No voldria referir-me a una institució al referir-me a La Vella dixieland, doncs en la majoria dels casos aquesta etiqueta porta enquistat tot un component d´aïllament, de dificultat de moviment cap el progrés i, el que encara es pitjor, de referent estàtic proper a estar enclaustrat en un museu; i en canvi, La Vella, nascuda quasi per casualitat en una reunió d´amics pels voltants de 1980, mostra amb el seu esdevenir diari, absolutament tot el contrari.
Són més de 30 anys cuinant bon Jazz, impecable diria. Vells plats, suculentes receptes de sempre, però utilitzant ingredients actuals, per donar vida i continuïtat a una proposta que no passarà mai de moda. Vaja, una carta de luxe, d´etiqueta negra.
                                      Ferran Pereyra – crític musical i comentarista cultural
                                                                                                                                       
MÚSICS:
PEP GOL – TROMPETA
XAVI MANAU – TROMBÓ
PAU CASARES – SAXO TENOR I CLARINET
BENOIT POINSOT – SAXO ALT
GERARD NIETO – PIANO
JOSEMI MORALEDA – CONTRABAIX
PINYU MARTÍ – BATERIA

MARIAN BARAHONA – VEU