Facebook
Twitter
Youtube
Instagram
Telegram
RSS
Cercar
Botó que mostra/amaga menú lateral
NOTíCIES
Discurs institucional de l'Onze de Setembre
Discurs d'Annabel Moreno, alcaldessa d'Arenys de Mar

acte 11 S

Avui, Onze de Setembre, ens apleguem de nou per commemorar la Diada Nacional de Catalunya. I ho fem en aquesta balconada que des de fa anys ens acull. Vull agrair el vostre compromís, en primer lloc, a totes i cadascuna de les persones que avui sou aquí, a títol individual, però també en representació d’associacions, entitats, clubs, centres educatius i afes, partits polítics... Persones que dediqueu part de la vostra vida a millorar la nostra societat, cadascú des del seu àmbit, cadascú amb les seves característiques especials, però tothom amb una mateixa voluntat: construir, transformar, aportar. Aquesta ofrena floral no seria possible sense la vostra implicació. Gràcies.

I vull agrair, també, la intervenció de les persones que avui heu fet possible aquest acte. Un acte, un any més, que no es pot deslligar de la cultura. Ho hem vist: la dansa de l’homenatge, els músics per la llibertat, la reivindicació de figures com la de Pau Riba... I és que no em cansaré de repetir-ho sempre que calgui: la cultura, en el seu sentit més ampli, és un dels principals pilars per aconseguir una societat justa, cívica, radicalment democràtica.  


Fa una estona, mentre escoltava “L’home estàtic” he pensat que aquestes persones que ens ha regalat la cultura i que enguany han rebut la medalla d’honor del Parlament, la Núria Feliu i en Pau Riba, eren tot el contrari a “estàtics”.

Núria Feliu, qui va normalitzar la llengua en registres que, potser, si no hagués estat per ella, no s'haurien sentit mai. Gràcies a ella, el jazz va començar a parlar en català, per exemple, i això, en un poble com el nostre, amb un dels millors Festivals de Jazz del país, no es pot oblidar.

Pau Riba, que abans de l’1 d’Octubre convidava tothom a exercir el seu dret a vot en el referèndum: «Per la democràcia. Per la nostra condició de subjecte polític sobirà. Per la llibertat. Per la confiança responsable en el futur propi», deia ara fa 5 anys.  

I he pensat, també, en les altres dues persones que han rebut enguany la medalla d’honor del Parlament: els pedagogs Joaquim Arenas i Margarida Muset, maresmencs, tots dos amb un compromís per la llengua i l’educació que no es poden posar en dubte. I els recordava no fa pas gaires mesos aquí, a Arenys de Mar, en una presentació del seu últim llibre a l’Ateneu Arenyenc. Aquell dia, en acabat, vam poder compartir una estona amb ells de conversa, sobre llengua i futur.

Tothom, ells i cadascuna de les persones que aporteu una part de la vostra vida a treballar per millorar la nostra societat, feu que el país sigui com és.

Però a banda de parlar de cultura, hem de parlar, també de política. La Diada Nacional també és moment d’alçar la veu i reivindicar més i millors eines, recursos i autonomia per als nostres pobles, perquè només així, des de la necessària i eficaç proximitat, podrem contribuir a l’horitzó de pau, de progrés social i econòmic, i de llibertat que ens aplega a totes i a tots cada Diada Nacional.

Enguany, la Diada Nacional de Catalunya torna a ser una jornada de lluita, reivindicació i defensa dels drets i les llibertats del poble català. La mobilització és una eina imprescindible per avançar cap a aquest horitzó d’esperança i també un motor clau per resoldre el conflicte polític, que no podem defugir.  

La repressió continua. Els Músics per la Llibertat ens han recordat que durant 5 anys, de forma cívica i no-violenta, cada dia, arenyencs i arenyenques ens concentràvem davant de l’Ajuntament per reclamar la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Però és que avui segueix havent-hi centenars de persones encausades per defensar la independència o per posar urnes l’1 d’Octubre. I així ho constata cada vegada amb més claredat la comunitat internacional.

La repressió no ens fa oblidar que se segueix negant a Catalunya el dret a decidir democràticament el nostre futur col·lectiu com a poble. I avui hem de tornar a reivindicar que per resoldre-ho només hi ha un camí: persistència i determinació per avançar, fent-ho en base als grans consensos de país, que són l’autodeterminació i l’amnistia. ¿I com s’arriba a aquests consensos, pensi el que pensi cadascú de nosaltres? Doncs amb persistència i voluntat de resolució.

El moviment independentista català, del qual no tothom forma part, ho sé, però sí la gran majoria d’aquest consistori que representa la societat arenyenca, és i serà un moviment que abraça les diferències, perquè totes i cadascuna de les visions democràtiques ens aporten, sumen i multipliquen.

I també, perquè, acabant amb Joan Fuster, de qui enguany commemorem el centenari del naixement, “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”.

Que tingueu una bona Diada 2022
Visca Catalunya

Publicat l'11 de setembre de 2022
CompartirComparteix al FacebookCompartir a Twitter
Imprimir
^