Els diversos suggeriments que Cova va desgranant a través dels nou capítols i una fake news, sempre ens porten a fets viscuts d’una manera o altra, via experiència o via aprenentatge (…). El patrimoni natural i la creació artística, patrimoni cultural, es fonen en el projecte pluridisciplinar de Cova, prova de com l’artista és un personatge del seu temps, l’obra del qual traspua les preocupacions de l’actualitat i se’n fa ressò. Crida a pensar-hi, ens hi esperona. Potser ho explica, en part, la seva vessant de docent i investigador a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, però sobretot és fruit del seu tarannà dinàmic, curiós, infatigable i reflexiu alhora, i del seu pòsit cultural, no gaire comú des de la mirada dita “contemporània”. Bon comunicador, Cova sempre en porta una de cap, sempre experimenta. A tot això, s’hi suma el seu bon humor i una fina ironia, visible en la cloenda de l’exposició: la fake news dels falsos clixés de la muntanya Saint-Victoire usats per Cézanne en lloc de pintar del natural, que ens suggereix, més enllà, un altre debat etern: la percepció de la realitat, sia del natural, o a través de la fotografia, és vertadera? Què significa real o versemblant? Perquè, al marge de criteris i justificacions científiques, qui valida la nostra percepció?

Pilar Vélez