Mentre Ferran de Pol preparava oposicions a notaria al mas Vilà de Vallgorguina, va esclatar la guerra de 1936. Fa d'instructor de les milícies populars a Pineda de Mar i és destinat al front d'Aragó, com a component del cos de l'exèrcit central (1937). Ja no deixarà de combatre als diversos fronts: Almansa, Castelló i la Batalla de l'Ebre, on és ferit. En maig de 1938 és ascendit a tinent.
Mentrestant, el 15 de desembre de 1937, la narració «Tríptic (el sàtir-el frare-la donzella)» obté el premi Narcís Oller de la Generalitat de Catalunya al millor conte escrit en català de l´any. No fou publicat, com altres mostres primerenques de la seua prosa, fins al 1964. El 1938 surt la seua traducció de L'olla d'or d'E.T.A. Hoffmann i recull notes per a un estudi sobre literatura cavalleresca catalana (Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa).
La realitat bèl·lica penetra la seua literatura i la transforma. Escriu un dietari, part de les cròniques del front, que és un projecte de literatura encarregat per la Institució de les Lletres Catalanes.
A la primeria de 1939 es retira amb la seua unitat fins a Portús i després al Voló (Rosselló). És internat cinc mesos al camp de concentració de Sant Cebrià del Rosselló, primer, i després al Barcarès. Gràcies a les gestions del Comitè Britànic per als refugiats d'Espanya i a la generositat que va tenir el govern de Lázaro Cárdenas cap als republicans, marxa a Mèxic. El 23 de maig se´n va des del port de Seta rumb a Puerto Rico i a Veracruz on arriba el 13 de juny amb el vaixell Sinaia.
Només arribar al districte federal va col·laborar al diari El Nacional on publicarà durant els anys 1939-1940 uns articles sobre el final de la guerra, l'estada al camp de concentració i el viatge a Mèxic: Campo de concentración.