Lluís, Antoni i Joaquim Ferran de Pol neix a Arenys de Mar el 17 de gener de 1911 a la casa familiar situada al número 24 del carrer de Josep Anselm Clavé o carrer Ample. És el vuitè dels nou fills d'una família benestant. El pare, Josep Ferran, hi tenia una fàbrica de teixits i Lluís Ferran tingué dos oncles bisbes: Vila i Mateu i Francesc de Pol.
Va estudiar al Col·legi Valldemia dels Maristes a Mataró i en 1933 es llicencia en dret a la Universitat de Barcelona. Tingué una formació literària autodidacta i des de ben jove col·laborà en revistes locals, tasca periodística que ja no va abandonar mai. Escriu en les revistes arenyenques Oreig (1932) —que dirigia el seu amic Josep M. Miquel i Vergés— i Salobre (1935). Les col·laboracions són ressenyes, proses i alguna traducció. Forma tertúlia amb el dibuixant i bibliòfil Francesc Arnau i l'escultor Joan Barrera, que l´introdueixen en el món de l'art, tan útil posteriorment a Mèxic.
És a la Catalunya republicana quan escriu els primers contes. Els hereus de Xanta (1934) en fou el primer publicat i guanya el premi de narrativa Joan Colom dels X Jocs Florals de l'Ateneu d'Arenys de Mar presidits per Joaquim Ruyra —a qui havia ensenyat les primeres provatures literàries— i Carles Riba. En aquests anys és influït per la lectura dels clàssics grecollatins, de la literatura catalana medieval i de la Bíblia.
Ideològicament, gràcies a l'amistat amb Josep Maria Miquel i Vergés, milità en el partit d'Acció Catalana Republicana, al qual pertanyien diversos amics d'Arenys de Mar. D'una altra banda i com a tret definitori de la seua personalitat —durant aquests anys de preguerra— destaca el seu interès pel món militar, que el durà a ser oficial de l'exèrcit (n´havia sortit alferes de complement d´Artilleria del servei militar).
2. D'una guerra i d'un exili
Mentre Ferran de Pol preparava oposicions a notaria al mas Vilà de Vallgorguina, va esclatar la guerra de 1936. Fa d'instructor de les milícies populars a Pineda de Mar i és destinat al front d'Aragó, com a component del cos de l'exèrcit central (1937). Ja no deixarà de combatre als diversos fronts: Almansa, Castelló i la Batalla de l'Ebre, on és ferit. En maig de 1938 és ascendit a tinent.
Mentrestant, el 15 de desembre de 1937, la narració Tríptic (el sàtir-el frare-la donzella) obté el premi Narcís Oller de la Generalitat de Catalunya al millor conte escrit en català de l´any. No fou publicat, com altres mostres primerenques de la seua prosa, fins al 1964. El 1938 surt la seua traducció de L'olla d'or d'E.T.A. Hoffmann i recull notes per a un estudi sobre literatura cavalleresca catalana (Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa).
La realitat bèl·lica penetra la seua literatura i la transforma. Escriu un dietari, part de les cròniques del front, que és un projecte de literatura encarregat per la Institució de les Lletres Catalanes.
A la primeria de 1939 es retira amb la seua unitat fins a Portús i després al Voló (Rosselló). És internat cinc mesos al camp de concentració de Sant Cebrià del Rosselló, primer, i després al Barcarès. Gràcies a les gestions del Comitè Britànic per als refugiats d'Espanya i a la generositat que va tenir el govern de Lázaro Cárdenas cap als republicans, marxa a Mèxic. El 23 de maig se´n va des del port de Seta rumb a Puerto Rico i a Veracruz on arriba el 13 de juny amb el vaixell Sinaia.
Només arribar al districte federal va col·laborar al diari El Nacional on publicarà durant els anys 1939-1940 uns articles sobre el final de la guerra, l'estada al camp de concentració i el viatge a Mèxic: Campo de concentración.
3. Mèxic. L'aventura d'un país, la dècada que els va canviar la vida. De literatura, periodisme i la fascinació pel món precolombí
L'exili d'una dècada a Mèxic, a partir del juny del 39 i fins al juliol de 1948, obre una altra etapa (després de la dolorosa transició bèl·lica), essencialment periodística i assagística amb unes perspectives personals extraordinàries per a Ferran de Pol. L'exili a Mèxic és un referent biogràfic que restà gravat per l'activitat literària: com a escriptor significa l'assumpció d'una sèrie de trets temàtics, estilístics i culturals del país centreamericà reflectides en dues novel·les, un llibre de contes, una obra de teatre —inèdita— i diversos assaigs.
D'una altra banda, l'estada a Mèxic va transformar el seu pensament. L'activitat política nacionalista no va apaivagar-se a l'exili. El reajustament d'interessos i d´ideologies que va suposar la derrota republicana i del catalanisme va significar la relectura d'aquells fets i la reflexió de les tàctiques futures enmig de la dictadura militar i la repressió nacional. Això el portà, només arribar a Mèxic, a formar part de les primeres publicacions que es crearen com a vehicles d'expressió política i cultural lliures. Fou un dels fundadors de dues revistes catalanoamericanes: Full Català i Quaderns de l'Exili. Full Català va ser pròleg de Quaderns de l'Exili, i és l'inici d'una nova posició ideològica. Quaderns de l'Exili fou una revista de grup —el de Coyoacán— publicada entre el 1943 i el 1947. Suposà una nova reflexió —tal vegada la més innovadora de l'exili català— sobre «el Desatre Nacional del 1939», el paper dels intel·lectuals i el futur de la cultura catalana: el concepte de Països de Llengua Catalana; la idea de defensa militar comuna catalana, una idea progressista i alliberadora; la necessitat de justícia social; un concepte de literatura i el refús del bilingüisme literari de l'escriptor català.
El seu treball al diari El Nacional fou de periodista cultural. Ell assumí l'interès del diari per aprofundir en el paper de les cultures precortesianes. Va treballar-hi sobre literatura, art —en dirigeix una pàgina monogràfica— i cultura amb una periodicitat irregular.
El 1946 es llicencia en Filosofia i Lletres per la Universitat de Mèxic i aconsegueix el 1948 el grau de Maestro en Letras amb la publicació de Notas para un estudio de Ángel Guimerá. A més, Ferran de Pol, com d'altres exiliats, tindrà tot un ventall d'ocupacions: tradueix, fa classes, col·labora amb editorials, etc.
A Mèxic conegué les dues persones que li canviarien la vida i transformarien el pensament: Esyllt Thomas Lawrence i Joan Sales, "el company en les armes i les lletres". Lawrence i Sales tindran posicions coincidents, tot i que no deixen de mostrar-se antagònics en certes qüestions com ara l'educació, la religió i, fins i tot, la política. És clar que Ferran de Pol troba en Sales el complement perfecte per a les seues reflexions. L'amistat, la relació ideològica i cultural amb ell i les idees del grup marcaran profundament el seu pensament. Alhora, Esyllt representa no només l'estabilitat emocional de la relació amorosa, sinó també l'obertura al món de la cultura anglosaxona, cèltica.
Esyllt T. Lawrence, nascuda a Morriston (Swansea), al sud del País de Gal·les, el 3 de desembre de 1917, havia arribat casada a Mèxic el 1943 i poc temps després es va trencar el matrimoni. Lawrence i Ferran de Pol es van conèixer a la universitat. Amb Ferran de Pol, Lawrence entrà dins el cercle d'exiliats catalans i republicans en general a Mèxic. Hi va connectar amb la cultura, llengua i situació catalanes. Aquesta relació i coneixença resulta imprescindible per poder copsar la posterior trajectòria de Lawrence.
Ferran de Pol representa la causa republicana que Lawrence havia defensat al campus de Cambridge quan esclatà la Guerra Civil. La identificació de Lawrence amb Catalunya apareix com un despertar nacionalista ja latent des de l'inici de la formació com a intel·lectual. Tot açò féu que la relació s'establira des del principi com a companyonia i complicitat. Un exemple n'és la redacció en català per primera vegada d'un article «El català a Anglaterra», publicat a Quaderns de l'Exili el 1946. Dins les activitats periodístiques i literàries d'Esyllt a Mèxic, destaquem les ressenyes per a El Nacional, diverses traduccions (de l´alemany, del francès i de l´anglès) i l´edició —no publicada— de Cartas de relación de la Conquista de América. Es doctora en Filosofia i Lletres per la Universitat de Mèxic amb un estudi sobre García Lorca.
Esyllt i Lluís es van casar el 28 d´agost de 1947 al Jutjat de Cuernavaca i el 3 de juliol de 1948, pocs dies abans d´abandonar Mèxic, es van casar per l´Església catòlica per poder arribar com a matrimoni a l´Espanya franquista.
4. Tornar a Catalunya: fer d´advocat i crear una obra narrativa
Amb la tornada de Ferran de Pol al país cap a les acaballes de 1948, comença una nova etapa en un país tan canviat. Intenta adaptar-se a la dura situació del moment i, des de 1949 exerceix d'advocat a Arenys de Mar i Arenys de Munt fins a la jubilació (1988). Després d´uns mesos vivint a Arenys de Mar, Ferran de Pol amb Esyllt i la filla Maria Elvina viuran en un mas d´Arenys de Munt, lloc de residència fins al 1974 quan la parella, després dels problemes oculars d´Esyllt, es traslladarà al pis de Platja Cassà d´Arenys de Mar.
La impossibilitat de fer periodisme en català centra l´activitat de Ferran de Pol en l'escriptura de ficció. El 1950 publica a Catalunya, per primera vegada des dels anys 30, la narració «Boisard», a Antologia de contistes catalans (1850-1950) de Joan Triadú. Tanmateix era un conte anterior, dels anys trenta. Durant la dècada dels cinquanta desenvoluparà el gruix de l´obra narrativa. Mèxic en serà l'eix. Presenta el tema mexicà des de dos punts de vista: amb l'assumpció dels mites maies i asteques i amb una narrativa d'ambient mexicà en la qual descriu el xoc entre la concepció cultural europea i l'americana dins la dualitat cultura/natura. El primer fruit fou Abans de l'alba (1954), obra iniciada a Mèxic i veritable pont entre l'exili i Catalunya. Ferran havia estudiat el Popol-Vuh o Libro del Consejo a la universitat mexicana i li va interessar des del principi la possibilitat de traspassar-lo al català. Després d'un procés —amb gran cura— de transformació va aconseguir un text nou pel que fa a l'estructura i a la modernitat del relat. Poc després publica el recull de narracions La ciutat i el tròpic (1956) —que havia rebut el premi Víctor Català de l'any anterior— en el qual s'inclou una peça mestra: «Naufragis» i una excel•lent novel•la curta, El centaure i el cavaller. El 1960 surt editada Érem quatre. Narrada en primera persona per Pau, un exiliat català, s'usa el mite tolteca de Quetzalcóatl per explicar-nos la realitat. Hi ha una barreja d'aventura arqueològica i conflicte amorós amb un fons dramàtic de fracàs.
El 1966 surt la seua darrera novel·la publicada, Miralls tèrbols, en què evoca el seu poble natal a l'època de la Dictadura de Primo de Rivera. Significa un canvi en la temàtica, l'ambient i, fins i tot, l'estil. Hi utilitza les tècniques tradicionals amb una narrativa que beu de l'anàlisi psicològica i del realisme amb el rerafons de la paràbola del fill pròdig.
5. Les relacions literàries de Ferran de Pol
Ferran de Pol era escriptor però no li agrada el gremialisme, el món artificial de la cultureta, la “vida d'escriptor”. Així i tot, les relacions epistolars mostren un autor que, tot i absent de les tertúlies i els cercles barcelonins, té notícia dels esdeveniments literaris i està connectat amb persones clau del país. Hi ha cartes amb escriptors com ara Xavier Benguerel, Pere Calders, Salvador Espriu, Joan Oliver, Josep Pijoan, Vicenç Riera Llorca, Montserrat Roig i Joan Sales, entre d´altres. També, és clar, es relaciona amb editors, caps de redacció de publicacions o crítics com ara Josep Maria de Casacuberta, Albert Jané, Joan Triadú i diversos interlocutors d´editorials com ara Selecta, Publicacions de l´Abadia de Montserrat, Aymà editors o Proa.
La resta de l´epistolari ofereix un mosaic de la realitat cultural i política catalana amb contactes amb polítics (Heribert Barrera o Jordi Pujol), músics (Oriol Martorell), professors universitaris (Jordi Castellanos, Maria Campillo, Antoni Comas o Alan Yates), jutges (Federico Carlos Sainz de Robles), historiadors (Josep Benet, Ferran Soldevila), periodistes (Josep M. Carandell, Josep M. Huertas Claveria, Jaume Pastallé) o actors (Pau Garsaball, Núria Espert)...
6. Esyllt: viure a Catalunya, viure amb Ferran de Pol. Una obra desconeguda
El juliol del 1948 Esyllt s'instal·là a Arenys de Mar. Lawrence, aleshores a punt de donar a llum, hagué d'entrar a Catalunya sense Ferran de Pol. Ell va esperar el permís tres mesos al Rosselló i Occitània. El xoc que va tenir amb la realitat arenyenca del franquisme fou important. El clima de censura moral, de repressió social i política la va colpir. Però la resolució de viure amb la persona que estimava i també de ser una catalana més i lluitar pels drets nacionals i lingüístics de Catalunya era ferma.
Entre les activitats que Lawrence va desenvolupar durant aquests anys de postguerra, en destaca una de prou desconeguda: la de lectora i consellera de publicacions de l'editorial Vergara. També tradueix una sèrie d'obres de l'anglès al castellà i a l'inrevés, amb el pseudònim de Betty Morris. Posteriorment encara ho farà a més llengües: del català al castellà, del català al gal·lès i del gal·lès al català. Paral·lelament al seu treball de lectora, investigadora i també el de traductora des de la darreria dels anys seixanta, col·labora en diversos diaris i setmanaris catalans com ara Avui, Tele-Estel, o Serra d'Or, amb assaigs literaris entre els quals destaca el dedicat a Salvador Espriu, que va fer que el poeta li escriguera a mà Cementiri de Sinera. Dels seus articles literaris, n'hem d'anotar, pel seu ressò, la sèrie d'estudis sobre Unamuno, publicats en diferents llengües.
Els interessos de Lawrence a partir dels anys seixanta es van centrar fonamentalment al voltant de la cultura gal·lesa. Tal vegada de totes les seues tasques culturals fetes al llarg dels anys de postguerra són els treballs sobre Gal·les, les hores dedicades a la divulgació popular d'aquella realitat, etc. les que han marcat i han destacat el seu paper en la nostra cultura. Amb l'assumpció dels valors nacionalistes de defensa d'un país, de la llengua, del territori i del dret a l'autodeterminació, Lawrence va desenvolupar al llarg de més de trenta anys tota una sèrie d'activitats. És indubtable que Lawrence ha estat la persona que més ha fet per mostrar la cultura gal·lesa a Catalunya i la cultura catalana al País de Gal·les.
7. El periodisme, el teatre, l'assaig i la literatura infantil de Ferran de Pol
A partir dels anys 60 l'obra de Ferran de Pol s´obre a diferents gèneres, estils i temes. Abandona en part l´escriptura de la novel·la i, en canvi, torna a col·laborar en publicacions periòdiques, escriu narracions infantils, assaigs, i, fins i tot, teatre i farà diverses traduccions, a més d´ocupar puntualment la direcció literària de la Discogràfica Vergara.
Els contes infantils són publicats a Tretzevents i Cavall Fort i recollits a Entre tots ho farem tot (1982). També a la revista Vida Parroquial d'Arenys té cura de la secció infantil «Racó de la mainada» (1969-1980), una veritable antologia de la literatura universal destinada als infants.
A la dècada dels seixanta Ferran de Pol reinicia les col·laboracions periodístiques, únicament en català, a Serra d'Or, Tele-Estel, etc. Els seus escrits van des de la crítica literària al reportatge cultural o de viatges, sense oblidar-hi l'opinió. En 1973 en recollirà una selecció a De lluny i de prop, on també reescriu en català una part de les memòries Campo de concentración (1939). Pel que fa a l'assaig hi ha dos noms que han estat presents en l'interès politicocultural de Ferran de Pol: Àngel Guimerà i Francesc Macià. Sobre el primer va escriure diversos articles i en 1976 guanya el premi de l'Ajuntament del Vendrell amb Àngel Guimerà, l'home i l'escriptor. Sobre el polític català, va redactar —engrescat per Joan Oliver— una biografia: Francesc Macià i el seu temps (revelació de l'heroi), inacabada en els darrers capítols.
Pel que fa al teatre, als anys seixanta, esperonat per la situació literària del país i l'interès per la pràctica escènica, va assistir regularment a les estrenes teatrals i als interessants cicles de teatre llatí a Barcelona. En són testimoni els articles que va escriure a Tele-Estel. Era una afecció compartida amb Esyllt i que els fa redactar pròlegs, articles o programes de teatre. Així també n'escriurà una primera obra: Costa Brava (1963). A més i, dins el cicle temàtic d'Abans de l'alba, va escriure La princesa que vivia a l'infern (1980), inèdita.
Una altra activitat permanent des dels anys trenta és la traducció. Així en aquestes dècades de postguerra traduirà tres novel·les i una obra de teatre entre les quals hem de destacar El vell i la mar d´Ernest Hemingway —considerada per Joan Triadú com una de les millors traduccions que s'han publicat d´aquesta obra en qualsevol llengua.
8. Els darrers anys: Gal·les i Catalunya
Els anys finals de la vida dels dos escriptors van suposar el reconeixement públic de la seua tasca cívica i literària, la publicació i reedició d´alguns textos i la continuació en els articles i col·laboracions en revistes i diaris. Ferran de Pol escriu una columna a El Maresme i al Diari de Barcelona («Hores britàniques»), reescriu una novel·la, Ella, Jo i el càntic (inèdita), fa narrativa infantil: Vilacucut dels núvols (1984) novel·la inèdita que narra una història deliciosa de xiquets que descobreixen el món dels ocells i El gegant i el rabadà. Neu al parc (1993)...
Esyllt combina les traduccions amb els seus articles i augmenta el seu compromís amb el País de Gal·les quan és elegida en 1991 regidora de Y Bont Faen pel partit nacionalista gal·lès Plaid Cymru. L´herència d´una casa en aquesta localitat els fa viure a Llyswen (el Mas Blanc) de maig a octubre des de la jubilació de Ferran com a advocat, a partir de 1989.
Significativament van tancar la seua vida intel·lectual amb el mateix guardó: la Creu de Sant Jordi. Pel que fa a Ferran de Pol, la rebia l'11 de novembre del 1986 com l´«escriptor que ha desenvolupat un estil i una temàtica molt pròpies durant els anys d'exili a Mèxic; per la seva exemplar actitud patriòtica i per la qualitat de les seves novel·les, algunes de premiades, que es caracteritzen per un estil altament creador i per una gran imaginació i ambició literàries.» En el cas d'Esyllt, com a reconeixement de tots els seus esforços com a única intermediària entre la cultura gal·lesa i la cultura catalana, el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, li va lliurar la Creu de Sant Jordi el 20 de maig del 1994.
La mort els va arribar el mateix any: 1995. Esyllt Thomas Lawrence va morir el 4 d´abril a l´Hospital Princesa de Gal·les de Bridgend del País de Gal·les i Lluís Ferran de Pol el 19 d´octubre a l´Hospital de Bellvitge de Barcelona.
Biografia realitzada per Josep Vicent Garcia Raffi
Universitat Politècnica de València