La Biblioteca P. Fidel Fita d’Arenys de Mar disposa per a consulta el fons Espriu-Solà, un seguit de documents que mostren la relació entre Salvador Espriu i Lola Solà, una de les seves grans amigues de la Universitat, amb qui l’escriptor va mantenir relació fins a la seva mort. El fons, tot i no ser gaire extens, conté documents d’un gran valor que permeten conèixer la relació íntima entre aquest dos personatges i mostra una cara menys acadèmica de l’autor a la que tant ens té avesats. Entre ells hi podrem trobar dedicatòries molt personals i divertides, algunes amb un llenguatge utilitzat en clau íntima, que demostren una bona complicitat entre ambdós.

A més d’aquest fons de llibres dedicats hi trobem una col·lecció d’obres d’Espriu, estudis sobre l’escriptor, llibres de diversos autors sobre ell i retalls de diaris i revistes que parlen o citen Salvador Espriu i que Lola Solà va anar guardant. També hi trobem material no llibre com invitacions, programes d’actes o d’estrenes teatrals, conferències, homenatges i finalment unes poques cartes i targetes que són una petita mostra de la correspondència que varen mantenir al llarg de la seva vida.

Aquest fons enriqueix el fons documental que la Biblioteca P. Fidel Fita d’Arenys de Mar té sobre Espriu amb nous documents i principalment amb les dedicatòries ja esmentades de l’autor a Solà escrites en els seus llibres.

Lola Solà va estudiar Filosofia i va estar lligada a Salvador Espriu per una gran amistat que va néixer de l’època que ambdós van compartir, juntament amb altres intel·lectuals com Amàlia Tineo, Mercè Muntañola o Bartomeu Rosselló-Pòrcel, a la Universitat de Barcelona. Solà també va participar al Creuer Universitari pel Mediterrani d'estudiants de Madrid i Barcelona, entre ells Espriu, el 1933 a bord del vaixell Ciudad de Cádiz. L’experiència va servir als participants per familiaritzar-se amb el món clàssic i convertir les llargues estades a bord en àgores literàries.

La mort d'Espriu el 22 de febrer de 1985 va colpir durament Lola Solà, que segons Isabel Bonet, neboda de l'escriptor, va lamentar amb un sentit "I ara amb qui riuré jo?". El fons que conserva la Biblioteca P. Fide Fita obre la porta a conèixer aquesta llarga, bonica i alhora enigmàtica, relació entre els dos personatges.