Facebook
Twitter
Youtube
Instagram
Telegram
RSS
Cercar
Botó que mostra/amaga menú lateral
NOTÍCIES
4/5. Mèxic. L'aventura d'un país, la dècada que els va canviar la vida. De literatura, periodisme i la fascinació pel món precolombí
L'exili d'una dècada a Mèxic, a partir del juny del 39 i fins al juliol de 1948, obre una altra etapa (després de la dolorosa transició bèl·lica), essencialment periodística i assagística amb unes perspectives personals extraordinàries per a Ferran de Pol. L'exili a Mèxic és un referent biogràfic que restà gravat per l'activitat literària: com a escriptor significa l'assumpció d'una sèrie de trets temàtics, estilístics i culturals del país centreamericà reflectides en dues novel·les, un llibre de contes, una obra de teatre —inèdita— i diversos assaigs.

D'una altra banda, l'estada a Mèxic va transformar el seu pensament. L'activitat política nacionalista no va apaivagar-se a l'exili. El reajustament d'interessos i d´ideologies que va suposar la derrota republicana i del catalanisme va significar la relectura d'aquells fets i la reflexió de les tàctiques futures enmig de la dictadura militar i la repressió nacional. Això el portà, només arribar a Mèxic, a formar part de les primeres publicacions que es crearen com a vehicles d'expressió política i cultural lliures. Fou un dels fundadors de dues revistes catalanoamericanes: Full Català i Quaderns de l'Exili. Full Català va ser pròleg de Quaderns de l'Exili, i és l'inici d'una nova posició ideològica. Quaderns de l'Exili fou una revista de grup —el de Coyoacán— publicada entre el 1943 i el 1947. Suposà una nova reflexió —tal vegada la més innovadora de l'exili català— sobre «el Desatre Nacional del 1939», el paper dels intel·lectuals i el futur de la cultura catalana: el concepte de Països de Llengua Catalana; la idea de defensa militar comuna catalana, una idea progressista i alliberadora; la necessitat de justícia social; un concepte de literatura i el refús del bilingüisme literari de l'escriptor català.

El seu treball al diari El Nacional fou de periodista cultural. Ell assumí l'interès del diari per aprofundir en el paper de les cultures precortesianes. Va treballar-hi sobre literatura, art —en dirigeix una pàgina monogràfica— i cultura amb una periodicitat irregular.

El 1946 es llicencia en Filosofia i Lletres per la Universitat de Mèxic i aconsegueix el 1948 el grau de Maestro en Letras amb la publicació de Notas para un estudio de Ángel Guimerá. A més, Ferran de Pol, com d'altres exiliats, tindrà tot un ventall d'ocupacions: tradueix, fa classes, col·labora amb editorials, etc.

A Mèxic conegué les dues persones que li canviarien la vida i transformarien el pensament: Esyllt Thomas Lawrence i Joan Sales, "el company en les armes i les lletres". Lawrence i Sales tindran posicions coincidents, tot i que no deixen de mostrar-se antagònics en certes qüestions com ara l'educació, la religió i, fins i tot, la política. És clar que Ferran de Pol troba en Sales el complement perfecte per a les seues reflexions. L'amistat, la relació ideològica i cultural amb ell i les idees del grup marcaran profundament el seu pensament. Alhora, Esyllt representa no només l'estabilitat emocional de la relació amorosa, sinó també l'obertura al món de la cultura anglosaxona, cèltica.

Esyllt T. Lawrence havia arribat casada a Mèxic el 1943 i poc temps després es va trencar el matrimoni. Lawrence i Ferran de Pol es van conèixer a la universitat. Amb Ferran de Pol, Lawrence entrà dins el cercle d'exiliats catalans i republicans en general a Mèxic. Hi va connectar amb la cultura, llengua i situació catalanes. Aquesta relació i coneixença resulta imprescindible per poder copsar la posterior trajectòria de Lawrence.

Ferran de Pol representa la causa republicana que Lawrence havia defensat al campus de Cambridge quan esclatà la Guerra Civil. La identificació de Lawrence amb Catalunya apareix com un despertar nacionalista ja latent des de l'inici de la formació com a intel·lectual. Tot açò féu que la relació s'establira des del principi com a companyonia i complicitat. Un exemple n'és la redacció en català per primera vegada d'un article «El català a Anglaterra», publicat a Quaderns de l'Exili el 1946. Dins les activitats periodístiques i literàries d'Esyllt a Mèxic, destaquem les ressenyes per a El Nacional, diverses traduccions (de l´alemany, del francès i de l´anglès) i l´edició —no publicada— de Cartas de relación de la Conquista de América. Es doctora en Filosofia i Lletres per la Universitat de Mèxic amb un estudi sobre García Lorca.
Esyllt i Lluís es van casar el 28 d´agost de 1947 al Jutjat de Cuernavaca i el 3 de juliol de 1948, pocs dies abans d´abandonar Mèxic, es van casar per l´Església catòlica per poder arribar com a matrimoni a l´Espanya franquista.

Informació relacionada
Dilluns, 26 de setembre de 2011
a càrrec de Teresa Montmany
Diumenge, 5 de juny de 2011
Passejada pels llocs on transcorre la novel·la de Ferran de Pol a càrrec d'Óscar Carreño
Dijous, 26 de maig de 2011
a càrrec d'UllDistret
Diumenge, 15 de maig de 2011
passejada pels llocs on transcorre la novel·la de Ferran de Pol a càrrec de Ramon Verdaguer
Diumenge, 24 d'abril de 2011
Passejada pels llocs on transcorre la novel·la de Ferran de Pol a càrrec de Joan Miquel Llodrà
Dilluns, 11 d'abril de 2011
a càrrec de Teresa Montmany
Divendres, 8 d'abril de 2011
En veu d'arenyencs
Al llarg de tot l'any, Arenys de Mar dedicarà diferents propostes a la memòria de l'autor per commemorar el seu centenari
Editat per Club Editor, es tracta d'un recull de textos sobre l'experiència de Ferran de Pol a la batalla de l'Ebre i els camps de concentració
L'Ajuntament ha col·laborat en la reedició d'aquesta novel·la de l'escriptor arenyenc que ha editat Angle
Part del material de l'arxiu Ferran de Pol de la Biblioteca P. Fidel Fita es mostra en una exposició sobre literatura de l'exili, que ara ha viatjat a Argentina
La vila commemorarà aquesta tardor el desè aniversari de la desaparició de dues importants figures de la literatura dels últims temps
La iniciativa s'emmarca en la celebració de Sant Jordi i amb motiu dels 10 anys de la mort de l'escriptor arenyenc
Us convidem a visitar els principals punts d'interès de la vila
La Diputació de Barcelona ha atorgat una segona subvenció a l'Ajuntament d'Arenys de Mar per tirar endavant l'actuació
Publicat el 2 de novembre de 2005
CompartirComparteix al FacebookCompartir a Twitter
Imprimir
^