La Sala Gaspar de Barcelona havia programat una exposició d´Apel•les Fenosa per la temporada 1974-1975. Els propietaris de la Sala, Elvira Ferreres i Joan Gaspar, proposen a Salvador Espriu, bon amic seu, si vol col•laborar amb un text per al catàleg d´aquesta exposició. L´escriptor accepta la proposta i sorprèn els galeristes amb quaranta poemes inspirats en l´escultor i la seva obra, alguns dels quals es van incloure al catàleg. Poc després, es publica el poemari sencer acompanyat de fotografies de l´obra escultòrica de Fenosa. Així s´inicia la relació entre Espriu i Fenosa, ja tots dos en plena maduresa artística i personal.

La mostra que ha cedit la Fundació Apel•les Fenosa del Vendrell (que es va inaugurar divendres 1 d'abril i es podrà visitar al Centre Cultural Calisay fins al dia 25 d'aquest mateix mes) ens ofereix un tast de la relació i la col•laboració entre els dos artistes, l´un de les formes, l´altre de les paraules. Hi podrem veure el manuscrit de Formes i paraules, escultures i petites peces de bronze, aiguatintes gairebé esbossos de futurs treballs, fotografies que documenten algunes trobades entre l´escultor i l´escriptor i el procés de creació del monument dedicat a Pau Casals que incorpora un poema inèdit d´Espriu.

“I tot em queda,
per dir, però m´atanso
a contemplar-vos,
formes, des de profundes
deus d´un serè silenci.”