Ajuntament d'Arenys de Mar

Aquest vespre es retrà homenatge al poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel amb un acte organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes, el Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu i el CMU Ramon Llull, en el qual Maria del Mar Bonet cantarà alguns dels seus poemes i que tindrà la participació de Rosa Delor, especialista en Espriu.

Aquest homenatge, inclòs en els actes de l'Any Espriu, es farà al recinte de l'Escola Industrial, on als anys trenta hi havia la residència d'estudiants i on Bartomeu Rosselló-Pòrcel s'hi va estar fins a la seva mort. Aquest poeta va ser un gran amic de Salvador Espriu i, de fet, també està enterrat al cementiri d'Arenys de Mar.

(*)Bartomeu-Rosselló-Pòrcel (Palma, 1913 - el Brull, 1938) va arribar a Barcelona l'octubre del 1930, per estudiar a la Facultat de Filosofia i Lletres. Rosselló-Pòrcel provenia d'una família mallorquina modesta. El pare era dependent d'una antiga botiga de teixits de Palma. De ben petit ja va mostrar una capacitat intel·lectual fora mida. Per això, l'estudiant modèlic va poder ingressar a l'institut de batxillerat (altrament, quasi de segur que no hi hauria arribat), on va tenir de professor l'escriptor Gabriel Alomar. Ho explica Agustí Pons en la biografia que ha dedicat a Salvador Espriu, 'Espriu,  transparent' (Proa).

Pons diu que Rosselló va arribar a Barcelona amb una minsa beca de la Diputació de Mallorca. Es va instal·lar a la residència d'estudiants i ja no se'n va moure. Amb Espriu es van conèixer els primers dies d'universitat i de seguida es van fer molt amics. Van compartir un viatge per la Mediterrània amb companys d'universitat, on fins i tot es van disputar alguna companya. Tots dos eren republicans, però amb l'esclat de la guerra, Rosselló prengué posicions més d'esquerra que no Espriu i això els va distanciar. Molt malalt de tuberculosi, va ingressar al sanatori del Brull, a Osona, on es va morir ben pocs dies després.

Tan sols tenia vint-i-quatre anys quan es va morir. Havia de ser un dels erudits de la República i un poeta de referència. Però la guerra i la tuberculosi agafada massa tard li van estroncar la carrera primer i la vida a vint-i-quatre anys. Diuen que aquesta mort prematura el va convertir en símbol d'una generació perduda. Tot i desaparèixer tan jove, va deixar tres llibres de poemes: 'Nou poemes' (1933), 'Quadern de sonets' (1934) i 'Imitació del foc' (1938), en edició pòstuma i dedicada a Salvador Espriu.

(*)Informació extreta de Vilaweb.cat