El Festival d'Universos Musicals fa la seva segona edició els dies 19 i 20 d'Octubre de 2007 a Arenys de Mar.
Durant dos dies es presentaran deu formacions musicals d'estils diversos i que representaran els seu repertoris entre l'antiga fàbrica de licors Calisay i el Teatre Principal d'Arenys de Mar.
El FUM es fixa en aquesta ocasió en el format més acústic i alhora més canalla, representat per grups que si bé no són entre l'escena musical de les festes majors si que les seves peces estan presents en el col·lectiu musical més arriscat.

L'inici de sortida tindrà lloc el divendres 19 d'octubre al Teatre Principal d'Arenys de Mar, que s'incorpora per primera vegada en els actes del FUM.
El "festival" extreu els seus orígens dels actes de la marededéu fumadora, que durant sis anys s'havien anat organitzant a Arenys. La Fumadora mesclava la festivitat que Arenys vivia el dia de la Purísima on la mainada fumava d'allò més, i la programació de concerts i accions culturals que es preparaven i envoltaven cada any uns actes relacionats amb el món del fum i els déus.

Deixat enrera aquest parèntesi festiu, el FUM enceta des de l'any 2006 una direcció únicament musical i escenificada per conjunts o persones que presenten peces o creacions musicals que no només esdevenen concerts o cançons. El Festival d'Universos Musicals és manté a Arenys de Mar, buscant arribar a ser un referent en algun lloc pel fet de que allunyants en cert grau de Barcelona i situats enfora de la gran ciutat, el temps i el so canvien substancialment.

Trobareu més informació dels concerts i el cartell, properament a: www.transportsciberians.net

Us hi esperem!
tc

>>>FUM2007

1. Pau Guillamino i Josep Pedrals / Endoll + Reac-table:
Guillamino+Pedrals viatgen a Frankfurt per participar en les Nits Sónar, dins el programa oficial de la representació catalana a la Fira del Llibre. En aquesta ocasió especial, Guillamino+Pedrals utilitzaran per primera vegada el reacTable, el revolucionari instrument desenvolupat a la UPF que ha utilitzat Björk en la seva darrera gira mundial. La primera cita és el proper 12 d'octubre, la segona al Fum.
 
EN/DOLL VS. REACTABLE: El reacTable és un innovador instrument musical desenvolupat pel Grup de Recerca en Tecnologia Musical de la UPF, dirigit per Sergi Jordà. El mateix grup el descriu com un instrument musical electrònic, col·laboratiu i multi usuari amb una interfície de tauler multi-tàctil.
Guillamino+Pedrals utilitzaran per primera vegada aquest instrument en la seva actuació al Bockheimer Depot de Frankfurt, on tindran lloc les Nits Sónar dins el marc de la Fira Internacional del Llibre.
A Frankfurt, el reacTable també serà el protagonista de la part visual de l'espectacle a través de les pantalles. Les peces que s'utilitzen per modular els sons al reacTable portaran les icones que identifiquen el llibredisc i també es projectaran a la taula.
La integració del reacTable en un espectacle musical convencional és un gran repte, ja que fins ara (tret del cas extraordinari de Björk) les úniques experiències amb l'instrument s'han limitat a exhibicions de caire experimental.
 
QUÈ ÉS EN/DOLL?: Endollem un poeta d'última fornada amb un músic que va i ve de l'electrònica a la cançó. Els forats negres fan contacte i observem la reacció: el so del mot es troba amb les bases electròniques i raja un doll fresc de narrativitat poètica. Guillamino i Pedrals proposen un hip hop juganer i espontani que no podria haver sorgit en cap altre lloc del món, només entre l'Eixample i el Carmel. És la versió més atramuntanada del hip hop. Una bufetada a l'ortodòxia de la poesia. La incontinència verbal que comparteixen MCs i poetes. I també és una broma molt seriosa.
www.myspace.com/guillaminoo

2. Acustic MiNiM Miqui Puig:
Miqui Puig és cantant d'amor des de 1968. Al llarg de tots aquests anys li ha vagat d'editar 6 discos oficials amb Los Sencillos, tatuar més de 3 singles en la memòria col..lectiva dels amants irredempts del pop i fer emprenyar legions de mamífers que no s'expliquen la devoció del seu públic fidel. Sense haver-se casat amb res ni ningú, retornà de no es sap on el 2004 amb "Casualidades" (Naïve), una col..lecció d'estampes pop emparentada amb el comiat de Los Sencillos i la benvinguda a la "Colección de Favoritas".

Ara en Miqui és un tipus de cantant afectat que vesteix les lletres que canta amb la consciència de la vida. Passeja amb una banda espectacular que es fa dir Conjunto Eléctrico i amb qui va gravar, l'abril del 2006, "Miope", disc d'excel..lents dioptries on repassa els 20 anys de professional(itat) en el món de la música, amb la seva banda i amb violins, trompetes i dives com Alaska, Helena Miquel (Elena) o Laia Vaqué (Glissando). Però tot això sembla que no és suficient perquè trobi una discogràfica que li editi noves cançons. Tossut de mena, segueix batallant en nom del pop, anarquista de la melodia i activista del bon gust. El veiem de dj, produint nous grups, parlant per la ràdio o sortint per televisió xulejant amb ulleres de pasta. I a sobre a les seves sessions i concerts mai no hi falten dones boniques. I és que allò que provoca que molts no el suportin no són més que arguments pels que volem creure en ell. Jean Pierre (Biògraf oficial d'en Miqui Puig des del 1968)
www.myspace.com/miquipuigsolo

3. Carles Carolina:
És el nom d´un mig-home que, sota el pseudònim de Ramon Garriga, passeja els seus ossos amb ulleres pels escenaris des de fa un bon grapat d´anys. Se l´ha vist per la coberta del CaboSanRoque, darrera la bateria en la foscor de l´underground amb els Tuesday Afternoon (ja fa anys!) i ben vestit fent companyia a l´Oscar Abril Ascaso i en Sed Contra amb Les Autres. Finalment, però, s´ha decidit a explicar-nos la veritat de la seva pròpia història. Com qui diu, ha sortit de l´armari amb una primera col·lecció de cançons pròpies que feia temps que corrien per sobre la seva taula. S´ha armat de valor i ha muntat una banda amb quatre personatges més: l´Alberto (també armador del CaboSanRoque i un altre “Autre”) als teclats, en Pepe (un altre CaboSanRoque “sueltu” que passeja pel Carrer Ponent) al baix, en Jordi (que un dia fou “el Nen” de La Carretera) a la bateria i el Martí (enginyer d´infrasons i acompanyaments únics) a la guitarra.
Amb tot, sigueu benvinguts a la Increïble Història de Carles Carolina: ¿rock?, ¿pop?, ¿postrock?, ¿neopop?, ¿ultrarock?, ¿semipop?… com a màxim, i en el millor dels casos, cançons.
http://www.myspace.com/carlescarolina

4. Miau Miau:
S'han format a partir de la disolució, després de deu anys de carrera, del projecte Without. Ara es presenten en format de sextet i amb un sorprenent canvi d'estil. Guanyen els ritmes ballables i les lletres, en castellà, tracten temes com l'amor, la comunicació, les drogues i la vida moderna, sempre desde preceptes no convencionals. Danielgon, cantant i autor dels textes arriba a tenir identitat pròpia amb la seva temàtica sense prejudicis i la seva forma de comunicar tan particular.
Ritme, nervi, esperit, guitarres d'electricitat continguda i refinada, baixos amples amb un aire funk postmodern i un discurs textual d'alt calibre és només part del que ofereix Miau Miau en el seu disc de debut. Un disc de post-punk directe, sense apartar el punt de mira de qualsevol pista de ball on sigui possible celebrar alguna guspira de sagacitat i clarividència. La saturació, la incomunicació, la impotència i com no, l'amor, donen forma al contingut de les cançons. Un disc immediat per gaudir d'una tacada.
www.myspace.com/miaumiauinfo

5. Yes Robot:
Yes, Robot són de Vilanova i la Geltrú i els seus inicis en el món de la música electrònica es remonta a l'època dels primers "trackers" pels ordinadors AMIGA i PC. 
Actualment la seva principal eina de creació és la GameBoy, la primera consola de videojocs portàtil de Nintendo, a la que sumen altres instruments com ara samplers, sintetitzadors i joguines modificades per ells mateixos mitjançant una tècnica anomenada Circuit Bending. 
Són membres fundadors dels col·lectiu microBCN. 
www.yesrobot.net