Qui el va matar? Això preguntes? Doncs et quedaràs amb un pam de nas perquè no el matà ningú. El maleït virus —els íntims en dèiem Covid-19— morí de vell. Ments conspícues s´afanaren a arribar els primers a la vacuna que els carregaria d´honors i rels. Però res, ni Sant Jordi no se´n sortia, de la pell del dimoni estava fet. Insignes galens explicaven que al capdavall només són cadenes d´ARN i quan colonitzen càndides cèl·lules en cossos que han badat més del compte, s´hi aparellen i multipliquen i, ara sí, engiponada la corona en helicoïdal ADN, són pitjors que el cavall d´Àtila. S´apoderava ara d´un, ara de l´altre i, si molt convenia, d´una dotzena de cop. Desori i turment, no filava prim. Arribà en un punt en què qui no havia mort se n´havia fet immune. Enlloc no ensopegava un cos verge. I ja se sap, a la intempèrie té vida efímera, unes hores o algun dia a tot estirar. Aviat va estar llest, però de vell, ja t´ho havia dit. A Sinera l´han colgat en fossat anònim on cap rebordonit pugui mai retre-li lloances. La seva vídua s´escridassava i reclamava digna sepultura, amb epitafi inclòs: “Aquí jau qui posà el món del revés fins que la república li enretirà la corona”

Categoria C (Majors de 18 anys)