Fa vint-i-dos anys dčiem:
“tothom és innocent fins que no es demostra el contrari”
Aquesta afirmaciķ que figura en el cor de totes les persones i que forma part de totes les declaracions de principis (drets humans, constitucions, cartes magnes, religions, etc.) en molts moments de la histōria (alguns en la histōria del nostre país i també, en l´actualitat, en diversos indrets del mon) no ha estat, per desgrācia, respectat.
En DOTZE HOMES SENSE PIETAT es reflexiona sobre com es pot decidir si un home és culpable o no, cal demostrar la innocčncia? Cal reafirmar la culpabilitat? O bé tan sols quan hi han dubtes seriosos i raonables cap ésser humā pot decidir si un altre és culpable.
Amb un llenguatge planer, penetrant en diversos personatges que representen a diferents estaments de la societat, en la soledat d´una habitaciķ tancada, dotze homes s´enfronten a la greu responsabilitat de decidir la culpabilitat o no d´un ésser humā