En els darrers anys ha nascut una classe sencera de treballadors assalariats;  una classe de treballadors que, en trobar-se amb un vell amic a una festa, intentaran evitar a tot preu parlar sobre a què es dediquen. Dóna’ls una mica d’alcohol i en menys de cinc minuts llançaran terribles diatribes sobre com d’inútil, avorrida i profundament estúpida és la feina que fan. (…) Immenses franges de personal a Europa i Amèrica dediquen la major part de la seva vida a portar a terme tasques que, en secret, saben que no necessiten ser realitzades. (…) Hi ha una profunda violència psicològica en tot això. Com podem ni tan sols començar a parlar de dignitat laboral quan estem invertint vuit hores del nostre dia en fer una feina que no hauria d’existir? Com podem no sentir aquesta barreja de tristesa i ressentiment?

La Calòrica pren com a punt de partida el cèlebre article On the phenomenon of Bullshit Jobs de l’antropòleg nort-americà David Graeber per construir un espectacle d’històries breus, intenses i directes on, entre grans dosis d'humor, ens preguntem què és “la feina”, per què la fem, com ens identifica i per què li dediquem la part més important de les nostres vides.