La diferčncia bāsica de la nostra proposta teatral amb l'obra de Moličre és que, si a l'original es desemmascara a Tartuf, en la nostra versiķ és Tartuf qui desemmascara la resta de personatges. I és per aquí on hem conduīt l'espectacle: en l'estranya fascinaciķ i ambigüitat de Tartuf, en l'ambivalčncia del bé i el mal, en l'atractiu del mal…per altra banda del tot lligat a la nostra naturalesa. Es diu que, sovint, el diable apareix com āngel de llum.
També es podria dir que, més que l'obra de Tartuf, hem fet la de Segimon (Orgon), la seva ofuscaciķ i tot el que aixō desencadena. Segimon (Orgon) és l'home que no vol assumir el seu inconscient, la seva part instintiva, la seva ombra…vol fer l'āngel i acaba fent la bčstia
A OFFUSCATIO, l'obra de Moličre ha sofert un seguit de transformacions: des del canvi d'čpoca -l'acciķ transcorre el 1952, a la Barcelona del Congrés Eucarístic-, a l'alleugeriment del text fins a la transposiciķ de personatges i escenes, intentant subratllar el que hi pot haver darrera de les paraules, creant noves situacions i proposant un nou final.
Jordi Pons-Ribot
Autor: Moličre
Actors: Cesc Casanovas, Andreu Banús, Gemma Sangerman, Lluīsa Sala, Claudi Domingo, Quim Dotras, Mima Riera, Daniel Ventosa...
Disseny il•luminaciķ: Jordi Bibolas
Disseny escenografia i vestuari: Alfred Casas
Adaptaciķ i direcciķ: Jordi Pons-Ribot