El títol de l´espectacle és una frase que va dir en una entrevista la pròpia Clarice Lispector, i que resumeix perfectament l´esperit dels contes que hem seleccionat.

Hem escollit una desena de contes de Lispector, escrits en diferents èpoques de la seva vida, i els hem dramatitzat amb molta cura. Tots ells tenen la dona com a protagonista. La dona en els seus aspectes més íntims, emocionals, mentals i físics.

La feminitat. El pas del temps. La transformació. La importància del cos, del maquillatge, dels vestits, de les sabates, del mirall. Els afectes, les relacions, la relació amb ella mateixa. El descobriment i la impor- tància de la sexualitat en les diferents etapes de la vida, des de la infantesa (passant per la virginitat, la maternitat i la maduresa) fins a la vellesa i a la mort. El que no ha gosat dir ningú, Lispector ho fa dir als seus personatges.

Les dones que hem triat ens recorden a ella: poderoses, elegants, belles, especials. Encara que internament dubtin o els sembli ser poca cosa, acaben brillant com una gota d´aigua tocada pel sol. Es despullen, en tots els sentits.

Dones en espais petits. Finestres per on miren. Allò que veuen, allò que els passa mentre miren. La intimi- tat. El transitar.