Roser Sangerman s’endinsa en l’univers poètic de Fèlix Cucurull

Els camins d’expressió són molts i diversos. La paraula, n’és un. La paraula esdevinguda lletra impresa, n’és un altre. La imatge a través del dibuix o la pintura, un altre. N’hi ha molts més, per descomptat, però quedem-nos amb aquests.
Roser Sangerman s’ha endinsat en la poesia de Fèlix Cucurull, és a dir, en l’univers interior del poeta i ens convida a endinsar-nos-hi. Estem al davant d’unes creacions plàstiques que no poden deixar-nos indiferents. Ben al contrari, ens colpeixen profundament. Arreu de la sala ens acompanyen una sèrie de figures humanes d’una gran presència, que ens interpel·len i potser ens inquieten. Perquè més enllà del seu valor estètic, l’obra plàstica ens ha de commoure, ens ha de sacsejar i pot formular-nos preguntes.
Fèlix Cucurull visqué i reflexionà intensament. La seva primera obra poètica és una poesia “reflexionada”, pensada, gairebé destil·lada, se’n podria dir, més enllà de ser un “reflex” emocional. És un esforç, un repte intel·lectual enfront de la realitat, com qui s‘enfronta a un paper en blanc tot volent ordenar-hi les idees.
Roser Sangerman tradueix els neguits i els anhels de Fèlix Cucurull mi¬tjançant unes figures humanes enigmàtiques, que semblen respondre a la recerca del fonament de l’existència humana que tant trasbalsava el poeta. Sangerman l’ha llegida i rellegida molts cops l’obra poètica de Cucurull, i n’ha fet la seva lectura i interpretació, visible en els seus temes.
L’obra poètica cucurulliana no és gaire extensa. Amb 27 anys publicà el pri¬mer llibre, A mig camí del seny (1946), i Vida terrena (1948) fou el segon. El tercer, del 1952, va ser Els altres mons i El temps que se’ns escapa, publicat el 1959, fou el quart, just quan tenia quaranta anys. Aquests dos darrers llibres traspuen algunes inquietuds del poeta, que l’acompanyaran durant molts anys i que aplegarà novament en un darrer llibre, Vida terrena, que malgrat portar el mateix nom del seu segon llibre del 1948, no hi té cap re¬lació. Per contra, aquesta nova Vida terrena, publicada en portuguès i català a Lisboa el 1966 i a Barcelona el 1977, engloba tres llibres: Els altres mons (revisat), El temps que se’ns escapa i Ara no us ho puc dir.
Tant les primeres reflexions sobre mons llunyans, esotèrics, extraterres¬tres, reflectides en versos com ara «si en un altre planeta/ la vida s’ha iniciat....», com tota l’obra posterior que gira al voltant del temps... que se’ns escapa, i que acaba amb el poema «Per a quan seré vell», es poden perce¬bre en la pintura i el dibuix de Sangerman.
Sense oblidar tampoc els versos d’Ara no us ho puc dir, visibles especial¬ment en les figures dels formats grans, qui sap si el poble amb qui el poeta es vol fondre: «Voldria, poble meu, fondre’m del tot amb tu, en aquest hi¬vern que no acaba», o bé el que clama amb la boca tancada: «Sense veu, closos els llavis, /ens cercàvem els crits dins l’espinada, parlàvem per les puntes dels cabells eriçats / i amb el nostre tremolor silenciós,/ malgrat tot, avançàvem...»
L’exposició aplega des de temes de 1 x 1 m., sobre cartró, amb dos o tres nivells de profunditat, en relleu i amb textures de tota mena, fins a l’obra petita sobre paper Arches. Com se sol dir en l’argot de la crítica, Roser San¬german “ho toca bé”. Sap generar o suscitar misteri, inquietud. El protago¬nista és sempre la mateixa figura que apareix aquí, allà i més enllà. Figures que deambulen i que avancen. La vida és una marxa... enllà. És l’home en¬frontat a l’univers o integrat en l’univers? En un temps finit?
Preguntes que Cucurull s’anà fent al llarg dels poemes i al llarg dels anys.
Traspassar el llindar de la sala comporta, doncs, una doble experiència, plàstica i poètica. És com un d’aquells programes dobles del diumenge a la tarda dels cinemes de la nostra infantesa. Primer que res assistim a una desfilada de colors que ens descobreix un cosmos pictòric radiant i potent. Tot seguit, en rebre l’impacte sensorial, percebem d’immediat un missatge mig ocult entre les pinzellades, un missatge procedent en aquest cas de la poesia de Cucurull.
Roser Sangerman, com dèiem a l’inici, ens convida a submergir-nos en els versos de Cucurull, de la mateixa manera que us convidem a gaudir de l’obra de l’artista concebuda expressament per a la commemoració del centenari de Fèlix Cucurull.

Pilar Vélez

×  

ARXIUS/2019/CULTURA/Vida_Terrena._Roser_Sangerman_s_endinsa.evid Vida Terrena. Roser Sangerman s'endinsa en l'univers poètic de Fèlix Cucurull