Ajuntament d'Arenys de Mar

NOTÍCIES
Reproduïm les paraules que va pronunciar l'alcalde Miquel Rubirola en l'homenatge a Pons i Guri el passat dissabte 17 de juny de 2006
Senyores regidores i senyors regidors del consistori municipal, senyor regidor de Cultura, senyor secretari de la Corporació, senyor Joan Domènech i Moner, ponent, familiars i amics del senyor Josep M. Pons i Guri, representants del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, del Col·legi d'Advocats de Barcelona, de la Universitat Pompeu Fabra, del Col·legi d'Arxivers de Catalunya; representants d'entitats cíviques, culturals, esportives i religioses de la vila, convilatans tots, senyores i senyors.

Permetin-me que les primeres paraules siguin de cordial salutació a tots vostès i, alhora, als oients de Ràdio Arenys. Els agraïm la seva assistència a aquesta solemne sessió plenària extraordinària de nomenament de Fill Predilecte i d'Arxiver Emèrit de la vila al senyor Josep Maria Pons i Guri. Excusem la no assistència de la regidora Rosa Zaragoza del grup municipal PPC, la del regidor senyor Benet Maimí del grup municipal de CiU i la del regidor no adscrit senyor Lluís Blanchar. La regidora i els regidors estan plenament d'acord amb el nomenament i expressen la seva adhesió, però per motius personals no poden assistir a aquest acte.

D'acord amb el Reglament d'honors i distincions vigent, de data 31 de març de 1989, els nomenaments i les distincions s'atorgaran un cop tramitat l'expedient que haurà d'acreditar els mereixements que justifiquin el nomenament i la distinció.

A petició de cinc entitats locals, l'Associació Amics de la Puntaire, el Patronat Museu d'Arenys, el Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, l'Ateneu Arenyenc i l'Arxiu Històric Pare Fidel Fita, el Ple municipal, reunit el passat dia 28 de desembre de 2005, va acordar per unanimitat dels membres assistents, iniciar els tràmits corresponents per acreditar els mèrits suficients per al nomenament de Fills Predilectes de la nostra vila als senyors Josep Montmany i Vidal, Joaquim Mollfulleda i Borrell, Josep Maria Pons i Guri i Jordi Palomer i Pons. El dissabte dia 8 d'abril vàrem nomenar Fill Predilecte el senyor Josep Montmany i el dia 6 de maig, Fill Predilecte el senyor Joaquim Mollfulleda. Avui procedim a nomenar Arxiver Emèrit i Fill Predilecte de la vila el senyor Josep M. Pons i Guri. El proper dia 15 de juliol és previst el nomenament de Fill Predilecte el senyor Jordi Palomer i Pons.

Manifestem en aquest Ple extraordinari, amb solemnitat i satisfacció, que després de la recerca efectuada, concorren mèrits més que suficients per procedir avui al nomenament d'Arxiver Emèrit i Fill Predilecte de la vila d'Arenys de Mar al senyor Josep Maria Pons i Guri.

No podrem referir en detall totes les aportacions fetes pel senyor Josep Maria Pons i Guri a la vida col·lectiva de la nostra vila i la del nostre país. Haurem de limitar-nos al més destacable, dels molts aspectes que podem valorar en la vida del senyor Josep M. Pons i Guri. Centrarem la nostra exposició en dues dimensions: la seva immensa capacitat de treball orientada a l'estudi i a la recerca històrica i la seva decidida voluntat de servei a la vila d'Arenys de Mar.

El senyor Josep M. Pons i Guri a qui vàrem donar el darrer comiat el 23 de desembre de 2005, va tenir una vida llarga esmerçada a l'estudi, la investigació, la recerca i la promoció de la cultura. Fou un treballador infatigable abocat amb intensitat a l'estudi de la metodologia històrica, l'arxivística, la paleografia, l'arqueologia, la història notarial, l'art religiós, la història de l'antiga marina catalana, el dret civil català i la història local i comarcal. Com a jurista, historiador i degà dels arxivers catalans ha estat un pou insondable de saviesa. No hi ha dubte que fou un dels millors especialistes en història del dret civil català i manifestem la nostra peculiar alegria pel fet que el senyor Josep M. Pons i Guri va morir essent coneixedor de la publicació del quart volum del seu Recull d'estudis d'història jurídica catalana editats per la Fundació Noguera. Ens consta que aquesta publicació li feia especial il·lusió.

En aquests volums inspirats, rigorosos i precisos, el senyor Josep M. Pons i Guri va explicar-nos al detall el dret català medieval, sobretot el de la Catalunya Vella i les terres d'influència gironina (la diòcesi i la vegueria de Girona i el Vescomtat de Cabrera). En aquests llibres ha tractat les relacions feudals, la situació agrària, el dret consuetudinari, les institucions i l'art notarial, el dret canònic (concilis, sínodes), les correspondències diplomàtiques, la romanització jurídica… Hem de remarcar que ja a l'any 1952, conjuntament amb Vicenç Sandalinas i Florenza va publicar una edició anotada de les Constitucions i altres Drets de Cathalunya. Ho feu amb finalitats pràctiques, davant la inexistència d'un text a l'abast, posat al dia; alhora va donar a conèixer un estudi aprofundit sobre les Constitucions de Catalunya i altres drets equiparables i la seva relació amb el dret comú. Amb un altra autor més, Maspons i Anglasell, va ser un dels erudits a plantejar al 1960 interrogants a l'anomenada Compilació del dret civil especial de Catalunya. Per al senyor Pons i Guri, el dret català, més enllà d'un seguit de principis legals, és considerat la viva expressió del sentit jurídic d'un poble que continua viu tot i les circumstàncies adverses que l'han afectat directament o indirectament des de la promulgació dels Decrets de nova planta ( 1715-1716).

Aquest esperit de recuperació del dret civil català que el senyor Pons i Guri liderava, es féu palès en nombrosos articles històrics i jurídics publicats a la Gran Enciclopèdia Catalana, la majoria amb dades inèdites fins aleshores. També foren exposats amb precisió i claredat en la publicació del Corpus iurius a Catalunya del 1991 i en els Aspectes Judicials de la Cort General a l'època medieval, també del mateix 1991. Ensems treballs constitueixen una base molt sòlida d'un manual de la història del dret i de les institucions de Catalunya.

Com ha dit l'Albert Manent, el senyor Pons i Guri fou un investigador de molts horitzons i un patriarca cultural arrelat a Arenys de Mar. Aquesta facilitat d'investigar en molts horitzons era excepcional i a més ser un dels millors especialistes catalans en història del Dret català, com hem remarcat, els estudis comarcals i locals foren una característica en la vida de treball del senyor Pons i Guri, estudis que ara són un referent cívic i cultural de primer ordre. Estudis com ara El llibre de Santa Cristina de Lloret del 1971, El llibre de la Universitat de Blanes de 1969, La sentència del castell de Lloret del 1983, o bé L'escriptura a les terres gironines del 1993, constitueixen una recuperació de la memòria històrica de gran utilitat per al viure d'avui.

Amb el mestratge del senyor Pons i Guri hem après que la història és un component imprescindible per donar a les persones una percepció precisa de pertinença a una col·lectivitat, a una comunitat, a un poble, i en el nostre cas, a una vila com és Arenys de Mar.

No hi ha dubte que sense les moltes publicacions del senyor Pons i Guri sobre Arenys de Mar la nostra capacitat d'entendre les coses hauria sigut molt inferior a la que avui tenim. El culte que Arenys tributa a Sant Zenon, patró de la vila; la Festa de Sant Roc i el seu vot de vila; la creació de l'Estudi de Pilots i la Reial Escola Nàutica d'Arenys de Mar; el retaule major de l'església de Santa Maria d'Arenys de Mar; el Museu de la Punta de la vila, etc., tots aquests referents històrics que el senyor Pons i Guri ens ha fet a l'abast, ens han permès recordar la nostra identitat com a poble i anotar les nostres particularitats com un tret essencial de la nostra manera de viure. Quan l'any 1999 vàrem tenir la fortuna de celebrar el 400 aniversari de la constitució de la nostra municipalitat, en el pròleg del llibre que va escriure el senyor Pons i Guri, ja vàrem destacar que l'entusiasme del senyor Pons i Guri era proverbial i que la seva contribució a la vida política, cívica i cultural de la nostra vila constituïa un referent de primer ordre per a tots nosaltres.

La fundació del nostre Arxiu Històric Municipal Pare Fidel Fita, l'any 1934, del qual el senyor Pons i Guri ha estat el director des d'aquella data, ha constituït un fet decisiu per aportar-nos els signes d'identitat, els elements que ens defineixen com a poble.

És per això, que el consistori municipal ha volgut acompanyar aquest acte d'homenatge i reconeixement als mèrits del nostre convilatà publicant un llibre titulat En memòria de Josep M. Pons i Guri (1909-2005) i que vostès podran recollir gratuïtament en finalitzar l'acte. Se'ls hi lliurarà així mateix el punt de llibre i la revista Salobre.

En el llibre hi figura una entrevista amb l'Albert Manent publicada a Serra d'Or el mes de maig de 2006, unes fotografies del senyor Pons i Guri que ens permeten recordar diversos moments al llarg de la seva vida i la publicació d'un text titulat Combat i presa d'un vaixell de "moros" l'any 1624 i que hem publicat també amb el seu documentari original com hauria agradat al senyor Pons i Guri. Ell com vostès saben, publicava tant a les revistes especialitzades com a les de difusió general i àdhuc als programes de Festa Major però ho feia sempre amb rigor, precisió, cura, elegància, intel·ligència i claredat comprensible per a tots els lectors. Això té molt de mèrit i indica la vàlua d'un científic capaç de transmetre la saviesa a l'abast de tothom sense perdre un grau de rigor.

Recordo amb precisió que en el programa de Festa Major de l'any 1999 el senyor Pons i Guri va escriure: "Fem que el nostre poble sigui un poble gran i pròsper, culte i tolerant". El senyor Pons i Guri sabia molt bé de què parlava ja que els encontres i desencontres, les lloances i les crítiques, els reconeixements i els exabruptes planejaren al voltant d'una vida que va saber definir-se, amb tenacitat, sempre en termes positius. Malgrat les moltes dificultats, la seva vida va estar presidida per la ferma voluntat de projectar Arenys de Mar en el mapa de la cultura catalana i europea.

Els qui hem tingut el privilegi de conversar llargues estones amb el senyor Pons i Guri vàrem copsar en diverses ocasions un missatge plenament d'actualitat i que ara, en el llenguatge d'avui, qualificaríem d'eines per caminar en un món que és global i alhora identitari. El senyor Pons i Guri no compartia la idea tan difosa en els medis de comunicació, d'una ciutadania cosmopolita sense arrels culturals històriques. No creia en una ciutadania que s'afirmava en una mena d'harmonia universal abstracta. No. Allò que el senyor Pons i Guri ens va ensenyar és que la identitat és imprescindible. La identitat col·lectiva, de caràcter nacional, territorial, cultural i religiós, és fonamental per proporcionar valors cívics imprescindibles. Alhora, les persones necessiten combinar aquests valors identitaris propis amb l'obertura cap a Espanya, cap a Europa i cap al món en general.

Remarquem avui amb satisfacció que al llarg de la seva vida el senyor Josep M. Pons i Guri va rebre nombrosos reconeixements de les institucions, fet que diu molt a favor del nostre país. Sovint els països tenen veritables dificultats per mostrar la vàlua dels qui no són del tot homologables als circuits acadèmics o professorals i que es dediquen a l'estudi i la recerca. El senyor Pons i Guri fou un treballador i investigador per compte propi que, tanmateix, va ser elegit acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres el 1956; acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 1972; Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1987; col·laborador científic del Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona el 1989; Creu Distingida de 1ª classe de l'orde de sant Raimon de Penyafort concedida pel Ministeri de Justícia el 1989; Medalla d'Honor del Col·legi d'Advocats de Barcelona el 1992; el 1998 li fou lliurada la Medalla de la Universitat Pompeu Fabra, distinció que es va atorgar, per primera vegada, a les persones que destaquen per la seva col·laboració amb la Universitat o per la seva aportació a l'ensenyament, la recerca científica, l'art o la cultura. Entre el 1995 i el 2005 rep reconeixements de les viles de Lloret de Mar i Girona, el 2005 li fou lliurada la Medalla President Macià de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la dedicació, constància i esperit d'iniciativa en la seva actuació laboral com a jurista i historiador i degà dels arxivers catalans. Remarquem que a l'any 2000 l'Associació d'Arxivers de les comarques gironines li atorgà la mateixa distinció en reconeixement pels seus estudis històrics i arxivístics i per la seva tasca a favor de la dignificació de la professió.

Som testimonis de l'orgull amb què el senyor Pons i Guri se sentia arxiver. El passat mes de desembre a l'hospital de Calella em va indicar una darrera voluntat que avui acomplim amb molta satisfacció. Que la vila d'Arenys de Mar li reconegués ser Arxiver Emèrit a més de ser honorat com a Fill Predilecte de la nostra vila, de la seva vila, tal com havien proposat les entitats cíviques i culturals de la vila. Tots sabem que la personalitat del senyor Pons i Guri era lluny del conformisme i de l'aquiescència fàcil. Nogensmenys, allò que defensava i valorava ho feia de tot cor i estem convençuts que l'acte d'avui l'hauria complagut perquè Arenys de Mar li reconeix una infatigable tasca d'arxiver. Tasca iniciada el 1934, intensament viscuda el 1936-1937 amb el salvament d'arxius posats en perill a causa de la Guerra Civil i que té un punt de sortida històric quan el 1945 el Govern municipal el va nomenar Arxiver Honorífic. Ell hauria dit: honorífic sí, però el més pencaire de tots… I no hauria errat.

El senyor Pons i Guri ha publicat més de 40 llibres propis i 4 llibres més amb altres col·laboradors; ha publicat més de 250 articles en revistes especialitzades i de difusió; col·laboracions extenses en diccionaris i enciclopèdies i recensions crítiques i pròlegs a llibres d'altres autors. Una bibliografia abundosa i molt valuosa, sovint excepcional.

Alhora que valorem l'extensa bibliografia del senyor Pons i Guri ens plau molt remarcar també, avui, que el senyor Pons i Guri sempre ha tingut a la nostra vila una gran projecció en l'àmbit polític, cultural, artístic, científic i social. Recordem, només a tall de mostra d'aquesta projecció cívica, que els anys 1934 -1936 fou regidor de Cultura i Assistència Social i va impulsar l'organització de l'Arxiu municipal i la construcció del Grup escolar a l'actual Joan Maragall; el 1952-1957, des de l'Alcaldia de la vila, va consolidar aquest col·legi, el Joan Maragall, i va impedir que el traçat de la N-II afectés les cases del passeig Xifré. En qualitat de Diputat Provincial, el 1955-57 va impulsar la creació a Arenys de Mar d'una Biblioteca Popular i d'un Museu municipal, conformant un centre dedicat a la cultura als baixos de l'edifici consistorial juntament amb l'Arxiu Municipal. Del 1978 és el contacte privilegiat entre Frederic Marès i l'Ajuntament d'Arenys de Mar per a la instal·lació de la col·lecció Marès de puntes al coixí a la vila. El 1989 és soci fundador del Centre d'Estudis Josep Baralt d'Arenys de Mar, del qual serà president d'honor.

Hem destacat els aspectes més rellevants de les aportacions que el senyor Pons i Guri va fer en l'àmbit de l recerca històrica i jurídica i hem remarcat la seva condició d'arenyenc enamorat de la vila, de la comarca i de Catalunya. Així, doncs, els mèrits que concorren en el nomenament de Fill Predilecte de la vila i que he descrit de manera succinta fan que, amb molt de goig, en qualitat d'alcalde-president de la corporació municipal d'Arenys de Mar i amb la presència de les regidores i els regidors del consistori amb majoria suficient, proposi al Ple de l'Ajuntament que adopti el següent

ACORD

Nomenar Arxiver Emèrit i fill Predilecte de la vila d'Arenys de Mar el senyor Josep M. Pons i Guri.


Presentació de Joan Domènech

A continuació donem la paraula al senyor Joan Domènech i Moner que és mestre i llicenciat en Filosofia i Lletres (Història). Dedicat a investigar i a difondre la història de la seva vila natal, Lloret de Mar, i de la comarca, la Selva a la que Pons i Guri, amb arguments geogràfics, històrics i culturals feia pertànyer Arenys de Mar i a la cultura popular, en especial el món de la sardana; és autor ‘una quinzena de llibres. Ha participat en congressos i seminaris i ha escrit nombrosos articles en diverses publicacions periòdiques, molts d´ells de caire periodístic com a corresponsal de mitjans de comunicació diaris. En l´actualitat col·labora quinzenalment al diari El Punt.

L´interès per fomentar la cultura l´ha portat a la política en diferents moments de la seva trajectòria. Ha estat alcalde de Lloret de Mar entre 1979 i 1983, diputat provincial de Girona, coordinador territorial de cultura de la Generalitat a Girona, vice-president de la Comissió del Patrimoni Cultural de Girona.

Membre fundador del Centre d´Estudis Selvatans, del que n´ha estat vice-president; director de Quaderns de la Revista de Girona; fundador del Museu de Lloret. Obrer Major de l´Obreria de Santa Cristina durant setze anys. A través de les entitats cultural i cíviques en les que ha participat i participa, ha combatut la despersonalització de les zones afectades pel moviment turístic.

Amic personal de Josep M. Pons i Guri, va ser dels primers en assistir i formar-se en paleografia als cursets que Pons i Guri impartia a l´arxiu.

A continuació en nom de la Corporació Municipal, lliurem a la família del senyor Pons i Guri un pergamí original creat per aquesta efemèride per l'artista local Laia Soler i Canaleta.


Finalització de l'acte

Finalitzem aquest acte mirant i escoltant una filmació d'una entrevista amb el senyor Josep M. Pons i Guri realitzada per l'Ariadna Ibern i Caballé el novembre de 2001. Agraïm la deferència dels pares de la Ariadna, en Pere Ibern i l'Imma Caballé en facilitar-nos aquesta gravació. Com ha escrit el senyor Joaquim Cassà i Barrera, convilatà estimat per a molts de nosaltres i amic: "Quan el senyor Pons encetava la paraula, s'operava una mutació, es transformava, sols quedava d'ell aquella memòria prodigiosa, capaç de recordar a l'instant qualsevol data d'un temps reculat, però amb l'afegitó que en deia l'hora i el dia d'aquell succeït.(…) Seria bo tenir gravades totes aquelles converses, més ben dit monòlegs més que diàlegs, tingudes amb ell durant quasi tres quarts de segle, en les quals posava de manifest el seu coneixement i profunda erudició, que acompanyava ben sovint amb comentaris de fina ironia i, a voltes, fins i tot amb sornegueria".

Escoltem, doncs, el senyor Pons i Guri.


Miquel Rubirola i Torrent
Alcalde d'Arenys de Mar

Publicat el 22 de juny de 2006