Facebook
Twitter
Youtube
Instagram
Telegram
RSS
Cercar
Botó que mostra/amaga menú lateral
NOTÍCIES
Ferran de Pol, un compromís amb la literatura, un compromís amb la vida

per Josep-Vicent Garcia i Raffi
Professor de la Universitat Politècnica de València


Ferran de Pol neix a Arenys de Mar el 17 de gener de 1911 al número 24 del carrer Ample. El 1933 es llicencia en Dret a la Universitat de Barcelona. Tingué una formació literària autodidacta i des de ben jove col·laborà en revistes locals com ara Oreig (1932) i Salobre (1935). Els hereus de Xanta (1934) fou el primer conte publicat i guanya el premi de narrativa Joan Colom dels X Jocs Florals de l'Ateneu d'Arenys de Mar. Ideològicament milità en el partit d'Acció Catalana Republicana, al qual pertanyien diversos amics arenyencs com ara Miquel i Vergés.

Amb la guerra de 1936 Ferran de Pol fa d'instructor de les milícies populars a Pineda de Mar. El maig de 1938 és ascendit a tinent. Mentrestant, el 15 de desembre de 1937, la narració Tríptic (el sàtir-el frare-la donzella) obté el premi Narcís Oller de la Generalitat de Catalunya. El 1938 surt la seva traducció de L'olla d'or d'E.T.A. Hoffmann. La realitat bèl·lica penetra la seva literatura i escriu un dietari o unes cròniques del front.

Marxa a Mèxic (després de ser internat cinc mesos en camps de concentració) com a refugiat del govern del general Cárdenas, on arriba el 13 de juny de 1939 amb el vaixell Sinaia. De seguida, al districte federal, comença a col·laborar al diari El Nacional i hi explica l´experiència bèl·lica viscuda (Campo de concentración). L'exili d'una dècada a Mèxic, fins al juliol de 1948, obre una altra etapa essencialment periodística i assagística amb unes perspectives personals extraordinàries (coneix Esyllt T. Lawrence amb qui es casarà en 1947). L'exili mexicà significa l'assumpció d'una sèrie de trets temàtics, estilístics i culturals del país centreamericà que reflectides en: dues novel·les (Abans de l'alba (1954), transformació del Popol-Vuh (llibre sagrat dels maies); Érem quatre (1960), on usa el mite tolteca de Quetzalcóatl per explicar-nos la realitat); un llibre de contes —La ciutat i el tròpic (1956)—; una obra de teatre (inèdita) i diversos assaigs. D'una altra banda, l'estada a Mèxic va transformar el seu pensament gràcies a la influència, entre d´altres, de Joan Sales. Ferran de Pol fou un dels fundadors de dues revistes catalanoamericanes: Full Català i Quaderns de l'Exili. A més, el seu treball a El Nacional fou de periodista cultural i va assumir l'interès del diari per aprofundir en el paper de les cultures precortesianes. El 1946 es llicencia en Filosofia i Lletres per la Universitat de Mèxic i aconsegueix el 1948 el grau de Maestro en Letras. A finals d´aquest any torna a Arenys de Mar on exerceix d'advocat fins a la jubilació (1988).

La impossibilitat de fer periodisme en català centra l´activitat literària de Ferran de Pol en l'escriptura de ficció. Després de la narrativa d´ambient mexicà, el 1966 surt la seva darrera novel·la publicada, Miralls tèrbols, en què evoca Arenys de Mar (Mareny) a l'època de la Dictadura de Primo de Rivera. A partir dels anys 60 l'obra de Ferran de Pol s´obre a diferents gèneres, estils i temes. Torna a col·laborar en publicacions periòdiques (Serra d'Or, Tele-Estel —en recull una selecció a De lluny i de prop (1973)— i Vida Parroquial d'Arenys); escriu narracions infantils (publicades a Tretzevents i Cavall Fort), assaigs (amb estudis parcialment inèdits sobre Àngel Guimerà i Francesc Macià), i, fins i tot, teatre —Costa Brava (1963) i La princesa que vivia a l'infern (1980), inèdites—, i fa diverses traduccions (cal destacar-ne El vell i la mar de Hemingway).

Els anys finals de la vida de Ferran de Pol van suposar el reconeixement públic de la seva tasca cívica i literària — rebia la Creu de Sant Jordi el 1986—, la publicació i reedició d´alguns textos i la continuació del periodisme de col·laboració (El Maresme, Diari de Barcelona, etc.). Lluís Ferran de Pol va morir el 19 d´octubre de 1995 a l´Hospital de Bellvitge de Barcelona, sis mesos després que la seva dona Esyllt T. Lawrence.

Informació relacionada
Dilluns, 26 de setembre de 2011
a càrrec de Teresa Montmany
Diumenge, 5 de juny de 2011
Passejada pels llocs on transcorre la novel·la de Ferran de Pol a càrrec d'Óscar Carreño
Dijous, 26 de maig de 2011
a càrrec d'UllDistret
Diumenge, 15 de maig de 2011
passejada pels llocs on transcorre la novel·la de Ferran de Pol a càrrec de Ramon Verdaguer
Diumenge, 24 d'abril de 2011
Passejada pels llocs on transcorre la novel·la de Ferran de Pol a càrrec de Joan Miquel Llodrà
Dilluns, 11 d'abril de 2011
a càrrec de Teresa Montmany
Divendres, 8 d'abril de 2011
En veu d'arenyencs
Al llarg de tot l'any, Arenys de Mar dedicarà diferents propostes a la memòria de l'autor per commemorar el seu centenari
Editat per Club Editor, es tracta d'un recull de textos sobre l'experiència de Ferran de Pol a la batalla de l'Ebre i els camps de concentració
L'Ajuntament ha col·laborat en la reedició d'aquesta novel·la de l'escriptor arenyenc que ha editat Angle
Part del material de l'arxiu Ferran de Pol de la Biblioteca P. Fidel Fita es mostra en una exposició sobre literatura de l'exili, que ara ha viatjat a Argentina
La vila commemorarà aquesta tardor el desè aniversari de la desaparició de dues importants figures de la literatura dels últims temps
La iniciativa s'emmarca en la celebració de Sant Jordi i amb motiu dels 10 anys de la mort de l'escriptor arenyenc
Us convidem a visitar els principals punts d'interès de la vila
La Diputació de Barcelona ha atorgat una segona subvenció a l'Ajuntament d'Arenys de Mar per tirar endavant l'actuació
Publicat el 4 d'octubre de 2005
CompartirComparteix al FacebookCompartir a Twitter
Imprimir
^