Ajuntament d'Arenys de Mar

NOTÍCIES
Un estudi revela que majoritāriament gaudeixen de bona salut, tret de vuit exemplars forįa malalts, i aconsella com tenir-ne cura
La Riera d'Arenys, davant del C.C.CalisayEls plàtans de la Riera d'Arenys de Mar és el conjunt de Platanus x hispanica més gran i millor conservat de la comarca del Maresme i un de les millors de Catalunya, i estan catalogats com a arbreda d'interès comarcal. Aquest és un dels punts de partida d´un estudi encarregat per la Regidoria de Medi Ambient d'Arenys de Mar per conèixer l'estat dels plàtans i enfocar-ne polítiques de conservació. La conclusió és que majoritàriament gaudeixen de bona salut, tret de vuit exemplars força malalts.
L'objectiu de l'estudi, que ha estat elaborat per Eliseu Guillamon Villalba, enginyer tčcnic agrícola i expert en jardineria, és triple: determinar l'estat general dels arbres, en especial els plātans monumentals de la Riera; valorar els treballs de manteniment que s'hi duien a terme; i definir les estratčgies de manteniment. El treball de camp s'ha fet amb l'estudi de 350 plātans, dels quals el 65% (224 exemplars) sķn plātans originals centenaris.

La conclusiķ és que l'estat de conservaciķ del conjunt de plātans de la Riera és bo, amb una vitalitat general entre moderada i alta, perō es detecta que uns quants exemplars pateixen greus deficičncies. Entre els principals problemes que pateixen els arbres, i que caldrā anar corregint, l'estudi en destaca diversos: escanyaments de branques per filferros, cables o tensors d'instalˇlacions d'enllumenat; senyals de circulaciķ clavades o engolides per l'arbre; danys al coll de l'arbre o a les arrels per obres; o trencadisses de branques principals pel pas de vehicles pesats o per obres.

L'anālisi aprofundeix en l'estat de salut de 16 plātans que mostraven una situaciķ de risc. La conclusiķ és que hi ha 8 plātans a la Riera que presenten un nivell de risc elevat i que tenen una expectativa de futur baixa o nulˇla. Per raons de seguretat, es proposa la seva retirada i substituciķ per nous plātans. L'anālisi de l'estructura d'aquests arbres s'ha fet amb un resistōgraf, un aparell que mesura la resistčncia de la fusta a la perforaciķ i permet cončixer la composiciķ dels troncs.

En la plataneda, no s'han detectat plagues o malalties generals greus, perō sí que s'han diagnosticat afectacions que n'alteren la vitalitat i la biomecānica dels plātans. És per aquest motiu que al llarg de l'any es realitzen diverses actuacions fitosanitāries al respecte.

Quč cal fer per millorar l'arbreda?

  • Mesures de conservaciķ, centrades en la planificaciķ de la poda o el control fitosanitari dels arbres.
  • Mesures preventives de protecciķ, com la declaraciķ de la plataneda com a arbreda d'interčs local o la regulaciķ d'obres i usos al seu entorn.
  • Mesures de gestiķ, com la realitzaciķ d'un inventari acurat de tots els elements de la plataneda, la realitzaciķ d'un recull histōric d'aquest conjunt arbori o l'endegament d'un pla de gestiķ de la plataneda, també s´exposen en aquest estudi.
  • Mesures de divulgaciķ, com la publicaciķ d'un llibre-guia sobre la plataneda, la instalˇlaciķ de senyals que informin dels valors del conjunt o la realitzaciķ d'exposicions i xerrades divulgatives sobre la plataneda.
Publicat el 4 de desembre de 2006