L'obra es pot considerar una partitura. El diàleg és d'una precisió admirable, funcional, àgil i aparentment naturalista. Respon a la més digna comèdia del teatre burgès. Però gairebé sense que ens n'adonem, ens endinsa en el més profund dels absuds i en una exemplificació de la incomunicació. De fet, alguns crítics l'han vista com un precedent del teatre de l'absurd de Ionesco i de Beckett.
Convida a qui la vol dur a escena a deixar-se portar pel corrent de descomposició que la recorre des de l'inici fins el final, així com per l'humor corrosiu que destil·la.
La disbauxa acaba sent total, tot s'ensorra.
I pel públic és una ocasió de retrobar-se amb un autor valuós i passar, una vegada més, una bona estona amb el grup PIERROT TEATRE.