Ajuntament d'Arenys de Mar

La inauguració tindrà lloc a les 6 de la tarda amb un acte insititucional que comptarà amb les autoritats locals i familiars de Fèlix Cucurull i Tey, a més de jocs gegants per a tota la mainada.

El Parc Fèlix Cucurull es troba situat a la zona del Bareu i té accessos des dels carrers Pau costa, Arquitecte Gaudí i Plana d'en Fornaguera. Es tracta d'un pulmó verd de 7.844 metres quadrats que disposarà d'una zona de joc infantil al costat de l'escola Sinera, amb font d'iagua potable i mobiliari urbà. El recinte comptarà amb portes als accessos que romandran tancades durant les nits.

Historiador, poeta i polític

Fèlix Cucurull i Tey (Arenys de Mar, Maresme 1919 -1996) fou un reconegut escriptor, historiador i polític català. El 1936 ingressà a Estat Català i en fou responsable de propaganda al Maresme. El 1938 s'incorporà a l'exèrcit de Llevant, instal·lat a València, i va anar al front com a milicià de Cultura.

En acabar la guerra civil espanyola milità en el Front Nacional de Catalunya (FNC) i el 1946 formà part del Consell Executiu en la conferència de assistí a Dosrius (Maresme). Va formar part del Consell Nacional del FNC fins el 1968 i col·laborà a nombroses publicacions com Tele-Estel, Serra d'Or, Canigó, Ponent i Avui. Participà en la fundació de l'Assemblea de Catalunya (1971), organisme unitari de l'antifranquisme del Principat, arrenglerat en els sectors que donarien lloc al Partit Socialista de Catalunya (PSC). El 1978, però, va abandonar el PSC, que preparava la fusió amb el PSOE, per a crear l'Acció Socialista Independentista de Catalunya (ASIC) que va integrar-se en el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Entre el 1977 i el 1981 també fou membre de l'executiva del Consell Nacional Català, i entre el 1979 i el 1982, president de l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana. A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou candidat pel Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN), però no fou escollit. Anys més tard, abandonà el PSAN. El 1984 col·laborà en diverses activitats de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes.

A més, també va ser regidor de l'Ajuntament d'Arenys de Mar entre el 1983 i el 1986, com a cap de llista independent de la llista del PSUC.

En 1985 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. I Arenys el va nomenar fill predilecte l’any 1996.

La seva família va fer donació de la seva biblioteca particular i de tot el seu fons documental a l’Ajuntament d’Arenys de Mar. Aquest fons està a la Biblioteca P. Fidel Fita, de la vila. És del tot just, doncs, per la rellevància de la seva persona, el que se li dediqui un espai obert, com és el del nou parc, avui i aquí en el seu poble d’Arenys de Mar. Un espai obert que lliga perfectament amb el seu amor per les llibertats, personal i col·lectiva, de tot un poble: el català.

De l'obra historiogràfica, cal assenyalar els estudis que realitzà de les primeres fases del catalanisme contemporani i les seues arrels populars i progressistes. També fou membre de l'Acadèmia de Ciències de Lisboa el 1979 mercè el seu estudi Dos pobles ibèrics (1967) on fa paral·lelismes entre Catalunya i Portugal, i el 1980 fou nomenat personalitat cultural de l'any per la Unió Brasilera d'Escriptors. La seva activitat pública fou marcada per la voluntat de recuperar el català com a llengua de cultura i per a la lluita per al restabliment de les llibertats públiques i dels drets polítics del poble català, suprimits després de la guerra civil pel règim del general Franco.

La seva obra literària, sempre escrita en català i traduïda a 10 idiomes –en especial al portuguès -, abasta 23 llibres de novel·la, poesia i assaig; articles i treballs periodístics. Cal assenyalar Vida Terrena entre els llibres de poesia, i entre les novel·les, L’últim combat, El silenci i la por, El desert i Només el miratge, llibre que situa a Arenys de Mar, sota el nom de Rialda. Va col·laborar en els diaris i revistes més prestigioses del moment, principalment a Destino i a l’Avui,i també a Vida Parroquial.

La seva obra d’assaig i d’investigació, lúcida i continguda, versa sobre temes polítics i socials. Dos pobles ibèrics, sobre les relacions entre Catalunya i Portugal; Orígens i evolució del federalisme català; Consciència nacional i alliberament; Catalunya nació sotmesa. La seva obra més important és Panoràmica del Nacionalisme Català, - en sis volums- editada en la clandestinitat a París, on es presenta una impressionant recopilació documental de l’activitat política a Catalunya des del segle XIV fins al 1936, on s'esbrinen els antecedents de la Guerra Civil.

Per conèixer més sobre la figura de Fèlix Cucurull, podeu consultar la seva biografia, escrita per Imma Albó.