UNA LLUM CLARA

En un impuls, estirà la mà i provà de girar la maneta de la porta. Estava bloquejada. Mig girat ja per marxar –pensant-s’ho bé– empenyé el batent i la porta s’obrí ostensiblement, proferint un sospir. S’inclinà cap a l’interior. Una bafarada li impedí de veure-hi, com si estigués a les fosques. Una fortor de pèl d’animal, penetrant, intensa, sufocant. Es posà a tossir i cercà un lloc on escopir, perquè tenia la pudor dins la boca, cobrint-li les dents i la llengua. Es tragué un mocador de la butxaca, se’l posà a la boca, es retirà de la porta oberta, i quan estava a punt de vomitar el frugal esmorzar que havia pres, la pudor desaparegué i, tot d’una, al seu lloc hi havia un perfum dolç i especiat. Com d’arrel de gingebre –plaent, clar, seductor. Sorprès i encantat del canvi, reféu els passos i entrà. Passat un segon o dos, podia veure el parquet de fusta, col·locat i polit a mà, en un ampli vestíbul, i al fons una ampla escala que es caragolava amunt cap a la foscor. Els seus ulls enfilaren l’escala.

"Song of Salomon"

Toni Morrisson

Traducció: Bernat Oliver

×  

Una llum clara    Aquarel·les de Joan Castellà