La meva filla ha vingut a visitar-me a la residència per Sant Jordi. Ve sovint, però avui ha vingut amb el meu net, que m´ha portat una rosa de paper i m´he emocionat.
M´ha preguntat com era Sant Jordi quan jo era petita, si també es regalaven roses i llibres, i li he dit que si, que era igual. Li he explicat que m´encantava anar a les parades de llibres de la placeta d´Arenys, el poble en el que vaig creixer, i que tenía molts bons records d´allà, fins i tot de l´any que Sant Jordi no es va poder celebrar.
-Perquè no?
-Per culpa del Coronavirus.
-Que és això?
-Va ser un virus que ens va afectar a tots. Va morir moltíssima gent, sobretot gent gran, com jo ara.
-I que va passar? Qui el va matar?
-El vam matar entre tots. Amb molts sacrificis. Van ser temps molts durs, vam passar mesos tancats sense sortir de casa. Jo era una mica més gran que tu, tenía uns 9 anys.
-Uf.
-Si, va ser terrible, però va passar. Aquell any vam celebrar Sant Jordi a casa i la meva mare em va regalar una rosa de paper com aquesta. Per això m´he emocionat tant amb la rosa que m´has portat, m´ha fet recordar la tristesa que vam patir en l´any 2020.