És el tercer disc d´Andreu Rifé, que aprofita per parlar del seu moment actual, que es caracteritza per voler dir adéu a certes pors i lligams i donar pas a un present renovat.Són temes que van de la soledat a la companyia, de l´amor al desamor, de l´èxit al fracàs, del passat al futur,... com una pilota de ping pong amunt i avall de la taula de joc.
El treball és una clara proposta de música pop, amb èxits com “M´agrada el ping pong” i ”Fil de Llum”, tema de la segona temporada de “Polseres Vermelles”
Veu: Andreu Rifé
Guitarres i programacions: Raúl Juan
Piano i teclats: Dani Prat
Baix i cors: Carlos Rivero
Bateria: Roger Pi
Nota de l´autor:
“A la taula de ping pong, el jugador xinès es prepara per sacar. La seva raqueta i canell es troben en una posició desagradable i forçada a fi de provocar l´efecte més rebuscat possible i, de pas, impressionar al contrari. Es concentra, respira i finalment, jo, en forma de pilota, i sense pràcticament tenir temps d´agafar aire, surto disparat cap al camp contrari. A alta velocitat i el vent en contra, començo a percebre el món de manera molt diferent. Quan passo just per sobre la xarxa, miro enrere i m´adono que ja és massa tard, que ja res tornarà a ser com abans... Enyoraré als qui deixo enrere, trobaré a faltar el meu jo d´ahir i m´enamoraré dels que venen...