La Llengua de Signes Catalana (LSC) és una llengua natural de modalitat gestual i té gairebé els mateixos components que les llengües orals (sintaxi, morfologia, semàntica...). Actualment hi ha unes 25.000 persones signants a Catalunya, però no tots són sords, doncs també hi ha les famílies, els intèrprets, professors, etc.
 la LSC, que és el de llengua pròpia de les persones sordes i sordcegues signants de Catalunya, i que a l´article 50.6 del vigent Estatut de Catalunya del 2006 hi diu “Els poders públics han de garantir l´ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d´assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d´ésser objecte d´ensenyament, protecció i respecte”.  Tanmateix existeix una llei pròpia catalana que reconeix, protegeix i garanteix els drets dels seus parlants, concretament la Llei 17/2010, del 3 de juny, de la llengua de signes catalana.