Ajuntament d'Arenys de Mar

Aquell 23 d'abril, el sagristà abatut i sense esma, s'endinsà cap al presbiteri de la parròquia de Santa Maria d'Arenys.
Això és un càstig diví o potser una venjança de la nostra mare terra, dubitava mentre avançava a pas lent cap al retaule
Tant se val!, va remugar. S'enfilà fins a la figura del Sant Pare i en arribar-hi el vorejà pel darrera, va contraure els seus braços contra el pit fent que s'obris una portella. Amb un pols ferm, agafà aquell tresor que segle rere segle era salvaguardat pels sagristans que cuidaven la parròquia. Pujà fins al campanar i obrir aquell estoig deixant anar aquell últim raig d'aigua beneïda per Sant Roc amb l'esperança de salvar-nos d'aquell virus.
A dia d´avui encara no sabem qui va matar al coronavirus però sí que va ser per la diada de Sant Jordi. Des de llavors els arenyencs tenim un nou vot de vila, venerem també aquest Sant complint tots la promesa, no fos que entre ells hi hagués una pica baralla i ens encomanessin d'un mal pitjor.