Juntament amb “I Rusteghi” i “La casa nova”, aquesta obra constitueix el grup de comèdies al que es dóna el nom de “l´adéu a Venecia”; doncs totes responen l´inquietud de l´autor, de trobar aires més benèvols i menys aspres. Així com traslladar i impulsar la seva visió teatral a la capital d´Europa il.lustrada que era París.
Golgoni creia que la societat veneciana era incapaç d´enfocar una reforma que la renovés i alhora preservès el seu futur.
En l´obra, damunt la vetllada del carnaval es perfila l´ombra de “la vetllada dels desesperats” temuda per l´amo de la casa, contrariat pels esdeveniments i per l´entusiasme dels joves. Potser cal llegir-ho com un signe premonitori de la “mort de les màscares”, que cau damunt d´una Venècia decadent tant económica com políticament.
L´Endemà de l´estrena, l´autor sortia de Venècia cap a París, per no tornar mai més a la seva terra.