FOTOGRAFIA, UNA ALTRA MANERA DE PINTAR

Per regla general es considera pare de la fotografia al senyor Nicéphore Niepce. Me’n guardaré prou de restar-li mèrits a l’autor de la primera fotografia de la història; sens dubte ell va fer un pas de gegant, però qui va iniciar el camí va ser Leonardo da Vinci, el geni del Renaixement, que en ple segle XVI va trobar una aplicació artística al fenomen de la cambra fosca, conegut des de l’antiguitat. A la recerca d’un mètode per a fer dibuixos de manera automàtica, Niepce va utilitzar una caixa amb un forat i una lent, a l’estil de les que feien servir molts pintors per a calcar els seus paisatges o retrats, i a la que ell, en lloc d’un paper fi, va posar-hi una placa que prèviament havia fet sensible a la llum.

Els primers professionals que adoptaren la fotografia com a mètode de treball, foren els pintors especialitzats en el retrat; els retratistes. Ells varen ser els que aconseguiren el reconeixement de la fotografia com a una més entre les Belles Arts. Que des d’un punt de vista mercantil es valori més la obra feta amb pinzell que la que s’ha fet amb la llum, no és res més que una qüestió especulativa. Qui s’aturi a contemplar una obra i senti que algun tipus d’emoció li arriba a l’ànima, no s’ha pas de deixar influir per el preu que posa a l’etiqueta.

Quedeu-vos finalment amb el meu missatge: Quan la fotografia que fa el fotògraf és diferent de la que ha fet la càmera, és quan podem començar a parlar d’inquietuds artístiques i, que se sàpiga, la càmera no en té pas.

Joan Marlet i Civil