La perversió del llenguatge ens travessa de ple i cal treballar per revertir els problemes que s’hi amaguen al darrere. Ens parlen de democràcia aquells que llencen bombes i massacren a milers d’innocents o criden llibertat aquells que governen retallant drets.

No cal anar gaire lluny per viure la frustració que amaguen les paraules. A casa nostra, després de conèixer els preus de la nova promoció de lloguer assequible, la desesperació de moltes famílies s’ha fet palesa. El problema no són aquests pisos, habitatges que sí que són assequibles, però respecte a què i per a qui.

L’especulació ha arrasat amb el dret a l’habitatge, els preus pactats esdevenen una rebaixa real, però no resolen el problema de moltes famílies. La regulació de preus, el control dels grans tenidors, la construcció d’habitatge públic i les polítiques socials no són una opció, són una necessitat i cal treballar-les. I és aquí on creiem que no anem bé. Ens preocupa el descontrol que transmet el govern. No veiem el treball a futur ni el control del present. Subvencions en perill per terminis que no es compleixen i actuacions erràtiques apareixen massa sovint. Entenem les dificultats que comporta la gestió pública, l’hem exercida. Però qui ostenta una responsabilitat pública no es pot amagar en discrepàncies amb les empreses constructores o en situacions externes.

Cal previsió, compromís i consens. Els projectes de poble no poden dependre exclusivament d’un govern, tingui majoria o no en tingui.