Al nucli urbà d'Arenys de Mar hi ha un seguit d'indrets de visita obligada. L'església parroquial de Santa Maria té un dels retaules barrocs més importants i ben conservats de Catalunya, construït a l'inici del segle XVIII per l'escultor Pau Costa. Al capdamunt del carrer de l'Església hi ha el Museu Marès de la Punta, amb el contingut de randes dels segles XVI-XIX més important d´Europa, i a l'edifici de l'antic Estudi de Pilots, fundat per Josep Baralt, ara s'hi allotja el Museu Mollfulleda de Mineralogia, que té una de les millors i més completes col·leccions de minerals de Catalunya.
A banda i banda de la part baixa de la Riera, s'hi amaguen un seguit d'indrets urbans i cases de notable bellesa. El recorregut per aquest entramat de carrers porta agradables recompenses. Es conserven encara algunes de les torres de defensa construïdes contra la pirateria berber. L'Arxiu Històric Fidel Fita ha recuperat i guarda important documentació històrica d'Arenys i de tota la comarca. El seu treball ha estat cabdal per preservar la memòria històrica arenyenca.
Al capdamunt del Turó de la Pietat, a ponent de la població, hi ha el cementiri d'Arenys. És un exemple característic dels cementiris mariners mediterranis. Salvador Espriu va convertir-lo en mite literari amb l'obra poètica Cementiri de Sinera. A l'interior hi ha alguns treballs escultòrics de notable bellesa, obra d'artistes modernistes de renom com Josep Llimona i Venanci Vallmitjana.
La vista des del cementiri és esplèndida i s'hi poden veure els principals elements i símbols de la geografia arenyenca. A ponent, la silueta de la Torre dels Encantats, vigilant els límits entre els bisbats de Girona i Barcelona. Més a l'interior contemplen l'escena els omnipresents Tres Turons. La vista cap a llevant l'acapara el port, on destaca l'antic edifici del Montcalvari. Un cop d'ull, des d'aquesta balconada privilegiada ens permet identificar l'església de Santa Maria, els diversos convents d'ordes religiosos, el casalot neoclàssic donat pel fill de la vila Josep Xifré i a l'horitzó, amunt, la gran massa muntanyosa del Montnegre.