Ajuntament d'Arenys de Mar

Recordo que les nits eren dolentes i no podia dormir bé. Em pregunto encara com vam arribar a aquest punt, em sentia impotent. Cada dia, intentava fer-lo el millor possible, ajudant a la gent que em necessitava. No negaré que va ser dur, molt dur.

La gent es va oblidar de lo material i va trobar a faltar més que mai, la calor de la seva gent. Es van adonar que el més valuós, era el transparent a la vista. La gent no sortia de casa, només al balcó i ens aplaudia com herois.

Un dia, recordo que necessitava desconnectar, així que vaig obrir el whatsapp i vaig trobar connectat un amic de la infància, que feia temps que no parlàvem. Volia xerrar de qualsevol tema, ja que sempre, totes les converses derivaven en aquest maliciós virus.
 
Vam parlar com si el temps no hagués passat, de com ens anava, dels records, de coses insignificants que fèiem per Arenys... però al final, no vaig poder evitar-lo. Saber quina era la seva resposta sobre el Covid-19 i li vaig preguntar: - Per tu, ¿qui va matar el coronavirus? - I ell em va respondre: - “Gent com tu, que ets un lluitador com Sant Jordi.”
Aquella frase em va fer un somriure i em va donar més ganes per lluitar.