Lluís, Antoni i Joaquim Ferran de Pol neix a Arenys de Mar el 17 de gener de 1911 a la casa familiar situada al número 24 del carrer de Josep Anselm Clavé o carrer Ample. És el vuitè dels nou fills d'una família benestant. El pare, Josep Ferran, hi tenia una fàbrica de teixits i Lluís Ferran tingué dos oncles bisbes: Vila i Mateu i Francesc de Pol.

Va estudiar al Col·legi Valldemia dels Maristes a Mataró i en 1933 es llicencia en dret a la Universitat de Barcelona. Tingué una formació literària autodidacta i des de ben jove col·laborà en revistes locals, tasca periodística que ja no va abandonar mai. Escriu en les revistes arenyenques Oreig (1932) —que dirigia el seu amic Josep M. Miquel i Vergés— i Salobre (1935). Les col·laboracions són ressenyes, proses i alguna traducció. Forma tertúlia amb el dibuixant i bibliòfil Francesc Arnau i l'escultor Joan Barrera, que l´introdueixen en el món de l'art, tan útil posteriorment a Mèxic.

És a la Catalunya republicana quan escriu els primers contes. «Els hereus de Xanta» (1934) en fou el primer publicat i guanya el premi de narrativa Joan Colom dels X Jocs Florals de l'Ateneu d'Arenys de Mar presidits per Joaquim Ruyra —a qui havia ensenyat les primeres provatures literàries— i Carles Riba. En aquests anys és influït per la lectura dels clàssics grecollatins, de la literatura catalana medieval i de la Bíblia.

Ideològicament, gràcies a l'amistat amb Josep Maria Miquel i Vergés, milità en el partit d'Acció Catalana Republicana, al qual pertanyien diversos amics d'Arenys de Mar. D'una altra banda i com a tret definitori de la seua personalitat —durant aquests anys de preguerra— destaca el seu interès pel món militar, que el durà a ser oficial de l'exèrcit (n´havia sortit alferes de complement d´Artilleria del servei militar).