Ajuntament d'Arenys de Mar

Ferran de Pol neix a Arenys de Mar el 17 de gener de 1911 al número 24 del carrer Ample. El 1933 es llicencia en Dret a la Universitat de Barcelona. Tingué una formació literària autodidacta i des de ben jove col·laborà en revistes locals com ara Oreig (1932) i Salobre (1935). Els hereus de Xanta (1934) fou el primer conte publicat i guanya el premi de narrativa Joan Colom dels X Jocs Florals de l'Ateneu d'Arenys de Mar. Ideològicament milità en el partit d'Acció Catalana Republicana, al qual pertanyien diversos amics arenyencs com ara Miquel i Vergés.

Amb la guerra de 1936 Ferran de Pol fa d'instructor de les milícies populars a Pineda de Mar. El maig de 1938 és ascendit a tinent. Mentrestant, el 15 de desembre de 1937, la narració Tríptic (el sàtir-el frare-la donzella) obté el premi Narcís Oller de la Generalitat de Catalunya. El 1938 surt la seva traducció de L'olla d'or d'E.T.A. Hoffmann. La realitat bèl·lica penetra la seva literatura i escriu un dietari o unes cròniques del front.

Marxa a Mèxic (després de ser internat cinc mesos en camps de concentració) com a refugiat del govern del general Cárdenas, on arriba el 13 de juny de 1939 amb el vaixell Sinaia. De seguida, al districte federal, comença a col·laborar al diari El Nacional i hi explica l´experiència bèl·lica viscuda (Campo de concentración). L'exili d'una dècada a Mèxic, fins al juliol de 1948, obre una altra etapa essencialment periodística i assagística amb unes perspectives personals extraordinàries (coneix Esyllt T. Lawrence amb qui es casarà en 1947). L'exili mexicà significa l'assumpció d'una sèrie de trets temàtics, estilístics i culturals del país centreamericà que reflectides en: dues novel·les (Abans de l'alba (1954), transformació del Popol-Vuh (llibre sagrat dels maies); Érem quatre (1960), on usa el mite tolteca de Quetzalcóatl per explicar-nos la realitat); un llibre de contes —La ciutat i el tròpic (1956)—; una obra de teatre (inèdita) i diversos assaigs. D'una altra banda, l'estada a Mèxic va transformar el seu pensament gràcies a la influència, entre d´altres, de Joan Sales. Ferran de Pol fou un dels fundadors de dues revistes catalanoamericanes: Full Català i Quaderns de l'Exili. A més, el seu treball a El Nacional fou de periodista cultural i va assumir l'interès del diari per aprofundir en el paper de les cultures precortesianes. El 1946 es llicencia en Filosofia i Lletres per la Universitat de Mèxic i aconsegueix el 1948 el grau de Maestro en Letras. A finals d´aquest any torna a Arenys de Mar on exerceix d'advocat fins a la jubilació (1988).

La impossibilitat de fer periodisme en català centra l´activitat literària de Ferran de Pol en l'escriptura de ficció. Després de la narrativa d´ambient mexicà, el 1966 surt la seva darrera novel·la publicada, Miralls tèrbols, en què evoca Arenys de Mar (Mareny) a l'època de la Dictadura de Primo de Rivera. A partir dels anys 60 l'obra de Ferran de Pol s´obre a diferents gèneres, estils i temes. Torna a col·laborar en publicacions periòdiques (Serra d'Or, Tele-Estel —en recull una selecció a De lluny i de prop (1973)— i Vida Parroquial d'Arenys); escriu narracions infantils (publicades a Tretzevents i Cavall Fort), assaigs (amb estudis parcialment inèdits sobre Àngel Guimerà i Francesc Macià), i, fins i tot, teatre —Costa Brava (1963) i La princesa que vivia a l'infern (1980), inèdites—, i fa diverses traduccions (cal destacar-ne El vell i la mar de Hemingway).

Els anys finals de la vida de Ferran de Pol van suposar el reconeixement públic de la seva tasca cívica i literària — rebia la Creu de Sant Jordi el 1986—, la publicació i reedició d´alguns textos i la continuació del periodisme de col·laboració (El Maresme, Diari de Barcelona, etc.). Lluís Ferran de Pol va morir el 19 d´octubre de 1995 a l´Hospital de Bellvitge de Barcelona, sis mesos després que la seva dona Esyllt T. Lawrence.