Ajuntament d'Arenys de Mar

Les rieres i els rials són els accidents geogràfics propis del Maresme. En aquesta comarca, la proximitat dels relleus a la costa, amb algunes penyes gairebé arran de mar, ha configurat una xarxa de drenatge característica amb cursos d'aigua curts i pràcticament perpendiculars a la costa amb un temps de resposta molt ràpida a les precipitacions, de manera que els rials romanen secs la major part de l´any però es transformen en autèntiques torrenteres en moments de fortes pluges, amb episodis d'inundacions que han marca la història de la comarca a mesura que l´expansió urbana ha anat guanyant terreny.

El terme rial per definir aquest tipus de curs és una particularitat de la zona d'Arenys de Mar. El Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana defineix “rial” com “riera petita, generalment afluent de riera”. A Arenys aquest terme té altres connotacions vinculades als usos que s´hi han donat històricament ja que han format part de la xarxa de camins tradicionals, mantenint aquest ús en l'actualitat.
La coincidència entre xarxa hidrogràfica i xarxa de camins s'explica, a banda de pel règim hidrològic que els manté secs la major part de l'any, per la seva morfologia planera i pel substrat litològic, el sauló, altament drenant.

L'ajuntament d'Arenys de Mar i la Diputació de Barcelona han creat una ruta dels rials per a que la població pugui descobrir alguns dels trams dels rials més emblemàtics tot gaudint de la passejada i de l'entorn: https://arenysdemar.cat/document.php?id=23089

Autoria del mapa: AFA Associació de Fotografia d'Arenys.

MAPA INTERACTIU DELS RIALS

FLORA I FAUNA DELS RIALS

Els rials d´Arenys de Mar acullen una de les comunitats vegetals més singulars del litoral català: l´alocar. Aquesta formació de ribera està dominada per l´aloc (Vitex agnus-castus), un arbust mediterrani que floreix a l´estiu amb vistoses flors de color lila, molt apreciades pels insectes pol·linitzadors. Els seus fruits, petits i aromàtics, li han valgut el sobrenom de «pebre foll». Històricament ha estat considerada una planta de virtuts anafrodisíaques i era usada per reprimir l´impuls sexual: d´ací el sobrenom d´agnus-castus (cast i pur) o la denominació popular d´arbre de Sant Josep.

L´aloc s´instal·la allà on el subsòl no acumula aigua suficient com per permetre el creixement del bosc caducifoli típic de boscos de ribera d´ambients més humits. Als marges dels rials, l´aloc conviu amb altres espècies autòctones com la vinca grossa (Vinca major), l´òlbia (Lavatera olbia), el magraner (Punica granatum), els esbarzers i altres arbusts mediterranis. Aquest mosaic de vegetació contribueix a conservar els rials, protegint-ne els marges i reduint l´erosió durant els episodis de pluja intensa.

Durant les darreres dècades, però, els alocars han experimentat una forta regressió a causa de l´expansió urbana, l´aprofitament agrícola dels marges i la proliferació de la canya (Arundo donax), una espècie invasora que ha substituït bona part de la vegetació de ribera autòctona. A aquesta problemàtica s´hi suma la presència d´altres espècies exòtiques invasores, com la robínia (Robinia pseudoacacia) i l´ailant (Ailanthus altissima), introduïdes inicialment com a vegetació ornamental. Per recuperar aquest valuós hàbitat, l´Ajuntament d´Arenys de Mar impulsa actuacions de restauració ecològica basades en l´eliminació de les espècies invasores i la recuperació de la vegetació autòctona.

Aloc (Vitex agnus-castus)

Els rials constitueixen importants corredors ecològics que connecten la Serralada Litoral amb el mar. Aquesta continuïtat natural facilita el desplaçament de la fauna i permet que moltes espècies hi trobin refugi, aliment i espais de reproducció. Entre els ocells més habituals hi destaquen el rossinyol bord (Cettia cetti), els tallarols (Sylvia sp.) i la merla (Turdus merula). També hi viuen rèptils, amfibis, una gran diversitat d´insectes i mamífers com el toixó (Meles meles) i l´eriçó clar (Atelerix algirus).

La desembocadura dels rials és un espai de gran valor ecològic, on conflueixen els ecosistemes terrestres i marins. Les actuacions de naturalització i restauració d´aquests ambients estan millorant la seva funcionalitat ecològica i afavorint la biodiversitat. Una mostra d´aquest valor és que, des del 2021, la tortuga babaua (Caretta caretta) ha escollit en dues ocasions la platja de la Picòrdia per nidificar.

GEOLOGIA DELS RIALS

Arenys de Mar és una zona constituïda principalment per granodiorites del Paleozoic a la Serralada Litoral. Aquests materials granítics formen part d´un gran massís intrusiu granític (batòlit) que s´estén pel Montseny, les Gavarres i tot el Maresme. El relleu actual és el resultat de l´erosió i la meteorització del sòcol granític. La meteorització química dels granits actua principalment sobre els feldspats que es converteixen en argiles fent que la roca es disgregui. D´aquest fet en resulta el sauló, una sorra granítica amb quars i biotita, molt permeable que forma capes de gruix variable sobre la roca fresca. El sauló és el material a partir del qual es poden formar sorres fluvials i litorals, com ara les que formen les platges del Maresme i les que arrosseguen i dipositen les rieres i rials (arenys). A Arenys, els materials granítics arriben pràcticament a la línia de costa.
Hi ha un altre factor que condiciona la morfologia de la comarca que és l´estructura geològica i, en concret, la família de fractures d´alineació NW-SE perpendiculars a la direcció predominant dels relleus (la Serrada Litoral té una direcció predominant NE-SW). La xarxa de drenatge aprofita en bona part aquestes fractures.
De tot això se´n deriven uns cursos rectilinis, principalment en els seus trams finals, de fons sorrencs, plans i ben drenats que s´han utilitzat des de ben antic com a camins veïnals i, en alguns casos han quedat integrats a la trama urbana.
Un altre tret característic dels rials és la presència de dics naturals que localment s´anomenen “mots”. Els mots, s´originen de manera natural per acumulació del material sorrenc que transporten les rieres en uns dipòsits de secció triangular i allargats de forma longitudinal als marges dels cursos. Els mots són una protecció natural de les zones planeres llindants front les avingudes ordinàries i per això han estat tradicionalment recrescuts i, sovint, s'hi han construït murs per protegir els conreus.

VALOR CULTURAL DELS RIALS

Les rieres i els torrents del Maresme representen un tret molt significatiu del paisatge natural i humà d´aquesta zona litoral, i a més a més en el seu estat natural compleixen tot un seguit d´importants funcions hidrològiques, ecològiques i socials.
Entre els valors naturals tant hidrològics com ecològics es poden esmentar els següents:

• Desguàs i canalització de les aigües pluvials, el llit i marges naturals redueixen la velocitat del corrent.
• Recàrrega dels aqüífers amb els quals estan connectats.
• Redistribució de sorres i sediments.
• Desenvolupament de comunitats i ecosistemes propis; encara que fragmentari i generalment isolats, la presència d´alocs en els rials, així com alguns claps d´aulet, és una base sobre la qual treballar per ampliar llurs poblacions i interconnectar-les. D´altra banda, existeixen arbres destacables en l´àmbit local com alguns peus de surera i alzina al Rial de la Serp.
• Connexió ecològica entre ambients diversos com zones de muntanya i zones litorals o zones agrícoles i zones de muntanya, etc.
• Refugi de fauna en una matriu territorial molt artificialitzada.

A més de les funcions ecològiques, els rials i rieres són un tret identitari de primer ordre, un referent geogràfic que ha servit per marcar límits de terme, límits de finques... Els rials i les rieres, conjuntament amb els elements que recorden la interacció entre el medi urbà i el règim hidrològic i la memòria de les rierades conformen la “cultura de la riera” fortament integrada en el caràcter maresmenc. Els camins – rials continuen sent espai de referència per a les comunicacions tant a peu com en vehicle motoritzat sense haver perdut el component identitari, àdhuc reforçant-lo en el cas d´alguns camins tradicionals com els de l´antic aplec de l´Ermita del Remei.
Els valors culturals són extensibles a altres àmbits com el patrimoni rural i arquitectònic que acullen o el protagonisme en referents literaris de l´alçada del poeta Salvador Espriu.
En un altre ordre de coses, també són destacables els valors socials dels rials en quant són espais que s´utilitzen de forma quotidiana per a l´esbarjo, passejar el gos, practicar esport.... En tant que natura propera i accessible, els rials juguen un paper molt important en favor de la proximitat de la població a la natura, un element que ha estat identificat com un important determinant de la salut.

ARENYS I LES RIERADES

Les avingudes que es produeixen a les rieres són les “rierades”. Una rierada és la revinguda d´una riera, generalment violenta, sovint brusca i de poca durada. (Riba, 1997). Els cursos fluvials litorals del Maresme (els que van a parar al mar, ja que part de la comarca drena cap a la conca de la Tordera) es caracteritzen per tenir pocs quilòmetres de recorregut, pendents elevats i conques reduïdes, tot això provoca una resposta sobtada a les precipitacions. Els municipis maresmencs han conviscut tradicionalment amb les rieres i les rierades; en el cas d´Arenys, el curs amb més entitat és la Riera d´Arenys que drena una conca de prop de 13 km2.

El creixement d´algunes poblacions del Maresme al voltant d´una o dues rieres ha creat, al llarg de la història, problemes de coexistència entre els habitants i el medi fluvial. En molts casos, i Arenys de Mar n´és un exemple, les rieres han esdevingut el carrer principal de la població i travessen el centre històric ja que eren vies amples i obertes que esdevenien punt de trobada i permetien activitats com els mercats setmanals, etc.
Els carrers –riera són els que presenten major conflicte front a les rierades ja que els dos espais torrencial i urbà / humà no estan aïllats entre sí com a resultat de l´absorció del medi natural per part del medi antròpic.
Tot això ha comportat l´anomenada “cultura de la riera” especialment arrelada als Arenys (de Mar i de Munt). Alguns elements d´aquesta cultura de la riera són els següents:

• Elevació de les entrades de les cases que es construeixen arran de riera amb graons.
• Portes exteriors protegint les portes d´accés, aquestes s´obrien cap a fora per aguantar millor la pressió de l´aigua.
• Utilització dels batiports, peces de fusta que protegeix la base del portal per evitar el pas de l´aigua o, si més no, de la càrrega sòlida.
• Murs de contenció als carrers.
• Passeres, ponts, guals...

La solució que s´ha anat donant a aquest conflicte d´usos és el soterrament i canalització de les rieres. La Riera a Arenys de Mar va ser canalitzada al 1996 i el cobriment final es va produir l´any 2002.

Les rierades tenen un desenvolupament característic. Testimonis de persones que les han observat en directe, especialment a Arenys de Mar, les descriuen de la següent forma: “en un primer moment, baixa una làmina d´un pam d´aigua, molt bruta, que prové de les zones properes al poble; al cap de 15-20 minuts, una massa d´aigua, acompanyada d´un gran soroll molt característic, fruit de l´arrossegament de la càrrega sòlida més grollera, supera la primera; no és tan bruta, però sí més veloç que l´anterior. La làmina d´aigua creix amb les aportacions dels afluents importants de la riera aigües amunt, fins arribar a un màxim (cabal punta) , que es manté constant durant un cert temps, generalment curt. A continuació , el volum d´aigua va disminuint lentament, fins a desaparèixer, aproximadament una hora després d´haver finalitzat la pluja” (Gutiérrez, 1992).