Canadenc d'origen armeni, Atom Egoyan resumeix en una introducció a la seva Ararat: "La història s'ha d'explicar. La vida s'ha de viure". I és al voltant d'aquesta premissa que construeix el complicat laberint en què es mouen els seus personatges. Juga amb el passat i el present, la realitat i la ficció, la interpretació de la història personal i col·lectiva, els conflictes a gran escala i les petites batalles que lliuren a casa adolescents perseguits per la memòria del pare. És una història, com el mateix Egoyan va definir, sobre "la poderosa força que dóna l'art per enfrontar-se a les experiències traumàtiques de la vida".