La Júlia, de peu davant la finestra, recorda...
A fora, la Riera i la placeta, plenes de gom a gom, la  gent amunt i avall amb la rosa a les mans i el llibre sota el braç; de lluny, una musica de sardanes.
No pot evitar que galtes avall li rellisquin les llàgrimes tot recordant el seu amic i aquell Sant Jordi de fa 50 anys: una terrible pandèmia es cernia sobre Arenys de Mar i sobre tota  la humanitat, el coronavirus campava lliurament per entre les persones, fent-les emmalaltir  i fins i tot en alguns casos, portant-les a la mort.
La Júlia, epidemiòloga de professió, estava treballant intensament en la recerca d'una vacuna per combatre aquell virus, i aquell dia , com ho feia sempre , anà a veure al seu gran amic, el drac Arenyot. Capficada com  estava amb la seva investigació se'n adonà que el fort alè que desprenia la bèstia, era molt semblant a la substància que feia dies estava treballant en el laboratori.  Tot agafant una petita mostra de la pell del drac ,marxà corrents a fer proves i al cap de dies i nits sense dormir, comprovà que efectivament, amb l´Arenyot havia trobat la vacuna per aturar aquella maleïda pandèmia.
No hi va voler ser present el dia que el sacrificaren, es van acomiadar el dia abans: abraçades, petons i moltes, moltes llàgrimes.
Ara , cada Sant Jordi , una figura de paper i cartró, representant l´Arenyot,  recorre els carrers d´ Arenys de Mar, per retre-li un homenatge .