Esyllt combina les traduccions amb els seus articles i augmenta el seu compromís amb el País de Gal·les quan és elegida en 1991 regidora de Y Bont Faen pel partit nacionalista gal·lès Plaid Cymru. L´herència d´una casa en aquesta localitat els fa viure a Llyswen (el mas blanc) de maig a octubre des de la jubilació de Ferran com a advocat, a partir de 1989.
Aquesta exposició acaba amb el reconeixement oficial de la Generalitat als dos escriptors. Significativament van tancar la seua vida intel·lectual amb el mateix guardó: la Creu de Sant Jordi. Pel que fa a Ferran de Pol, la rebia l'11 de novembre del 1986 com l´«escriptor que ha desenvolupat un estil i una temàtica molt pròpies durant els anys d'exili a Mèxic; per la seva exemplar actitud patriòtica i per la qualitat de les seves novel·les, algunes de premiades, que es caracteritzen per un estil altament creador i per una gran imaginació i ambició literàries.» En el cas d'Esyllt, com a reconeixement de tots els seus esforços com a única intermediària entre la cultura gal·lesa i la cultura catalana, el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, li va lliurar la Creu de Sant Jordi el 20 de maig del 1994.
La mort els va arribar el mateix any: 1995. Esyllt Thomas Lawrence va morir el 4 d´abril a l´Hospital Princesa de Gal·les de Bridgend del País de Gal·les i Lluís Ferran de Pol el 19 d´octubre a l´Hospital de Bellvitge de Barcelona.
Han passat ja deu anys però el record roman intacte, la memòria repassa mots i fets. El valor de l´obra continua i la necessitat de llegir-la per entendre una època, unes cultures, uns països i una passió: viure i escriure.