INTROSPECTIVA AMB GRAFIT I CARBÓ

Aquí exposo inquietuds, més i molt pensades, 
esgotades i renovades, ara un cop i ara un altre,
de com amb vetlla passo, tant pel dia i també de nit
de com s´ha agitat i tremola el destre gran gris ... 
i concloure, una més de moltes. Ens hi posem?

Amb incertesa em situo davant del camp de color blanc
Imagina´t ara, jo, subjectant un negríssim mineral, 
fruït d´una fumarel·la, potser de les entranyes de la terra
ratllo, difumino, no miro primeres i estampo la idea 
aquest cop l´he brodat... amb intuïció, sí, l´he clavat.

I així és com començo cada dibuix o pintura... que, com ho acabo?
doncs mirant incrèdul al final de cada acte, com queda la contrada
comprovant amb vehemència, com ha pres consistència  
i un cop més ja refet i em sorpresa, cap al final miro i veig 
sí, és així com estranyament es repeteix aquesta gresca.

Regurgitat i ben adobat, el gran gris està extenuat 
comprovo com m´he embrutat al final d´aquest trasllat 
taques i ratlles, he deixat estampades en un camp que fou blanc
llaurat i fertilitzat, ha crescut, ara sí que us ho puc mostrar
però em quedarà, una... una por, la por de no fer sentir allò dibuixat. 

Joan Manel Salichs 

03-07-2020

×  

INTROSPECTIVA AMB GRAFIT I CARBÓ de JOAN MANEL SALICHS