Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar ­ una proposta des de l'Agenda 21 de la cultura Índex I. Introducció ............................................................................................... 5 1. Presentació .............................................................................................. 5 2. Singularitats del projecte ......................................................................... 6 3. L'Agenda 21 de la Cultura ......................................................................... 7 3.1. Què és L'Agenda 21 de la Cultura ...................................................... 7 3.2. Com es pot aplicar a Arenys de Mar: la mirada de l'Agenda 21 ............ 9 4. Estructura del Pla d'Acció Cultural ........................................................... 11 5. Metodologia........................................................................................... 12 II. DIAGNÒSTIC.......................................................................................... 14 1. MAPA DE TERRITORI I POBLACIÓ .......................................................... 15 1.1. Territori.......................................................................................... 16 1.2. Població ......................................................................................... 19 1.2.1. Evolució ................................................................................. 19 1.2.2. Estructura d'edats .................................................................... 21 1.2.3. Procedència i nacionalitat ........................................................ 24 1.2.4. El nivell d'instrucció.................................................................. 27 1.2.5. La població en relació a l'activitat.............................................. 28 2. MAPA DE RECURSOS CULTURALS ......................................................... 32 2.1. La planificació estratègica i la participació ciutadana a Arenys de .......... Mar: virtuts i riscos d'una metodologia de treball ............................. 33 2.2. La política cultural a Arenys de Mar ................................................. 40 2.2.1. Els pressupostos i el personal; instruments suficients avui però que cal augmentar per fer front als nous reptes ........................ 41 2.2.2. Els equipaments culturals; protagonistes de la realitat cultural present i amb grans potencialitats de futur. .............................. 45 a. El Centre Cultural Calisay ......................................................... 46 b. La Biblioteca Pare Fidel Fita ...................................................... 49 c. Museu d'Arenys ......................................................................... 51 d. Teatre Principal ......................................................................... 54 e. Arxiu Municipal ......................................................................... 56 f. Centre de Documentació i Estudis Salvador Espriu ...................... 57 2 Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar ­ una proposta des de l'Agenda 21 de la cultura g. Sala municipal d'exposicions Lloveras ......................................... 57 h. Altres equipaments i espais....................................................... 58 2.2.3. La política cultural no vinculada als equipaments ....................... 59 a. La consolidació d'ofertes de programació .................................. 59 b. El patrimoni .............................................................................. 61 c. El foment del català ................................................................... 62 2.2.4. Les festes i les tradicions; l'exemple de treball conjunt entre entitats i Ajuntament................................................................ 63 2.2.5. Transversalitats; la cultura a altres àrees municipals .................. 65 2.3. Associacionisme i Tercer sector: el dinamisme d'una vila viva culturalment .......................................................................................... 67 2.3.1. Les entitats històriques ............................................................ 68 2.3.2. Les entitats de cultura tradicional i popular................................ 69 2.3.3. Associacionisme entorn la formació, la història i el coneixement........................................................................... 71 2.3.4. Associacions de caràcter artístic ............................................... 72 2.3.5. Associacions de caràcter sociocultural ....................................... 73 2.3.6. La iniciativa empresarial .......................................................... 74 2.4. La comunicació; un factor de cohesió de la vila ................................. 74 3. RECULL DE VISIONS CULTURALS ........................................................... 78 3.1. Les visions en relació a l'accés ......................................................... 78 3.2. Les visions en relació a l'expressivitat .............................................. 82 3.3. Les visions en relació a la governança .............................................. 84 4. Conclusions del diagnòstic ...................................................................... 86 III. ESTRATÈGIA..................................................................................... 93 Línia estratègica 1: Facilitar l'accés a la cultura a tots els habitants d'arenys de Mar. ....................................................................................... 96 Línia estratègica 2: Promoure la creativitat de les persones com una eina de desenvolupament personal i col·lectiu. ................................................. 101 Línia estratègica 3. Reforçar les entitats culturals i els sistemes de decisió participatius............................................................................................. 103 3 Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar ­ una proposta des de l'Agenda 21 de la cultura Línia estratègica 4: Millorar la gestió i la dotació de la política cultural posicionant-la al centre de l'estratègia de desenvolupament i projecció municipal ................................................................................................ 107 Annex 1. Calendari de festes populars a Arenys de Mar................................ 112 Annex 2. Relatories dels grups de treball de la Jornada Participativa .............. 113 Annex 3. Relació de participants ................................................................. 122 Crèdits ....................................................................................................... 125 4 Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar ­ una proposta des de l'Agenda 21 de la cultura INTRODUCCIÓ I. Introducció 1. Presentació El Pla d'Acció Cultural (PAC) d'Arenys de Mar neix de la necessitat de fer una passa més l'aposta de l'Ajuntament per situar la cultura com un element central de l'estratègia municipal. Davant dels reptes derivats d'una realitat canviant i la voluntat de situar la cultura com un àmbit de resposta a aquests reptes l'Ajuntament va demanar suport al Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona per tal d'iniciar un nou procés de reflexió, participació i definició conjunta de l'estratègia cultural a desenvolupar. Fruit de l'impuls de l'Ajuntament, amb la complicitat, suport i assessorament del CERC, i la important participació de ciutadana i de les entitats, s'ha desenvolupat el procés d'elaboració del PAC. Un document que pretén situar-se com un punt d'inflexió en la política cultural d'Arenys de Mar, que recull tota la tradició i el camí recorregut, però que mira cap al futur de forma estratègica i planificada. El PAC d'Arenys de Mar és el nou full de ruta per a la política cultural del municipi, una eina elaborada perquè sigui útil tant per als responsables polítics i tècnics com per les entitats i la ciutadania en general. El PAC d'Arenys de Mar parteix de la filosofia de l'Agenda 21 de la Cultura, a la qual l'Ajuntament s'hi va adherir amb un acord unànime del Ple Municipal. En coherència amb aquesta filosofia el projecte s'ha desenvolupat entorn a tres pilars: el consens, la participació ciutadana i el compromís de situar la cultura al centre de l'agenda i l'estratègia política municipal. Els dos primers pilars, el consens i la participació ciutadana tenen molt en comú. Certament, en un procés de participació ciutadana en el qual s'han pogut establir mecanismes de diàleg, debat i reflexió compartida, el producte resultant té un clar component de continguts i estratègies consensuades. Així, la participació és font de consens, mentre que el consens inicial (aprovació en el Ple de l'Agenda 21 de la Cultura) és un bon ciment per construir la participació. 5 Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar ­ una proposta des de l'Agenda 21 de la cultura INTRODUCCIÓ Per altra banda, un dels tres pilars assenyalats del PAC és la possibilitat de situar la cultura com a eix central de la vida política i ciutadana del municipi. En el moment que s'elabora un PAC s'envia un missatge clar a la ciutadania: la cultura es situa al centre de l'estratègia de desenvolupament del municipi, des de la cultura es poden donar resposta a molts dels reptes de futur que se li plantegen a Arenys de Mar. En resum, el PAC és una eina que s'ha elaborat en un procés amb un fort protagonisme ciutadà. Un cop es disposa d'aquest instrument cal utilitzar-lo, treballar en el sentit de l'estratègia que planteja i, en el futur, anar-lo revisant i avaluant de forma que sempre doni resposta als reptes de la realitat que l'envolta. 2. Singularitats del projecte Els estudis i la planificació de la política cultural dels municipis s'han anat construint a partir d'una estructura clàssica. Es parteix, o s'hauria de partir, d'una concepció determinada de la cultura i de la política cultural, per així poder construir un diagnòstic i plantejar unes estratègies a seguir. Aquesta definició prèvia de "l'ideari" que orientarà el projecte i dels objectius a assolir, és una condició necessària per iniciar un projecte de planificació com aquest. El contingut dels diagnòstics, que s'elaboren a partir de diversitat de processos, acostuma a tenir una primera part d'aproximació al territori i la seva estructura social i econòmica. I una segona part que analitza la realitat cultural tenint en compte diverses dimensions com ara: els equipaments, els programes culturals, la riquesa patrimonial, el món associatiu, el sector privat i la dimensió econòmica de la producció cultural. Finalment, les estratègies es defineixen a partir d'aquest diagnòstic. Aquest seria un esquema més o menys clàssic de funcionament a l'hora d'afrontar l'elaboració d'un pla de cultura en qualsevol municipi. Un esquema que és bo i que dóna bons resultats i instruments per als municipis que l'utilitzen. 6 Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar ­ una proposta des de l'Agenda 21 de la cultura INTRODUCCIÓ En el present projecte, es dota d'importància central al punt de partida: la definició prèvia des d'on s'enfoca el concepte de cultura i dels objectius que orientaran tot el procés. És en aquesta definició on l'Agenda 21 de la cultura apareix com un bon marc conceptual. Per tal que l'Agenda 21 pugui ser una eina operativa en la definició cal treballar-la a dos nivells. El primer nivell és el coneixement i assumpció dels principis, compromisos i recomanacions que s'hi recullen. Precisament, per tal de que fos assumible i aprovable per un gran nombre de governs locals i instàncies internacionals, i fruit d'un intens treball de consens, l'Agenda 21 apareix com un document força ampli conceptualment. Davant d'aquesta amplitud, i en virtut d'aconseguir un clar posicionament conceptual de partida, es requereix un segon nivell de treball: fer-ne una lectura a partir de la intencionalitat que hi ha al darrera dels seus enunciats. L'acostament a aquesta intencionalitat és el que en aquest projecte anomenem "la mirada de l'agenda 21". En conclusió, el present projecte se situa en objectius diferents als esquemes clàssics de treball dels Plans d'Acció Cultural. Posa l'accent en una bona definició conceptual del punt de partida i en aconseguir noves aproximacions al diagnòstic, realitzant una lectura de la realitat cultural d'Arenys de Mar a partir del que es desprèn de l'Agenda 21 de la Cultura. 3. L'Agenda 21 de la Cultura 3.1. Què és l'Agenda 21 de la Cultura El document "Agenda 21 de la Cultura, un compromís de les ciutats i els governs locals per al desenvolupament cultural" va ser aprovat per ciutats i governs locals d'arreu del món reunits en el IV Fòrum d'Autoritats Locals per a la Inclusió Social de Porto Alegre, el dia 8 de maig de 2004 a Barcelona. Es tracta d'un document que "vol contribuir a donar una resposta als reptes de desenvolupament cultural que el món afronta en aquest segle XXI. La idea inicial guarda moltes semblances amb el procés que es va desenvolupar a les darreries del segle XX respecte del medi ambient. Avui està naixent una conscienciació similar en el 7 Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar ­ una proposta des de l'Agenda 21 de la cultura INTRODUCCIÓ camp de la cultura, que està assolint un paper central en la mundialització. Per això és especialment important desenvolupar acords que promoguin la diversitat cultural, 1 el caire obert de la cultura i la importància de la creació i la participació cultural." Per tant, es tracta d'un document que parteix d'una concepció àmplia de la cultura. La situa com un element central de l'agenda política mundial i assenyala els aspectes crítics del desenvolupament cultural al món, tot convidant als diferents organismes - locals, nacionals i internacionals- a comprometre's en fer de la cultura una dimensió clau de les seves polítiques urbanes. Es tracta del primer document de referència internacional per a l'aplicació de polítiques culturals a nivell local elaborat de manera ascendent. I aquest és un aspecte cabdal de la seva importància. Parteix de l'anàlisi feta des de l'àmbit local, el més proper als ciutadans i ciutadanes, per parlar dels efectes de la mundialització, de la seva repercussió a nivell local i de possibles solucions per atenuar els seus efectes negatius. L'Agenda 21 de la Cultura està organitzada a partir de 67 articles dividits en tres capítols: Principis: vinculen l'Agenda 21 a la Declaració dels Drets Humans, posant l'èmfasi en conceptes com el respecte i el valor de la diversitat cultural, la sostenibilitat, la democràcia participativa i la generació de condicions per a la pau. (16 articles) Compromisos: dels compromisos cal destacar la demanda de centralitat per a les polítiques culturals, l'accent en la idea d'accés i participació en la vida cultural, i la vinculació de cultura i democràcia que implica una major participació de la ciutadania. (29 articles) Recomanacions: Es formulen recomanacions a diferents nivells de govern a partir de propostes d'actuació i d'objectius per les diverses administracions, es té en compte el món local, el regional, el nacional, l'estatal i la relacions internacionals fins a les agències i els programes de Nacions Unides. (22 articles). 1 Extret de l'Agenda 21 del la cultura 8 Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar ­ una proposta des de l'Agenda 21 de la cultura INTRODUCCIÓ 3.2. Com es pot aplicar a Arenys de Mar: la mirada de l'Agenda 21 A la mateixa Agenda 21, a l'apartat de les recomanacions als governs locals, es fa referència a les primeres passes que cal fer per a la seva aplicació. Concretament, l'Article 46 convida a "tots els governs locals a sotmetre aquest document a l'aprovació dels òrgans de govern municipal i a dur a terme un debat més ampli amb la societat local". En aquest sentit, l'aprovació de l'Agenda 21 al Ple Municipal de l'Ajuntament d'Arenys de Mar ja significa un primer pas. L'article 47, va una mica més enllà i situa la cultura en la centralitat de l'agenda política i aposta per la redacció d'agendes 21 locals: "Assegurar la centralitat de la cultura en el conjunt de les polítiques locals, tot impulsant la redacció d'agendes 21 de la cultura en cada ciutat o territori, en coordinació estreta amb els processos de participació ciutadana i planificació estratègica." Fer una lectura de la realitat cultural des de la mirada de l'Agenda 21 requereix, en primer terme, fer una lectura de la pròpia Agenda, definint quins són els conceptes "força" que l'orienten. L'Agenda 21 és un marc de referència ampli que requereix ser acotat i interpretat per tal de clarificar quina és la posició de partida des de la qual es portarà a terme el procés de planificació local. Sense ànims de fer una anàlisi en profunditat dels conceptes que es deriven dels principis i compromisos de l'Agenda 21, se'n pot fer una lectura amb l'objectiu de trobar un element transversal que estigui en la base de tot l'argumentari. L'exercici d'aquesta lectura condueix a destacar conceptes com els drets culturals, la diversitat cultural, l'accés, la sostenibilitat cultural, la creativitat o la participació. Tots aquests conceptes relacionats amb un que apareix encara com a més bàsic o elemental: la ciutadania. La ciutadania és un element constituent de les democràcies i la consideració de ciutadà està vinculada al reconeixement d'uns drets i uns deures, i d'unes institucions que vetllen perquè aquests puguin ser exercits. En aquest sentit, no es pot oblidar que una bona part dels principis de l'Agenda 21 estan inspirats en la Declaració Universal de la UNESCO sobre la Diversitat Cultural, aprovada el novembre de 2001 (i que l'octubre de 2005 guanya valor jurídic amb l'adopció per part de la 9 Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar ­ una proposta des de l'Agenda 21 de la cultura INTRODUCCIÓ Conferència General de la UNESCO de la Convenció sobre la Protecció i Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals) Per tant, quan encara avui el debat sobre els drets culturals, que cal vincular als drets de ciutadania, és ben viu, i està en bona mesura lligat a la idea dels drets emergents que provenen dels efectes de la mundialització econòmica, l'Agenda 21 de la cultura, o la interpretació que se'n fa en aquest document, permet com a mínim tres aproximacions a aquesta idea. Expressat d'una altra manera, a partir de la lectura que fem de l'Agenda 21 es perfilen tres eixos sobre els que gira la idea de ciutadania vinculada als drets culturals: a. Democràcia cultural. Entesa com la participació de la ciutadania en la vida cultural. L'Article 18 de l'Agenda 21 compromet als governs locals en el foment de la participació cultural. "(...) Ampliació de la capacitat creativa de tots els ciutadans" i l'article 22 de "promoure l'expressivitat com a dimensió bàsica de la dignitat humana (...)" b. Democratització de la cultura. Entesa com la llibertat i el dret d'accés a la cultura. L'Article 13 de l'Agenda 21 parla de "L'accés a l'univers cultural i simbòlic en tots els moments de la vida, des de la infantesa fins a la vellesa, constitueix un element fonamental de formació de la sensibilitat, l'expressivitat, la convivència i la construcció de ciutadania. La identitat cultural de tot individu és dinàmica." Igualment, l'article 14 aprofundeix en aquesta idea d'accés "L'apropiació de la informació i la seva transformació en coneixement per part dels ciutadans és un acte cultural. Per tant, l'accés sense distincions als mitjans d'expressió, tecnològics i de comunicació i la constitució de xarxes horitzontals enforteix i nodreix la dinàmica de les cultures locals i enriqueix el bagatge col·lectiu d'una societat que es basa en el coneixement." c. La governança. Entesa des de la perspectiva de conèixer qui i com participa en els processos de definició d'estratègies de polítiques culturals. L'Article 19 de l'Agenda 21 compromet als governs locals a "Implementar els instruments adequats per garantir la participació democràtica dels ciutadans en la formulació, l'exercici i l'avaluació de les polítiques públiques de cultura" 10 Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar ­ una proposta des de l'Agenda 21 de la cultura INTRODUCCIÓ 4. Estructura del Pla d'Acció Cultural El PAC s'estructura bàsicament en dos grans apartats: el diagnòstic i l'estratègia. El diagnòstic s'ha realitzat amb la voluntat de detectar tant les potencialitats com les febleses de la realitat cultural del municipi amb l'objectiu final d'establir una estratègia de treball. Una estratègia pensada des de la realitat, el diagnòstic, però també a partir d'una aposta clara per un model cultural per el municipi. Els continguts del diagnòstic s'estructuren en tres grans apartats: Mapa de territori i població o El diagnòstic de la realitat cultural parteix de l'anàlisi del territori i de la població. Així, s'aborden les característiques bàsiques de situació i accessibilitat del territori i els indicadors que situen la realitat socio-demogràfica del municipi. Mapa de recursos culturals o Un cop situat el marc previ, s'entra a analitzar la realitat cultural, en un sentit més estricte. Per a dur a terme un diagnòstic d'aquesta realitat s'elabora un Mapa de recursos culturals amb quatre perspectives d'anàlisi: 1. Anàlisi de la planificació estratègica en termes generals al municipi. 2. Anàlisi de la política cultural, dels equipaments, pressupostos, equip tècnic, principals programes, etc. 3. L'associacionisme cultural i sector privat en el camp cultural. 4. La comunicació Aquest mapa constitueix una base sòlida del diagnòstic ja que ens aporta un retrat objectiu, amb aspectes valoratius, de la realitat cultural. Recull de visions culturals o Més enllà de les característiques objectivables, el Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar recull també el conjunt de visions culturals existents en el territori. És a dir, s'ordenen les posicions que tenen els diversos agents que intervenen en la vida 11 Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar ­ una proposta des de l'Agenda 21 de la cultura INTRODUCCIÓ cultural del municipi. En el recull de visions es reprodueix l'esquema que proposa la mirada de l'Agenda 21 de la cultura: · Accés ­ democratització de la cultura. · Expressivitat ­ democràcia cultural. · Governança ­ la participació en la presa de decisions. Per la seva banda, la segona part del PAC, defineix l'estratègia de futur. Parteix del diagnòstic per plantejar quins poden ser els grans objectius generals del municipi. Però més enllà de fer propostes vinculades a l'anàlisi de la realitat, l'estratègia proposa un model de futur per a la cultura a Arenys de Mar, situant els principals objectius generals que es volen assolir. L'estratègia es concreta en objectius específics que alhora recullen totes les propostes d'actuació. 5. Metodologia. Per l'elaboració del PAC d'Arenys de Mar s'han combinat tècniques d'investigació tant de caràcter quantitatiu com qualitatiu a fi de respondre a les necessitats de tot el procés. Cal destacar la participació ciutadana que ha protagonitzat tot el procés. De manera sintètica aquestes són les tècniques utilitzades 2 : Explotació de fonts i registres: anàlisi de les dades estadístiques tant d'activitat cultural com les sociodemogràfiques existents (aportades tant per l'Ajuntament com pels registres de la Diputació de Barcelona). Anàlisi de fonts secundàries: s'ha analitzat documentació aportada sobre l'activitat de la Regidoria de Cultura. A més s'ha fet un buidatge de tots els documents de planificació general o de caràcter sectorial de l'Ajuntament. S'ha analitzat el pressupost, el cens d'associacions, els elements patrimonials, etc. Visites tècniques a equipaments: s'han realitzat visites per part dels tècnics responsables del PAC a tots els equipaments culturals de la vila per tal de conèixer-ne de primera mà i analitzar les característiques de les instal·lacions, les condicions de programació a cada espai i les potencialitats i necessitats de cara al futur. 2 A l'annex es fa una relació de participants a les entrevistes, Grups de Treball, Comissió ciutadana i Jornada Participativa 12 Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar ­ una proposta des de l'Agenda 21 de la cultura INTRODUCCIÓ Entrevistes a agents culturals: s'han realitzat un total de 13 entrevistes en profunditat a partir de guions semi-dirigits, a persones vinculades amb la realitat cultural de la vila. S'ha obtingut 13 mirades diferents sobre la mateixa realitat de forma que s'ha pogut copsar posicions i matisos sobre la vida cultural de la vila. Grup de treball amb tècnics de la Regidoria de cultura: la sessió de treball amb tècnics dependents de la Regidoria ha aportat reflexions tant vinculades a l'estructura interna i sistemes de treball com a altres aportacions en relació a la cultura de la vila en general. Grup de treball amb membres d'AMPA's: la sessió amb els representants d'aquestes entitats aporta una mirada educativa a l'anàlisi de la realitat cultural. Comissió Ciutadana: aquest grup ha estat creat específicament en el procés d'elaboració de PAC, constituint-se com l'organisme de participació permanent en el qual un grup de ciutadans i ciutadanes als quals es va convidar a desenvolupar aquesta tasca, han treballat, reflexionat, debatut i aportat idees per acabar validant el contingut de tots els documents generats pel PAC (també aquest document final). Jornada Participativa: el 27 de setembre s'organitzà al Centre Cultural Calisay una Jornada Participativa oberta a tota la ciutadania amb el doble objectiu de: presentar les conclusions del diagnòstic i recollir propostes d'actuació de cara al futur 3 . Hi varen participar un total de 51 ciutadans i ciutadanes. 3 A l'annex es recullen les relatories de les taules de treball de la Jornada. 13 Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar ­ una proposta des de l'Agenda 21 de la cultura DIAGNÒSTIC II. DIAGNÒSTIC 14 Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar ­ una proposta des de l'Agenda 21 de la cultura DIAGNÒSTIC - MAPA DE TERRITORI I POBLACIÓ 1. MAPA DE TERRITORI I POBLACIÓ Amb el mapa de territori i població es realitza una primera aproximació a la realitat social on es desenvolupa el Pla d'Acció Cultural. L'objectiu d'aquest mapa és detectar les característiques físiques i sociodemogràfiques del municipi per tal contextualitzar aspectes de caràcter general que després tindran clares repercussions en la seva realitat cultural. En primer lloc, es fa una breu aproximació a la realitat territorial d'Arenys de Mar, tant des de la perspectiva de la seva ubicació com de les seves divisions internes. La situació en un context territorial i la conformació de barris i divisions internes són elements importants per analitzar la realitat social i cultural del municipi. La segona aproximació se cenyeix a la caracterització de la població. Per realitzar-la s'han utilitzat bàsicament les bases de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya. A partir d'aquesta font, s'ha construït tot un seguit d'indicadors d'estructura de la població. En els casos que s'ha considerat oportú, s'ha presentat una comparativa a partir de sèries històriques per tal de fer un pas més enllà d'una fotografia estàtica i detectar-ne la tendència evolutiva. Lògicament, tot això es porta a terme amb l'objectiu de conèixer les principals característiques de la transformació social d'Arenys de Mar de, pràcticament, l'última dècada. Finalment, cal apuntar que per al present diagnòstic ha estat una important referència el Pla d'Acollida per a persones nouvingudes a Arenys de Mar on s'analitza al detall la realitat demogràfica vinculada a l'origen i nacionalitat dels habitants de la vila. 15 Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar ­ una proposta des de l'Agenda 21 de la cultura DIAGNÒSTIC - MAPA DE TERRITORI I POBLACIÓ 1.1. Territori Situat dins la comarca del Maresme, a la província de Barcelona, Arenys de Mar té una superfície de 6,8 Km². Limita amb quatre municipis: Caldes d'Estrac, Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Munt i Canet de Mar. Quadre 1.1. Arenys de Mar situació geogràfica Font: Elaboració pròpia a partir de l'Hipermapa de Catalunya de la web de la Generalitat. El municipi està situat a la zona costanera entre la riera de la vall de Maria i la de Caldetes, encaixat entre dos petits turons i partit en dos per la riera d'Arenys (o de 16 Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar ­ una proposta des de l'Agenda 21 de la cultura DIAGNÒSTIC - MAPA DE TERRITORI I POBLACIÓ Sobirans) que neix al Montalt. El seu entorn natural està determinat per la seva proximitat envers el Parc Natural del Corredor-Montnegre. El seu enclavament geogràfic conformat per un territori morfològicament complex de turons, rials i vies de comunicació determina l'existència de limitacions al creixement. En aquest sentit, el casc urbà ha crescut durant els últims anys, però ho ha fet en menor mesura que d'altres municipis de la costa del Maresme. Arenys de Mar compta des de l'any 2006 amb un Pla d'Ordenació Urbanística Municipal que classifica les 680 hectàrees del terme municipal en 45% de sòl urbà, 12% de sòl urbanitzable i 43% de sòl no urbanitzable. Aquesta realitat, juntament amb el paper central de la riera en l'estructuració urbanística de la vila, fa que aquesta sigui el principal eix viari i comercial d'Arenys de Mar, avui soterrada en gran part del seu recorregut. A la riera és on també es desenvolupa bona part de l'activitat cultural i ciutadana de la població, que té en aquest indret un llarg àmbit per al passeig i les relacions socials. Arenys de Mar se situa a 44 km de Barcelona i a 11 km de Mataró, capital de la comarca, amb la qual existeix comunicació a través de la carretera Nacional II (que transcorre pel front marítim dels municipis) i mitjançant l'autopista del Maresme (C- 32) que actua com a corredor prelitoral d'enllaç amb Barcelona. Precisament, la carretera Nacional amb la via del tren conformen una barrera d'accés que separa el front marítim del casc urbà del port i la platja. La comunicació per carretera és la principal via de mobilitat entre municipis d'interior de la comarca. Perpendicularment, seguint el traçat de la riera, la carretera comarcal enllaça el municipi amb Arenys de Munt i amb el Vallès Oriental pel Coll Sacreu. En canvi, en l'àmbit costaner, el transport ferroviari té una forta importància com a mitjà d'enllaç amb Mataró i Barcelona. Existeixen quatre línies d'autobús que enllacen el municipi amb Arenys de Munt, Sant Iscle, Sant Celoni i Maçanet, però la mobilitat d'Arenys de Mar es veu fortament determinada pel pes del transport privat en els patrons de desplaçament de la població. 17 Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar ­ una proposta des de l'Agenda 21 de la cultura DIAGNÒSTIC - MAPA DE TERRITORI I POBLACIÓ Des del punt de vista econòmic, els sector agrícola ha anat perdent pes progressivament i s'ha reduït a l'horta, essent l'àmbit marítim i l'industrial els que van sustentar el major potencial econòmic fins a l'alça de l'oci i els serveis actuals. Des del s. XVI Arenys de Mar va tenir una activitat marítima intensa que va assolir el seu màxim esplendor el s. XVIII. A partir de 1925, la pesca va agafar embranzida econòmica amb la construcció del port i no va ser fins a 1994 que la seva ampliació va permetre l'obertura al nou sector turístic i esportiu. Arenys de Mar juga un paper de certa capitalitat en el seu entorn: la condició de cap de partit judicial i el fet d'haver estat seu d'indústries característiques importants com Muvisa (moles), Calisay (licors) o Còndor (tèxtil), a més de la importància del port expliquen aquesta condició. 18 Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar ­ una proposta des de l'Agenda 21 de la cultura DIAGNÒSTIC - MAPA DE TERRITORI I POBLACIÓ 1.2. Població 1.2.1. Evolució L'evolució de la població d'Arenys de Mar, els últims anys, està clarament caracteritzada pel creixement. Així, entre l'any 2000 i el 2007, com es veu en el següent gràfic, la població ha crescut prop de 1.500 persones, situant el nombre d'habitants en un màxim històric de 14.164 persones 4 . Gràfic 1.1. Evolució de la població 15.000 14.164 14.016 14.000 13.860 13.428 13.431 13.107 12.819 13.000 12.610 12.000 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) Més enllà d'aquest creixent volum de població, en un municipi com Arenys de Mar ­ tradicionalment amb força segones residències- cal tenir en compte la quantitat de persones que hi són de pas (població estacional). Aquesta dada (Taula 1.1.) -segons els càlculs realitzats per l'Institut d'Estadística de Catalunya i estimats per al present estudi amb dades de 2007- ens indica que la població equivalent a temps complert (ETCA) a l'any d'Arenys de Mar és gairebé de 15.000 persones. 4 Les dades de l'IDESCAT fan referència a l'1 de Gener de 2007. 19 Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar ­ una proposta des de l'Agenda 21 de la cultura DIAGNÒSTIC - MAPA DE TERRITORI I POBLACIÓ Taula 1.1. Població equivalent a temps complert a l'any d'Arenys de Mar Any Població total Pob. total ETCA Diferència 13.431 14.142 711 2003 14.164 14.914 750 2007 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) i estimació pròpia per a l'any 2007 Una mirada als àmbits territorials superiors permet comprovar com aquest creixement és important tot i que està molt per sota de les taxes comarcals i de la dinàmica catalana. Els càlculs de creixement de població entre 2001 i 2007, situant com a any base el primer, mostren com, dels àmbits territorials comparats, Arenys de Mar és el que té un creixement més baix (10,4%). Certament, es tracta d'un creixement tres punts per sota de la taxa catalana i realment força distant del 16,1% que ha experimentat el Maresme. Gràfic 1.2. Comparació creixement poblacional d'Arenys de Mar, l'àmbit comarcal i català. 20% 18% 16,1% 16% 13,4% 14% 11,8% 10,4% 12% 8,8% 10% 8,5% 7,1% 8% 6% 4,5% 4% 2% 0,5% 0% Arenys de Mar Maresme Catalunya Incr. 91-96 Incr. 96-01 Incr. 01-07 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) La corba del Gràfic 1.3. mostra clarament com el creixement de població s'ha produït exclusivament pel saldo migratori ­diferència entre la població que arriba a viure a Arenys de Mar i la que marxa-. Tot i que només es disposa de dades fins al 2006, es pot veure com les corbes de saldo migratori i de creixement discorren de forma 20 Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar ­ una proposta des de l'Agenda 21 de la cultura DIAGNÒSTIC - MAPA DE TERRITORI I POBLACIÓ paral·lela, mentre que el saldo natural ­diferència naixements amb defuncions- no aporta volum de població fins a l'any 2006. Gràfic 1.3. Caracterització del creixement poblacional d'Arenys de Mar. 500 400 300 200 100 0 -100 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 107 265 209 288 324 -3 432 156 Creixement -9 -18 -18 -24 -40 -13 -6 18 Saldo natural 116 283 227 312 364 10 438 138 Saldo migratori Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) 1.2.2. Estructura d'edats La piràmide d'edats mostra com el creixement de població ha provocat, també, canvis en la seva estructura d'edats. Les diferències més importants entre 2000 i 2007 es donen en les franges d'edat entre els 15 i els 29, que han perdut molt de pes sobre el total de població (el 2000 eren el 21% de la població i el 2007 representen el 17%). En canvi, les franges de 30 a 49 anys tenen un pes major l'any 2007 (33%) del pes que tenien el 2000 (30%). La població d'Arenys de Mar presenta una distribució per edats amb un clar predomini de la franja de 25 a 45 anys (33%), mentre que la franja dels 0 als 25 presenta percentatges inferiors el 2007 (24%) que els que presentava el 2000 (28%). Per tant, responent a la piràmide es podria parlar d'un cert envelliment de la població d'Arenys de Mar, amb un clar predomini de la població adulta major de 25 anys. 21 Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar ­ una proposta des de l'Agenda 21 de la cultura DIAGNÒSTIC - MAPA DE TERRITORI I POBLACIÓ També cal fer notar que la major esperança de vida femenina explica les diferències en el vèrtex de la piràmide. Així, mentre que pel global de població la divisió del pes entre sexes el 2007 és pràcticament d'equilibri (49,8% d'homes per un 51,1% de dones), quan s'analitza les persones majors de 70 anys la diferència entre sexes és important: els homes representen el 38,5% i les dones el 61,5% d'aquesta franja. Gràfic 1.4. Piràmides d'edats. Comparativa. 2000 i 2007 De 85 any s i més De 80 a 84 any s De 75 a 79 any s de 70 a 74 any s De 65 a 69 any s De 60 a 64 any s De 55 a 59 any s De 50 a 54 any s De 45 a 49 any s De 40 a 44 any s De 35 a 39 any s De 30 a 34 any s De 25 a 29 any s De 20 a 24 any s De 15 a 19 any s De 10 a 14 any s De 5 a 9 any s De 0 a 4 any s -5 -4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4 5 Homes 2007 Homes 2000 Dones 2007 Dones 2000 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) El total de la població menor d'edat és de 2.437 persones. Els contingents de cada edat són força semblants, amb una mitjana situada en 135 persones. La lectura del Gràfic 1.5. permet comprovar com les edats menors (0 i 1 anys) són les que presenten valors més elevats. Això podria indicar una certa recuperació de la base de la piràmide poblacional. Recollint el que s'ha vist en les piràmides d'edat, és de preveure que es produirà un creixement de la població infantil ja que el gruix de la piràmide se situa en aquella població que presenta índex de fertilitat elevats. 22 Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar ­ una proposta des de l'Agenda 21 de la cultura DIAGNÒSTIC - MAPA DE TERRITORI I POBLACIÓ Gràfic 1.5. Població menor d'edat. Arenys de Mar 2007. 153 0 anys 155 1 any 135 2 anys 136 3 anys 120 4 anys 137 5 anys 136 6 anys 126 7 anys 105 8 anys 120 9 anys 148 10 anys 134 11 anys 150 12 anys 144 13 anys 123 14 anys 143 15 anys 135 16 anys 137 17 anys 0 20 40 60 80 100 120 13140 160 5 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) Com es veia a la piràmide, el tram entre 18 i 64 anys és el que guanya pes poblacional en relació a l'any 2000 (1,3% a Arenys enfront els 0,2% del Maresme i els 0,7% de Catalunya). Aquest fet segurament està influït per l'arribada de nova població procedent de l'àrea de Barcelona i de la immigració, que es concentren en aquesta franja. Taula 1.2. Evolució del pes de la població menor d'edat i major de 65 anys Àmbit Tram d'edat 2000 2007 territorial Menors d'edat 17,86% 17,21% Arenys de Mar 18 a 64 anys 63,45% 64,76% 65 o més 18,69% 18,04% Menors d'edat 18,75% 18,51% Maresme 18 a 64 anys 66,91% 67,10% 65 o més 14,35% 14,39% Menors d'edat 17,01% 17,23% Catalunya 18 a 64 anys 65,65% 66,35% 65 o més 17,34% 16,42% Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) 23 Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar ­ una proposta des de l'Agenda 21 de la cultura DIAGNÒSTIC - MAPA DE TERRITORI I POBLACIÓ 1.2.3. Procedència i nacionalitat Les xifres d'Arenys de Mar que caracteritzen la població segons el lloc de naixement se situen entre les mitjanes comarcals i nacionals. Un 41% de la població ha nascut a la pròpia comarca; un 29% ho ha fet en una altra; un 18% a la resta de l'Estat i un 12% a l'estranger. Aquest percentatge de població estrangera, tot i ser lleugerament inferior a la mitja catalana, és coincident a la mitjana del Maresme. Gràfic 1.6 Població segons el lloc de naixement. 2007. 44% 19% 22% 15% Cat aluny a 36% 31% 21% 12% Mares me 41% 29% 18% 12% A reny s de Mar 0% 20% 40% 60% 80% 100% Mateixa Comarca Altra comarca Res ta de l'Estat Es tranger Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) La Taula 1.3. permet veure el detall de la població nascuda a la resta de l'Estat. En ella s'hi pot comprovar com la comunitat andalusa manté un pes important, del 8,33% de la població, producte dels processos migratoris interns dels anys 50, 60 i 70. Tot i això, el percentatge de població de la resta de l'Estat d'Arenys de Mar es situa a un nivell inferior de l'existent al Maresme i a Catalunya. 24 Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar ­ una proposta des de l'Agenda 21 de la cultura DIAGNÒSTIC - MAPA DE TERRITORI I POBLACIÓ Taula 1.3. Població segons el lloc de naixement per Comunitats Autònomes 2007 Lloc naixement Arenys de Mar Maresme Catalunya Catalunya 70,05% 66,83% 63,52% Resta Estat 17,78% 20,86% 21,69% Andalusia 8,63% 9,46% 9,77% Aragó 0,98% 1,08% 1,65% Astúries 0,16% 0,17% 0,23% Balears 0,19% 0,14% 0,14% Canàries 0,16% 0,08% 0,09% Cantàbria 0,17% 0,10% 0,12% Castella-M 0,80% 1,46% 1,60% Castella-Ll 1,46% 1,47% 1,97% P. Valencià 0,77% 0,75% 0,89% Extremadura 1,06% 2,77% 2,00% Galícia 0,97% 0,67% 1,15% Madrid 0,61% 0,63% 0,61% Múrcia 0,90% 1,41% 0,72% Navarra 0,11% 0,12% 0,15% Pais Basc 0,37% 0,26% 0,29% Rioja 0,12% 0,09% 0,10% Ceuta/Melilla 0,32% 0,22% 0,20% Estranger 12,16% 12,31% 14,78% Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) Si els anys 50, 60 i 70 el creixement de població estava protagonitzat per la immigració interior, l'última dècada s'ha caracteritzat per l'arribada de població amb nacionalitat estrangera 5 . A Arenys de Mar el 1996 només el 4,2% de la població tenia nacionalitat estrangera. Aquest percentatge creix fins al 6,2% el 2001. Però l'acceleració definitiva es produeix en els últims sis anys, arribant al 12,16% el 2007 6 . Al Gràfic 1.7. es pot comprovar com l'evolució ha estat similar a la comarca i a Catalunya. Cal fer notar, però, que l'evolució dels últims 6 anys ha estat molt major a Catalunya que a Arenys de Mar i a la comarca. A Catalunya la població estrangera arriba al 15,2% el 2007, creixent una diferència de 9 punts en relació al 2001, mentre que a Arenys de Mar i al Maresme es situa en el 12%, amb una diferència de 6 punts. 5 Cal tenir en compte que el Gràfic 1.6. i la Taula 1.3. es refereixen al lloc de naixement i no a la nacionalitat, variable que es tindrà en compte en els propers gràfics. 6 Aquestes dades són les que publica l'IDESCAT i s'han triat perquè permeten comparacions amb altres territoris. 25 Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar ­ una proposta des de l'Agenda 21 de la cultura DIAGNÒSTIC - MAPA DE TERRITORI I POBLACIÓ Gràfic 1.7. Evolució de la població estrangera entre 1991 i 2007. En percentatges sobre el total de població 18 15,2 16 14 12,2 12,3 12 10 8 6,2 6,1 6,0 6 4,2 3,7 4 2,8 2,4 2,5 1,7 2 0 Arenys de Mar Maresme Catalunya 1991 1996 2001 2007 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) La població estrangera resident a Arenys de Mar prové majoritàriament de l'Àfrica (32,9%) i d'Amèrica del Sud (31,7%). Menys important, en volum, és la que té nacionalitat d'algun país de la Unió Europea (23,9%) o de la resta d'Europa (3,8%). Certament, es pot afirmar que la població immigrada no respon a un únic perfil sinó que és força diversa. Gràfic 1.8. Nacionalitat de la població estrangera. Arenys de Mar 2007. Resta UE Resta Europa 32,90% 3,80% Àfrica 4,80% Amèrica del Nord i 23,90% Central Amèrica del Sud Àsia i Oceania 31,70% 3,00% Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) 26 Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar ­ una proposta des de l'Agenda 21 de la cultura DIAGNÒSTIC - MAPA DE TERRITORI I POBLACIÓ 1.2.4. El nivell d'instrucció Per a poder realitzar comparatives sobre els nivells d'instrucció 7 amb altres realitats territorials només es disposen de dades del 2001. Certament, es tracta de dades antigues que segur que s'han modificat el últims anys, però que apunten alguns elements interessants per a l'anàlisi. Així, Arenys de Mar mostra un percentatge de dèficit instructiu inferior al de la comarca i Catalunya. Així mateix, mostra percentatges superiors de grau d'instrucció elevat. Per la qual cosa es pot dir que predomina la població amb titulacions mitjanes o superiors. Gràfic 1.9. Nivell d'instrucció de la població de 10 anys i més. Any 2001. Arenys de Mar 36% 37% 27% Maresme 39% 27% 34% Catalunya 26% 34% 40% Dèficit instructiu Suficiència acadèmica Nivell d'Instrucció elevat Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) El nivell d'instrucció està clarament determinat per factors generacionals. Així, al gràfic 1.10. es pot veure com el dèficit instructiu és superior quan major és l'edat de la població estudiada i inferior quan l'edat és menor. Un comportament invers al del nivell d'instrucció elevat. 7 S'han agrupat els nivells d'instrucció en tres categories: "dèficit instructiu" quan no se sap llegir ni escriure, no es té cap tipus d'estudis, s'han fet estudis de primària però no s'han finalitzat o tan sols s'ha completat l'EGB1; la "suficiència acadèmica" fa referència a l'EBG-2, Batxillerat-ESO i FP1; i, el "nivell d'instrucció elevat" quan s'han superat els estudis de Batxillerat Superior, FP2, BUP i COU o s'ha obtingut un títol de Grau Mig o de Grau Superior. 27 Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar ­ una proposta des de l'Agenda 21 de la cultura DIAGNÒSTIC - MAPA DE TERRITORI I POBLACIÓ Gràfic 1.10. Nivell d'instrucció Arenys de Mar. Per grups d'edat. 2001. de 25 a 34 14% 34% 52% de 35 a 44 17% 38% 45% de 45 a 54 29% 41% 29% de 55 a 64 49% 32% 20% de 65 i més 69% 20% 10% Dèficit instructiu Suficiència Acadèmica Nivell d'instrucció elevat Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) Aquestes dades confirmen algunes de les qüestions ja assenyalades anteriorment. Tot tenint en compte l'estructura d'edats de la població (més població adulta que jove), el nivell d'instrucció predominant és el de dèficit instructiu (36,7% de la població), en segon lloc apareix la població amb un nivell d'instrucció elevat (35,9%) i, finalment, la que presenta un nivell de suficiència acadèmica (27,5%). 1.2.5. La població en relació a l'activitat L'evolució del nombre d'aturats que mostra el gràfic 1.11. apunta a un creixement d'aquest indicador els últims anys 8 . Així, entre 2000 i 2007 el nombre d'aturats ha crescut en 274 persones. El creixement d'aquest atur s'explica en bona part per l'increment de població, que com s'ha vist, està protagonitzat per persones en edat de treballar. Al Gràfic 1.11. també es pot veure com durant tots aquests anys s'ha mantingut una diferència clara entre sexes. El 2007 el 41% dels aturats són homes i el 59% són dones. 8 L'IDESCAT va canviar de metodologia l'any 2005 a l'hora de comptabilitzar els aturats. És l'any on es veu un major salt en les dades. 28 Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar ­ una proposta des de l'Agenda 21 de la cultura DIAGNÒSTIC - MAPA DE TERRITORI I POBLACIÓ Gràfic 1.11. Evolució de l'atur a Arenys de Mar. Totals i percentatges per sexe 700 100% 592 90% 574 569 600 80% 500 450 70% 60% 370 400 355 50% 301 300 300 40% 30% 200 45% 43% 42% 42% 41% 40% 40% 20% 39% 100 10% 0% 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 % Homes Total Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) La taxa d'activitat calcula el percentatge de població major de 16 anys que es mostra activa -estigui ocupada o no- per al mercat laboral. En aquest cas, les dades del 2001 situen Arenys de Mar amb una taxa lleugerament inferior a la mitjana comarcal, però superior a la catalana. En concret, el 40,93% de la població major de 16 anys d'Arenys de Mar, per una raó o altra, no entra en el mercat del treball remunerat. La diferència entre sexes és clara: més de la meitat de les dones majors de 16 anys no es mostren disponibles. Taula 1.4. Taxa d'activitat a Arenys de Mar 2001. Comparativa. Àmbit Taxa d'activitat % Homes 68,98% Dones 48,33% Arenys de Mar 59,07% Maresme 61,19% Catalunya 58,38% Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) La població activa d'Arenys de Mar mostrava, el 2001, percentatges d'ocupació lleugerament superiors als del Maresme i de Catalunya. Tot i així, se situa en xifres tant similars que es fa difícil parlar d'una realitat econòmica diferent en el cas d'Arenys de Mar. 29 Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar ­ una proposta des de l'Agenda 21 de la cultura DIAGNÒSTIC - MAPA DE TERRITORI I POBLACIÓ Taula 1.5. Població activa a Arenys de Mar 2001. Comparativa. Busquen 1ª Àmbit Ocupats Desocupats Total ocupació 90,37% 1,51% 8,11% 100% Arenys de Mar 88,65% 1,70% 9,65% 100% Maresme 89,83% 1,55% 8,62% 100% Catalunya Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) La comparativa amb àmbits territorials superiors permet caracteritzar mínimament la realitat del municipi. Així, mentre en tots tres casos els serveis representen entorn el 60% de l'ocupació, la indústria, la construcció i l'agricultura mostren realitats contraposades. En primer lloc, la indústria, que manté un pes important a Catalunya (25,2%) i a la comarca (25,8%), només representa el 20,7% de l'ocupació a Arenys de Mar. Un fet que serveix per posar de manifest que, tot i a la seva llarga tradició industrial, el munic