia personalitats com Joaquim Ruyra o Carles mereix la seva col·laboració amb la revista arenyenca Vida Riba. Ferran de Pol s'allista a l'Exèrcit republicà i marxa cap Parroquial, on durant anys es féu càrrec de la secció infantil al front d'Aragó. Mentrestant el mes de desembre del 1937 "Racó de la mainada". A partir de l'any 1988 Ferran de Pol Tríptic guanya el premi Narcís Oller de contes, convocat alternarà les seves estades entre Y Bont Faen (País de Gal·les) i per la Generalitat de Catalunya, obra que amb altres proses Arenys de Mar. Mor a l'edat de 84 anys, el 1995. · Ruta literària · · Ruta literària · 4 5 Ferran de Pol: espais de vida els anys setanta), els detalls de la costa maresmenca foren Un passeig per la vida de les naus que desafiaven la nombroses les empreses que mar. Els arbres que s'estenien s'hi dedicaren. Lluís Ferran 1. Casa de naixement a la vora del passeig oferien de Pol, per la seva condició de que ofereixen una composició aixopluc del sol estiuenc i les fill petit, no treballà mai a la de gran simetria. A la banda (carrer Ample, 24) reixes de ferro marcaven els fàbrica del seu pare. del passeig Xifré, a l'alçada Ferran de Pol neix l'11 de límits d'allò que era públic del número 11, hi trobem avui gener de 1911 en una casa i d'allò altre que restava una construcció independent 4. Casa de situada al carrer Ample i clos als ulls curiosos. El totalment renovada, fruit de les construïda pocs anys abans. Joaquim Ruyra passeig arribava fins a l'antic obres que es feren l'any 1940. La casa, que es perllongava Balneari Lloveras, on avui (rial Sa Clavella, 71) d'un carrer a l'altre, gaudia de trobem la plaça homònima. l'entrada principal pel carrer El conegut escriptor Joaquim 2. 2. Entorns d'infantesa A la cantonada de la Riera Ample i d'un jardí que donava Ruyra, autor de Marines i trobem l'enorme construcció ( passeig Xifré o passeig al passeig de Mar. Avui, boscatges, passava llargues d'aquell que fou l'Hotel l'entrada del carrer Ample de Mar ) temporades a la casa del rial Raymond, símbol de l'Arenys conserva el trets característics Sa Clavella. Molt conegut turístic dels anys seixanta, Les imatges d'infantesa de del Modernisme. Edificada per i apreciat a la vila, Ruyra avui convertit en un edifici Lluís Ferran de Pol giren al Bernardí Martorell l'any 1904, desenvolupà una gran d'apartaments. voltant de la presència del hi veurem els guarniments activitat social a l'Arenys mar. Aquest passeig Xifré, que tant agradaven als de Mar d'inici de segle. als inicis del segle XX era modernistes: el recargolament Escriptor consagrat, els joves un espai erm, per on ja dels motius decoratius de la aprenents d'escriptor de la flamejaven les espurnes del façana, l'ondulació de les vila sol·licitaven les seves carbó que en consumir-se cornises que recorden el opinions sobre aquells textos movia aquells enormes trens balanceig perpetu de les que encara pertanyien al que procedien de Barcelona; aigües del mar, com també silenci d'allò que és privat. però el mar era més a prop. els motius florals de les parets Ruyra formà part del jurat que Des de casa seva Ferran de i les reixes que clausuraven atorga l'any 1934 el premi Pol contemplava els pals de pretèrites intimitats. La casa de narrativa Joan Colom dels les embarcacions de pesca es bastí mitjançant tres pisos X Jocs Florals de l'Ateneu que esperaven l'arribada de 3. 3. Fàbrica tèxtil del d'Arenys de Mar al text de la nit per agitar les aigües Ferran de Pol Els hereus mediterrànies i, encara, seu pare d'en Xanta. L'autor arenyenc aquelles altres embarcacions (Platja Cassà, 18) explica al pròleg de la seva que solcaven l'aigua de obra Tríptic l'experiència caloroses tardes d'estiu, Als baixos de l'edifici de Platja d'aquells anys amb l'autor afecció que es perllongaria en Cassà 18, s'ubicava la fàbrica de Blanes. Tot i així, la el temps, l'escriptor sempre tèxtil regida pel pare de Lluís personalitat de Joaquim Ruyra amb els prismàtics a prop, Ferran de Pol. La tradició exercí un influx determinant per contemplar anys després, industrial catalana trobà en sobre el jove Ferran de Pol. És ja instal·lat amb Esyllt al pis la indústria tèxtil un camp per això que en l'espai físic de la Platja Cassà (transcorren de conreu propici i al voltant · Ruta literària · · Ruta literària · 6 7 Ferran de Pol: espais de vida breus pinzellades de propòsit número. A les seves planes d'aquest Itinerari biogràfic 6. 6. Redacció de la costumista. tornem a trobar bona part de Lluís Ferran de Pol resulta revista Oreig (rambla dels col·laboradors que tres obligada la presència de la 7. Ateneu d'Arenys Bisbe Pol, 56) anys abans havien encetat majestuosa casa ubicada al l'experiència d'Oreig. Els dos rial Sa Clavella, recentment de Mar (revista números de Salobre tingueren reformada, i on es troba una A mesura que pugem la Salobre) un marcat contingut cultural i placa de ceràmica. Riera venint de la platja, ens literari. Molts anys després la trobarem a la vorera dreta el L'Ateneu Arenyenc és una Casa arenyenca de Joaquin Ruyra publicació seria represa com a número 56 de la riera del Bisbe de les més prestigioses i Oms -1858-1939- butlletí del Centre d'Estudis Pol. Els baixos són ocupats Mestre insigne de les lletres institucions de la vila. La Josep Baralt. L'Ateneu, que catalanes. actualment per una oficina seva ubicació actual data Potser el més gran escriptor que durant molts anys competí de "La Caixa". L'edifici fou de l'any 1888. L'Ateneu fou de qualsevol llengua fins avui he amb l'avui desaparegut conegut com a can Milans i un element clau durant la conegut. Casino en l'organització dels a l'inici del segle XX acollia joventut de Ferran de Pol; a Salvador Espriu envelats i les festes populars la coneguda Sala Mercè i el més de guanyar l'edició dels de la vila, encara conserva Lion d'Or, un cafè que donava Jocs Florals de l'any 1934, una notable vida cultural i a la part de davant de la Riera que organitzava l'Ateneu i a la associativa. i que era un notable punt de qual també aspiraven Salvador reunió social de la vila. Més Espriu o Tomàs Roig entre endavant la Sala Mercè va d'altres, la participació de tenir una sala on els arenyencs 8. Redacció de Vida Ferran de Pol en la tan efímera gaudiren de cinema durant com notable revista Salobre Parroquial (El Racó de la anys. A l'edifici de can Milans fou destacada. Editada l'any Mainada) es reuniren durant els primers 1935 per l'Ateneu, Salobre 5. Casa de Francesc anys de la dècada dels trenta no anà més enllà del segon Ar nau (Església, 4) la gent del Centre Catalanista Vida Parroquial és la revista Republicà. El Centre edità senyera de la vila d'Arenys la revista Oreig, que fou de Mar. Fundada l'any 1944, A les golfes de la casa de dirigida per l'arenyenc Josep el primer número de la revista Francesc Arnau es reuniren Maria Miquel i Vergés. aparegué durant el mes de durant els anys de caloroses Durant la vida de la revista, febrer d'aquell any. Fou a disputes juvenils un grup que es perllongà durant tot partir de 1969 ­moment de de joves arenyencs que l'any 1932, hi col·laboraren la seva catalanització­ quan trobaven a la casa del carrer importants personatges de la es va incorporar a la redacció de l'Església un espai perfecte vida cultural de la vila. Així Lluís Ferran de Pol. I ho per a la discussió i l'intercanvi deixaren petjada a les seves va fer fent-se càrrec de la d'opinions sobre art, literatura pàgines Josep M. Pons i Guri, secció anomenada El Racó i tot allò que hi cabés en les Salvador Espriu o el jove de la Mainada, contraportada hores que hi passaven junts. Ferran de Pol. A les planes de la revista, on va escriure Formaven part de les tertúlies d'Oreig Ferran de Pol escriví diferents contes i on féu una l'esmentat Francesc Arnau, diverses columnes sobre art antologia de la literatura Antoni Subirachs, el pintor i literatura, com també unes catalana adreçada als més Joan Barrera i Ferran de Pol. · Ruta literària · · Ruta literària · 8 9 Ferran de Pol: espais de vida petits. Les trobades dels d'Arenys de Mar, situat a 1 0 . Antiga 12. 12. Cementiri redactors i els col·laboradors la Platja Cassà, l'any 1973. B i b l i o t e c a (plaça de d'Arenys de Mar de la revista es feien en el Fou, doncs, l'escenari de bona l'Ajuntament) número 24 del carrer de part del procés d'escriptura Avançant pel passeig central l'Església, lloc on es troba la de Miralls tèrbols. La del cementiri d'Arenys de rectoria d'Arenys de Mar. construcció, distribuïda en Ferran de Pol passà també Mar, envoltats de xiprers, planta baixa i primer pis, acull moltes estones a la Biblioteca trobarem a la banda dreta de actualment l'escola bressol P. Fidel Fita, situada als l'ermita de la Pietat (vegeu La Caseta Amagada, i està baixos de l'Ajuntament. 9. Despatx de treball punt 4 de l'Itinerari Espais encerclada per tot un seguit Actualment la Biblioteca és cristal·lins) una filera de d'edificis que han acabat per (Pas Sota Estudi, 1) ubicada, des del 1996, a can tres tombes majestuoses. La treure-la de la vista general Juncosa, a la confluència del que està situada al mig és la i comuna que hi havia de la Tot just tornat de l'exili Ferran rial Sa Clavella i el carrer de tomba de la família Ferran riera del Panagall, indret on de Pol es dedicà a l'exercici de Bonaire, mentre al seu antic de Pol. Coronada per una està situada. El mas té el seu l'advocacia, exercici que ja no enclavament trobem avui alta creu que s'enlaira cap origen al segle XVI, tot i que deixà fins a la seva jubilació. dependències administratives al cel arenyenc, al peu de la les reformes posteriors que L'espai de treball del Pas de l'Ajuntament. Ferran de qual s'estenen quatre làpides s'hi feren no deixaren gaires Sota Estudi adquirí una gran Pol participà molt activament agermanades pels pètals petjades fundacionals. D'entre importància durant la segona en les tertúlies que s'hi feien oberts d'una flor. És aquí on aquests elements reformats part de la seva vida. Ubicat tots els dissabtes al matí, descansa Lluís Ferran de Pol destaca el porxo, de voltes en l'espai que comunica la tertúlies a les quals també i és aquí on finalitza aquest emblanquinades, des del qual plaça de l'Església amb el rial acudien altres notables de recorregut per un bocí de s'obre la porta d'entrada, i els Sa Clavella, el despatx, avui les lletres arenyenques, com la geografia vital del nostre finestrons de gelosies de ferro tancat, comptava amb dos Fèlix Cucurull o Pons i Guri. escriptor. que dibuixaven un caprici de grans finestrals, a través dels Ferran de Pol també participà tauler d'escacs. quals, i un cop descorregudes activament en els cursos de les cortinetes, es podia català que s'hi organitzaren contemplar la façana de des de l'any 1969 fins al l'església. A partir dels anys 1971. 70 (quan baixaren a viure a Arenys de Mar) fou lloc de treball també d'Esyllt Thomas Lawrence, que ajudà Ferran de Pol. 11. El mas (Arenys de Munt) El mas fou la residència de Ferran de Pol i la seva muller, Esyllt T. Lawrence, des de la seva tornada de l'exili l'any 1949 fins al trasllat al pis · Ruta literària · · Ruta literària · 10 11 Ferran de Pol: espais cristal·lins Arenys de Mar. Un Mareny que s'alça des del joc i les obliqües Miralls tèrbols, espais referències fàcilment despullades pels coneixedors del poble i cristal·lins de l'època. Miralls tèrbols és, en definitiva, una obra que es capbussa en un temps pretèrit d'aquest espai nostre que és Arenys o Mareny, joc de realitat i ficció, veritat i inventiva, miralls tèrbols que La novel·la ens tornen, en extraordinària paradoxa, imatges enlluernadores d'una història i d'uns tipus humans que habiten aquest espai Miralls tèrbols apareix per primera vegada l'any 1966, tot i que literari del Mareny, suplantació literària d'aquest altre espai vital no fou fins vint anys després que aparegué la versió definitiva. que us convidem a recórrer i que com aquella Sinera o aquella De fet la seva redacció primera neix com un projecte de l'autor Rialda reposen en els centenaris carrers d'Arenys de Mar i en el que no acabà de reeixir: sota el títol de El port de lluny, la perenne trànsit de la memòria. finalment anomenada Miralls tèrbols havia de ser la primera part d'una saga que havia de recórrer els avatars històrics de la II República, la Guerra Civil i l'exili. Ruta del Mareny de Miralls tèrbols Ferran de Pol reconstrueix en la novel·la els conflictes que "Vostè ja sap, senyor Jaurés, que la nostra vila va ser en el seu assolen un poble del litoral durant el convulsos anys vint del origen un simple barri de pescadors, un establiment provisional segle passat. Aquest Mareny no és més que el revers del seu de Muntreny, situat cinc quilòmetres lluny del mar. Les Arenys de Mar. Però a Miralls tèrbols es condensen un grapat de incursions dels pirates no permetien viure prop de l'aigua, si temes. Sota la carcassa d'un nucli temàtic principal que queda no era amb grans precaucions [...] Sembla que la veig, aquella constituït pel conflicte entre el constructor Jaurés i el seu fill corrua d'homes que cada dia baixen al mar, a practicar-hi Enric, conflicte que es teixeix al voltant de la pugna generacional una rudimentària navegació de cabotatge, i a pescar. Abans entre pares i fills directament vinculada amb l'enfrontament de d'acabar-se el segle XV el Muntreny té el seu barri marítim classe social, o millor, de conscienciació de classe per part dels amb una vintena de cases arredossades al voltant de les torres de joves de famílies benestants i el topament consegüent amb els defensa, de cara al mar. Aquells homes acaben per no tornar al pares, trobem la conflictivitat obrera dels anys vint, el tema del Muntreny. Es queden a la nostra platja, construeixen bastiments, paper de la immigració en aquest conflicte (tema que ha portat trafiquen. Les quatre drassanes nostres són famoses. Com qui Julià Guillamon a referir-se a Miralls tèrbols com un exemple diu sense adonar-se'n han fundat un poble, el nostre: notable de la novel·la catalana d'immigració i conflicte social), el Mareny ". (p. 40-41) l'ambició desmesurada, el desarrelament, la insatisfacció del ric, la falsedat del poder, la hipocresia de les aparences. Però també és una novel·la iniciàtica i d'aprenentatge, quadre de costums i realisme amb afanys mimètics. Tot això trobem a Miralls tèrbols i ho fem des de la certesa que l'espai es configura de mica en mica com el gran protagonista de l'obra. Aquest Mareny on Ferran de Pol situa els personatges i els conflictes que els devoren, aquest Mareny l'ombra del qual s'allarga plana a plana com l'accidentada construcció de l'escullera del seu port, aquest Mareny, resulta ser el gran protagonista de l'obra, espai simbòlic que troba el seu referent indissimulat en el nostre · Ruta literària · · Ruta literària · 12 13 Ferran de Pol: espais cristal·lins quals s'obren els carrers de 1. Camí de la Pietat "Aquell cementiri, migpartit per Vallmitjana i Josep Llimona, l'avinguda central, ascendint en tres eren durant la dècada dels esplanades fins al cim del turó, era als seus ulls la imatge més acaba- vint territori d'unes vinyes da i perfecta de la vida. A terra, a que coronaven el cims cada banda del passeig central, les mitjançant un recorregut de creus de fusta dels enterrats per capricioses corbes. Avui el amor de Déu, el lloc dels pobres. Més enllà i tot al volt -veritable camí de la Pietat ens ofereix muralla de morts que rodejaven el una visió extraordinària de la clos-, les rastelleres dels nínxols vila, del port i de la costa que on reposaven els morts de la classe l'envolta. mitjana. Dalt de tot, pujades ja totes les escalinates, les tombes dels rics, algunes amb figures de marbre i tot. Es mirava les miserables creus de fusta al cap dels monticles d'arena. 2. Esplanada del Algunes eren noves i tenien flors músties dins un gerro esquerdat o Cementiri sense nansa, a d'altres els mancava un braç i alguna només conservava el pal central, tort i gairebé podrit." "Han arribat al cim del turó, al ce- (p. 27) la blavor de la Mediterrània mentiri de Mareny. Gran portalada "Just on comença el costerut passeig i la vista panoràmica de blanca davant la mar. S'entra per una dels xiprers, el cavall s'entremeix, escalinata de quatre graons. Des de pega estrebada al cotxe dels morts i la vila d'Arenys de Mar, 3. 3. Cementiri la porta, el cementiri és un llarg camí aviva el pas. Però no cau la xurriaca- cimejada pel campanar de fosc entre dues rengleres de xiprers da temuda i l'animal torna a abaixar l'església de Santa Maria; a d'Arenys de Mar que pugen amunt, amunt sempre." el cap i, mansament, sense delit, l'altra banda, el barri de Sant (p. 25) s'emprèn la pujada del cementirti." (p. 21) Elm o barri dels Pescadors En un dels marges de com se'l coneix popularment l'esplanada del cementiri entre els arenyencs, construït Superats els desnivells del o plaça de Salvador Espriu durant la dècada dels seixanta Iniciem la ruta darrere les camí de la Pietat ens trobem s'obre la boca de la gran com a habitatge per als petjades del carro que en Vadó al cim de la serra de la Pietat. portalada blanca que és pescadors que, procedents condueix cap al cementiri, Aquesta esplanada, preàmbul pas d'entrada al cementiri de Sant Carles de la Ràpita, amb el cos de la mare d'en del cementiri, un preàmbul des d'Arenys de Mar; una vingueren a treballar al litoral Jaurés sotragat per un camí del qual hom gaudeix d'una escalinata de quatre graons maresmenc. Però els esglaons irregular. El camí o passeig perspectiva extraordinària del ens separa del seu interior. naturals, parterres coronats de la Pietat, o camí del mar i de la vila d'Arenys de Enclavament emmurallat pels blocs de pisos del barri cementiri com se'l designa Mar, fou batejada amb el nom per la blanquinosa calç de dels Pescadors a través dels popularment, arrenca des de de plaça de Salvador Espriu. les seves parets, presideix la cruïlla dels carrers d'Avall, L'espai obert de la plaça el puig de la Pietat, conegut "Pugen a poc a poc la costa voltada de Sant Pere i d'Andreu Guri ens permet respirar després antigament com el turó de xiprers. A banda dreta unes vinyes per enfilar-se fins al cementiri. de l'esforç de la pujada i d'Esfar, i que pren el seu nom velles s'escalonen fins a les parets Camí vertical custodiat per blanques del cementiri. A banda meravellar-nos davant de actual de l'ermita que, anterior esquerra, el mar, amb un miralleig la presència de punxeguts la vista que ens ofereix a la construcció del cementiri, encegador." (p. 22) xiprers, a una banda ofereix l'enclavament. es bastí durant el segle XVI. · Ruta literària · · Ruta literària · 15 14 Ferran de Pol: espais cristal·lins d'Arenys de Mar brota l'art de les seves escultures, la música de la seva poesia i la bellesa inaudita de les seves llegendes. 4. L'ermita del cementiri 5. 5. Casa Pasqual passava per aquest carrer i ocasionava freqüents escenes "La darrera escalinata. Ara avança- (Carrer d'Avall) ven tots cap a la capella situada El cementiri d'Arenys de Mar, de col·lapse. Com els casals enmig de les tombes. Aquests eren que esdevé mite a la poètica del carrer Ample, els del carrer "Acabades les obres de restauració els morts del capdamunt [...] Havien espriuenca troba en l'obra de d'Avall s'estenien també d'un i modernització a la vella casa dels posat el baiard davant de la capella. Ferran de Pol un contrapunt Pasqual, acabem d'instal·lar-nos. carrer a l'altre; per aquest es En Jaurés es mirava els guarnits de T'escric a la sala amb una gran metall lluent, i les tapes de fusta fina que l'allunya del mite sinerenc trobava l'entrada dels carros, finestra sobre el mar a la casa pairal del taüt." (p. 29) amb una àcida visió d'una per la banda del davant la del meu marit, en aquest poble de riquesa a la qual aspira en façana principal, a través de la Costa [...] L'habitació des d'on La darrera escalinata del Jaurés per fer-se esculpir un t'escric és simple i m'hi trobo bé. les finestres de la qual els ulls Un gran sofà i dues butaques [...] cementiri conduïa, a la dècada panteó que apropi els seus, i es perdien en la magnificència i, retallat pel marc de la finestra, el dels vint, a l'ermita de la encara els superi, als indianos del blau mediterrani. El casal mar." (p. 59-60) Pietat. La construcció, on del Mareny. I certament, el dels Pasqual és un edifici del sovint es deien les misses i cementiri d'Arenys de Mar segle XVIII que pertanyia celebracions dels enterraments Desfent el camí de la Pietat ens ofereix la majestuosa a una nissaga de mestres dels arenyencs notables, fou i baixant cap a la Riera pel presència d'escultures erigides d'aixa que tingueren molt a bastida durant el darrer terç carrer d'Avall trobem la casa per Josep Llimona, Venanci veure amb el notable prestigi del segle XVII, molt abans Pasqual, situada al número 7 Vallmitjana o Frederic Marès de què gaudiren els vaixells de la construcció de l'actual del dit carrer d'Avall. És en entre d'altres, autèntiques construïts a Arenys de Mar cementiri. A mesura que aquesta construcció on cal obres d'art a l'aire lliure que durant el segle XVI, prestigi aquest anà creixent, l'ermita trobar el refugi de l'Angelina, volien significar la grandesa que s'expandí més enllà de de la Pietat quedà integrada en un dels personatges cabdals de nissagues enriquides en la les terres del Principat. Casa el conjunt funerari, envoltada de la novel·la, al seu exili llunyania d'encesos tròpics. de tres plantes amb marcs de tombes, de creus de pedra del Mareny. El carrer d'Avall De sortida avancem pel camí de pedra en cadascuna de les i figures de marbre. L'aspecte constitueix el perllongament central, ribetejat de xiprers, obertures de la façana i portal actual de la capella és de la natural del carrer Ample, i davant nostre, retallat sobre adovellat, la casa Pasqual darreria del segle XIX, segons perllongament trencat per l'arc de la blanquinosa comparteix veïnatge amb les apreciacions de Josep la Riera. Durant la dècada entrada, ens trobem el blau de d'altres edificis emblemàtics Maria Pons i Guri. dels vint, l'antiga carretera la Mediterrània. Del cementiri de la vila. · Ruta literària · · Ruta literària · 17 16 Ferran de Pol: espais cristal·lins Riera des del carrer d'Avall i 6. 6. Balneari Saperes hem seguit el camí pel passeig (Antic Balneari Xifré fins a la plaça. L'edifici Lloveras) Pl. Lloveras era conegut a l'època com El Sardinero i amb el pas dels anys arribà a convertir-se "El senyor alcalde es refereix al en un centre social que tan donant d'aquest edifici [...] Va tenir una idea lluminosa [...], de aviat organitzava balls com regalar a la vila un balneari. Volia muntava obres de teatre i que dir una casa amb unes banyeres, sempre s'engalanava per rebre on tot el poble vindria a netejar-se. els visitants de Barcelona q