He creat milers de dracs de por
Volten el meu cap i els meus somnis
Dracs d'incertesa, de risc, d'egoisme
Dracs de llargues cues d'aglomeracions
Dracs de por a perdre
els meus, la feina, i la parella.
Dracs de tristor per aquells
que es juguen la vida.
Dracs de por a perdre
la cultura i l'estima.

Aquests dracs omplen l'imaginari
de dies grisos i solitaris:
Un Sant Jordi sense llibre ni rosa
Saludar, sense petó ni abraçada
Olors de làtex i aire filtrat
Una vida confinada en silenci i soledat.

Cau el sol i a Arenys canten els ocells.
Com una cançó de bressol
La brisa i aplaudiments de les vuit
M'embolcalla i adorm les pors.
Sento l'amor per l'altre solidari, desinteressat.
Somriures de balcó a balcó
Finestra a finestra
Un arc de Sant Martí
Em crida que tot anirà bé.

Sento un formigueig al ventre:
El poble unit enfrontem les pors
-individuals, col.lectives-
Què en sorgirà de matar el coronavirus?
Quines roses collirem de la seva sang?
Què n'aprendrem?
Cuidar-nos per cuidar
Cuidar el medi ambient.