Ajuntament d'Arenys de Mar

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, van oficialitzar, ahir, al cementiri d'Arenys de Munt, l'acte de retorn de les restes del soldat republicà Andreu Flores a la seva família.  

Les restes de l'arenyenc Andreu Flores són les primeres que s'han pogut identificar a la fossa del mas de Santa Magdalena, a Móra d´Ebre, la més gran mai excavada a Catalunya, amb restes de fins a 177 individus. 

Andreu Flores Flores va néixer el 24 de gener del 1908 a Palomares-Cuevas del Almanzora (Almeria). L'Arxiu Històric Fidel Fita ha trobat el seu full d'empadronament a Arenys de Mar, el 8 de setembre de 1937, signat per la seva esposa, Lola Xuriguera. Al full s'especifica que Andreu que vivia a Arenys de Mar des de 1931. El padró els va registrar al número 34 de l'avinguda de Durruti, l'actual Riera del Pare Fita. La parella ja estava esperant un fill que naixeria el mes de febrer de 1938 (foto de família adjunta).  

Abans de morir, l'any 2018, Josep Flores Xuriguera va accedir a donar una mostra d'ADN per al programa d'identificació genètica de la Generalitat per si un dia apareixien les restes del seu pare, desaparegut al front de l'Ebre quan just tenia mig any de vida.

El nom d'Andreu Flores sortia citat a una llibreta del doctor Miquel Gras Artero, que va recollir els noms d’una vintena de pacients a qui va atendre a l’hospital de campanya del XV Cos de l’Exèrcit, durant l’agost i el setembre del 1938. La nota de la llibreta recull que Andreu Flores va ser operat d'una ferida  al crani.

Lola Xuriguera, al acabar la guerra, va traslladar-se a Arenys de Munt on va refer la seva vida i va créixer la seva família.

Un acte per "posar veu al silenci"

El President Aragonès va remarcar que el silenci va ser una “manera de sobreviure” per a la gent que tenia combatents i ferits a la guerra, que van haver de marxar a l'exili, o van estar empresonats. “Van patir el silenci, però avui hi hem de posar veu”, fent referència a la família Flores.

Pere Aragonés també va destacar que la reconstrucció de la memòria col·lectiva ajuda a reflexionar sobre la Guerra Civil i la dictadura feixista: “En un context diferent però amb amenaces similars, avui hem de seguir fent de la llibertat, la justícia i la dignitat humana la raó de ser del nostre compromís col·lectiu”.

La Consellera Ciuró va explicar la importància del Banc d'ADN: “Fer coincidir les restes d´una fossa amb dades familiars és molt excepcional. I quan passa és molt emotiu”.  El Banc d'ADN permet cassar el cens de persones desaparegudes amb les restes que es van trobant amb el programa d'excavació de fosses. Des de 2016, s´han treballat ja en unes 700 fosses arreu del país, on calculen que hi ha unes 2000 persones desaparegudes.

L'alcaldessa d'Arenys de Mar, Annabel Moreno, també va assitir a l'acte.