Ajuntament d'Arenys de Mar

Arenys de Mar acull, dissabte 14 a les 7 de la tarda, la presentació del llibre Un de tants, una selecció de textos de Ferran de Pol editada pel Club Editor, sobre la dura experiència de la batalla de l´Ebre i els camps de concentració de Sant Cebrià i del Barcarès, on l´escriptor i advocat arenyenc va ser confinat. La cita és a la Sala d'Actes de la Biblioteca P. Fidel Fita. La majoria dels textos que recull aquest llibre conformaven la primera part del volum miscel•lani De lluny i de prop (Selecta, 1973). Completa aquesta edició els fragments conservats del Dietari de l´Ebre; uns documents que es troben a l´arxiu de l´escriptor, dins el llegat Ferran de Pol-Esyllt T. Lawrence, dipositat a la Biblioteca P. Fidel Fita.
L´acte anirà a càrrec de

, curador de l´edició, Joaquim Cassà, arenyenc que va estar al mateix camp de concentració, i Maria Bohigas, editora.

D'aquesta edició

La majoria dels textos que recull aquest llibre conformaven la primera part del volum miscel·lani De lluny i de prop (Selecta, 1975), intitulada "De quan de Sant Cebrià de Rosselló en dèiem Saint-Cyprien". El relat que l'obria "A tall de pròleg" obre igualment el nostre volum i li dóna títol: Un de tants. Completen aquests textos els fragments conservats del Dietari de l'Ebre, que l'autor va començar a elaborar contemporàniament als inicis de la batalla, l'estiu del 1938. És inèdit i consta de dos fulls mecanografiats, escrits en paper oficial del Regimiento de Artillería (Secciones Telemétricas); es troba a l'arxiu de l'escriptor, dins el llegat Ferran de Pol-Esyllt T. Lawrence dipositat a la Biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar. De tots els textos, només han estat corregides les errades tipogràfiques o de puntuació i alguna vacil·lació ortogràfica.

Un de tants, Club Editor (novembre de 2009), pàg. 7

Fragment

- Aquí són tots! -deia-: aquí... Aquí s'estan i aquí vindré jo... Vull aquest lloc.
    I m'assenyalava un espai on l'herba era més verda.
    Em sentia cansat, desfet. Aquell ambient de mort viscut per espai de dues llargues jornades d'una manera tan passiva m'havia anihilat. Necessitava fugir d'allí, de pressa, cap a la muntanya, cap al front. Allí m'ofegava i no podia més. El sol s'havia post i el cel semblava inflamat amb els senyals d'una carnisseria horrible.
    Va venir el darrer camió. Vam posar-lo a la cua del meu petit comboi. Havia pogut passar tots cinc camions. Vaig ordenar que ens poséssim en marxa, després d'haver fet baixar una vedella que ja havien carregat.
    Estava content de deixar aquell lloc d'espant, aquella visió d'infern... Brillava la lluna tornant més blanca la carretera polsosa, i el fullam de les oliveres semblava de plata, mentre les soques projectaven una ombra retalladíssima a terra. Vaig llançar una darrera mirada a Ascó. Allà quedava un de tants, un home de qui no sabia ni el nom, ni el passat, ni res. Només, com un llampec, havia il·luminat un moment el camí que jo seguia. Ell, com el barquer infernal, m'hauria pogut dir:
- E tu, che se costí, anima viva,
Partiti da contesti, che son morti.

Un de tants, Club editor (novembre de 2009), pàg. 21

Lluís Ferran de Pol, nota biogràfica

Lluís Ferran de Pol (Arenys de Mar, 1911-1995) va ser instructor de les Milícies Populars, alferes, tinent i capità d'artilleria de l'exèrcit republicà. Després de passar sis mesos en dos camps de concentració francesos, va poder exiliar-se a Mèxic el 1939 i va dedicar-se de ple al periodisme, especialment al diari El Nacional. També va ser redactor de les revistes catalanoamericanes Full català i Quaderns de l'Exili. En tornar a Catalunya a final del 1948, va instal·lar-se a Arenys, on exercia d'advocat i on va escriure gran part de la seva obra. L'experiència viscuda, el xoc de cultures i el coneixement dels mites mexicans van donar substància a una obra narrativa intensa i original, amb títols com ara Abans de l'alba (1954), La ciutat i el tròpic (1956), Érem quatre (1960) o Miralls tèrbols (1966). Més informació biogràfica aquí i sobre la seva obra, aquí(2).