Ajuntament d'Arenys de Mar

Era l´any 1906. Una tarda d´estiu, a la platja, uns joves arenyencs estaven parlant de mil coses, entre altres de les seves vivències religioses. Un d´ells, Feliu Senties, era alumne intern dels Jesuïtes de Sarrià. Un altre, Josep Puig (que fou el p. Hilari), era alumne del Collell. Un altre, Francesc Berenguer, era seminarista de Girona. Els altres eren Joan Draper, Xavier Maimí i Francesc Rosselló (que fou fra Feliu). Volien ajudar-se i ajudar els altres a ser uns cristians més convençuts i conseqüents. Comentaven que podrien establir a Arenys, com es feia en molts altres llocs, una congregació mariana. Qui els podria ajudar? Fent una repassada de tots els sacerdots de la vila, van creure que el més indicat fóra el p. Ezequiel, del convent, que feia poc s´havia fet caputxí, després d´haver estat ja vicari de la parròquia de la Bonanova, a Barcelona, el qual en la seva joventut havia fundat els Lluïsos de Mataró, el seu poble. En proposar-se-li els plans, digué: “Oh sí! Era l´única cosa que mancava a la meva vida religiosa”. Però va voler donar-hi el seu toc personal. Farien una cosa nova, sota el carisma franciscà. Podrien anomenar-se Joventut Seràfica. I, si fos del seu grat, serien Terciaris del Seràfic Pare Sant Francesc o, com es deia en aquella època, Membres de la Venerable Ordre Tercera (VOT). Tanmateix, en atenció a la devoció mariana que manifestaven, hi afegirien de la Mare de Déu de la Misericòrdia.

Al començament, els integrants del nou grup es reunien al convent dels frares. Encara que no fossin gaires, eren prou per fer gatzara pels passadissos o passejant per l´horta. Es veu que alguns frares grans es queixaven al p. Guardià, fins que aquest va indicar que s´hauria de buscar un local a fora. Després d´un any de fer les reunions al convent, Joventut Seràfica va establir-se en una dependència del Molí, un lloc petit i amb poques condicions. Al cap de tres o quatre mesos es traslladaren a la Casa de la Riera, núm. 107, que era una fàbrica de taps desllogada, a l´indret del Calisay. Allà, els nois hi tenien més llibertat de moviment. En el Convent, difícilment haurien  pogut prendre tanta volada com prengueren, amb tanta gent i tantes seccions. En aquest local, hi ondulà la senyera de l´entitat fins al moment d´esclatar la guerra civil, excepte els temps de la Dictadura de Primo de Rivera, que ho tenien prohibit.

L´any 1943 aquest local fou venut per ampliar-hi la fàbrica de licors Destil•leries Mollfulleda, i llavors es va llogar un local del carrer de l´Església, l´antic convent de les germanes Josefines o Antic Hospital de la Vila, on actualment hi ha el Museu Marès de la Punta.

Però aquest espai quedà petit de resultes de la gran reeixida que tingué Joventut Seràfica en la postguerra. Per això es va pensar d´emprendre la gran aventura d´adquirir un terreny i edificar-hi uns locals adients. Sort de la campanya “Pro solar del nou estatge”, en temps del p. Sebastià de Llorenç. Com a resultat, tenim Els Seràfics en l´actual emplaçament del carrer de Josep Baralt, entre els carrers de Sant Ramon i de la Torre.

En la Memòria que Joventut Seràfica publicà l´any 1911 sobre els seus cinc primers anys d´existència, hi consten les següents seccions: La Pietosa, que estimulava a la pregària de l´ofici breu marià i a la comunió dominical. Els qui hi pertanyien havien de ser del Terç Orde Franciscà o de l´Arxiconfraria del Cordó Seràfic (Cordígers), si més no Aspirants. La Benèfica es dedicava a visitar els avis de l´Asil de les Germanetes dels pobres i també els presos. També va prendre una orientació a favor dels obrers més necessitats. Amb un val de Joventut Seràfica tenien accés a un consultori mèdic o al servei gratuït de farmàcia o a l´ajuda d´un advocat. La Instructiva era per aprendre catecisme o també per un ensenyament gratuït en les Escoles nocturnes per a treballadors. Comptava amb una biblioteca o Saló de Bones Lectures. La Recreativa era per a l´esbarjo dominical dels nens. La Coral, que es plasmà en l´Orfeó Seràfic Marià, iniciat pel p. Paulí de Barcelona i consolidat per Eloi Riera i Xavier Maimí. L´Econòmica, dita també Guardiola Escolar, era per estimular i facilitar  el sentit d´estalvi dels petits. Després derivaria en una Caixa d´Estalvis de Joventut Seràfica, adherida a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d´Estalvis, de Barcelona. I tota aquesta organització de Joventut Seràfica, sota l´empara jurídica del Patronat Obrer de la VOT, tenia una Junta Tutora, formada bàsicament per frares. Joventut Seràfica era com una filial del Terç Orde Franciscà.

L´any 1911, Joventut Seràfica creava el primer equip degudament establert, com a Secció de l´entitat, anomenat Futbol Club Arenyenc de Joventut Seràfica. Jugava al bell mig de la Riera davant del Xifré. Per falta de suport municipal, es dissolgué després de set o vuit anys. L´any 1912 es creà la Secció de Gimnàstica Artística, segons el mètode del Mestre Joan Llongueres. L´any 1914 tant l´Orfeó com la Catequesi obriren les portes a les noies, que formaven el Patronat de la Divina Pastora. L´any 1921 s´establiren els Pomells de Joventut, que tenien per lema “Déu i Pàtria” i promovien la llengua catalana, sobretot n´enaltien la poesia. Els Pomells foren prohibits, l´any 1923, per ordre governativa en tot Catalunya, però quedaren una mica suplerts aquell mateix any gràcies a la Lliga del Bon Mot. L´any 1925 s´obrí encara la secció de Cultura Femenina, que feia cursets de cuina, de confecció, brodat a màquina, repussat de pell i metall, i medicina domèstica. Quant a la Secció Dramàtica o Quadre Dramàtic, des del començament es feren diferents intents no reeixits. Quan vers l´any 1925 decaigué l´Orfeó, llavors s´impulsà més el teatre, però no reeixí del tot fins a l´any 1930, durant la segona etapa del p. Ezequiel com a director, el qual demanà l´ajuda de Carles Xena.

El p. Venanci d´Arenys (Xavier Nogueras) fou el gran home que impulsà la recuperació de Joventut Seràfica després de la Guerra Civil, al costat, naturalment, dels diferents presidents de l´entitat. Sobretot donà increment al teatre, de la mà de Carles Xena. L´any 1944 es funda, gràcies a Francesc Pera, la Secció dels Júniors. Aquests es notaven molt per Setmana Santa, ja que un temps es vestien d´Armats o soldats romans. L´any 1945 el p. Manel de Lipà refà l´Orfeó Seràfic Marià. L´any 1946 el p. Ermengol de Sarrià, sota l´impuls de Marcel•lí Vila, Francesc Pera i Ernest Mayola, crea l´Esbart Maragall, que prospera molt amb la col•laboració de Manuel Cubeles. Als anys cinquanta, el p. Sebastià serà un gran puntal per a incrementar les activitats de les diverses Seccions. Es reorganitzen els Cordígers (nens i nenes) orientant-los tant al Catecisme com a les Caramelles i als Grups infantils de Teatre, Orfeó i Esbart. En tot això, hi ajuden molt Patronat de la Divina Pastora i els Júniors, els quals, a més, organitzaven excursions i competicions de ping-pong, d´escacs i de futbolins, i també aplecs de sardanes (des de 1956 a 1962). Sota l´impuls de la Junta de Joventut Seràfica, amb l´acompanyament dels diferents frares que hi aniran passat (ja no tant com a directors sinó com a consiliaris), es treballarà en sectors o seccions com El Cau Sant Francesc, L´Escolania, Els Equips de la Mare de Déu de Montserrat, Peregrinacions, Cercles d´Estudi i Conferències, etc.

Amb el temps tot canvia. Algunes de les primeres Seccions, com la d´Ensenyament i l´Econòmica, és lògic que decaiguessin un cop la societat civil s´organitzà millor. Altres Seccions han tingut els seus alts i baixos. Altres han desaparegut, com el mateix Orfeó Seràfic. Altres, en canvi, han nascut posteriorment. I altres han passat a estar centrades més en el convent que no pas en els locals de Joventut Seràfica, per exemple: els Grups de reflexió i de pregària, el Grup de joves, la Catequesi i la Pastoral de malalts, amb la col•laboració o en nom de la Parròquia. També es fa des del convent l´acolliment i ajuda de persones necessitades, molts d´ells immigrants, en col•laboració amb Voluntaris i Càritas, com també en certes coses amb el suport de l´Ajuntament de la vila. L´Orde Franciscà Seglar té també les seves reunions i celebracions més en el convent que no en Els Seràfics. Tot i això, els Terciaris continuen estant vinculats a Joventut Seràfica i donant-li un cert suport institucional.

Dit això, heus ací les Seccions actuals de Joventut Seràfica: Grup Artístic Carles Xena, que tan sovint ofereix obres de teatre i cada any, des de 1967, organitza el Concurs de Teatre Amateur Vila d´Arenys. L´Esbart Maragall, que continua dansant en moltes festes i sobretot oferint per Sant Roc La Dansa d´Arenys, recuperada dels nostres avantpassats i que no s´ha deixat de ballar des de la Festa Major de 1949. Cau Sant Francesc d´Esplai i Muntanyisme, el grup més nombrós de la casa, ja que passa del centenar de nens i nenes i de nois i noies amb una vintena de monitors. Derivació del Cau Sant Francesc ha estat la Casa de Colònies de can Roig del Castell, que després de 25 anys ha cessat la seva activitat i s´està transformant en un Centre de Reeducació juvenil que emprèn el seu propietari, el metge psiquiatra Dr. Josep Tomàs. Cor l´Aixa, fundat el dia de Santa Cecília de l´any 1990, que va comptar amb Josep Maria Minguell i Roselló com a director, i ara, des del 1998, dirigit per Jordi Lluch i Arenas. AFA (Agrupació Fotogràfica Arenys) és acollida en l´entitat i considerada com una de les seves Seccions. I  no podem pas menystenir el Bar Els Seràfics, ben atès pel conserge Sr. Salvador Gros.